Barcelona, una nit de febrer de 1710. El rei Carles III i la reina Elisabet Cristina participen en una vetllada acollidora i aparentment animada al Palau Reial, que llavors és la seva llar. Qui aquella nit els acompanya és un seguici de nobles austriacistes que es mostren ben orgullosos de pertànyer al cercle íntim del monarca. Allà també s’hi troba Ramón Vilana-Perles, protonotari de la Corona, mà dreta del rei i home amb el qual la reina s’hi sent especialment segura, sense poder explicar-se a si mateixa ben bé per què.
