Port de Barcelona, 19 de març de 1713. “Aquest és el dia més trist que he tingut. Ni crec que n’arribi a tenir cap d’igual”, va murmurar al buit i amb la veu trencada Elisabet Cristina. La reina abandonava Barcelona. Salpava amb destinació Viena per reunir-se amb el seu marit, l’emperador. I salpava també perquè la situació política a Catalunya estava tornant-se insostenible i l’amenaça borbònica entumia les esperances de futur i els ànims de tot un poble.