Barcelona, una nit de març de 1712. El Vilana abandona casa seva a hores intempestives. La Maria Teresa, la seva dona, s’estranya. Ella pensava que soparien junts. Però el protonotari ha estat cridat per la reina al palau, amb urgència. “Necessito veure-us aquesta mateixa nit. Han arribat notícies inquietants de Viena. Només podré trobar consol en el vostre consell”, li ha escrit, enigmàtica, Elisabet Cristina.
