Històries

L’emperador romà Flavi Teodosi va declarar, l’any 380 dC, el cristianisme com a religió de l’imperi. Aquest gest va fer aflorar les representacions artístiques paleocristianes, que fins aleshores havien estat perseguides i condemnades pel poder establert. I, al seu torn, aquesta assimilació va permetre l’aparició d’un estil mestís, fruit de la barreja entre elements grecoromans i cristians.

 

L’any 413 dC, a la ciutat d’Efes, un grup de prohoms cristians va celebrar el tercer concili ecumènic, que perseguia una idea revolucionària: aglutinar tots els corrents cristians en un únic dogma. Una de les mesures que van adoptar va ser dotar-me a mi, Maria, d’una qualitat divina: convertir-me en la Mare de Déu o Theotokos que tots coneixem.

L’herència ítalobizantina queda palesa pel que fa a la meva representació: rostre allargassat, inexpressiu i una gestualitat rígida i monumental. Aquests elements iconogràfics van arribar a terres catalanes amb la introducció de l’art i l’arquitectura romànica.

 

Catalunya, segle XI. Terra de comtes, senyors feudals i lluites acarnissades. El grau de violència era tal que l’abat Oliva va declarar la treva de Déu, amb la creació de sagreres, nom que rebien els camins i espais sagrats que envoltaven els temples. La construcció d’esglésies i monestirs va impulsar i accelerar la implementació del romànic.

 

En aquell període, molts pintors em van dibuixar com a Maiestas Mariae, sostenint el Nen Jesús en el tron celestial. Podem trobar exemples en absis, conjunts murals, capitells o escultures a esglésies com la de Santa Maria d’Àneu, Sant Sadurní d’Osormort o Sant Pere de Sorpe.

Altres escultors van decidir plasmar-me en fusta policromada i plena de detalls. Aquests objectes van rebre el nom de “talles marianes” i van arribar a ser objectes de culte durant l’època romànica, ja que materialitzaven la meva figura en quelcom real que els feligresos podien palpar. Algunes de les més conegudes son la Verge de Núria, la de Meritxell o la Moreneta de Montserrat. Una de les més antigues i millors conservades, construïda el segle XII, és la de Ger.

El conjunt iconogràfic inclou també altres figures importants del cristianisme, com apòstols, profetes i escenes bíbliques, però soc jo la que ocupo un lloc central. Estic representada com una figura solemne i imponent, amb una expressió serena que transmet el paper cabdal com a mediadora entre Déu i els homes. L’ús de colors vius, especialment el blau i el vermell, ressalta la meva figura i atributs, mentre que els detalls del Nen Jesús, amb un rostre adult i serè, reforcen la seva naturalesa divina.

A principis del segle XX, Santa Maria de Taüll va ser un dels llocs per on va passar la Missió arqueològica-jurídica a la ratlla d’Aragó, organitzada per l’Institut d’Estudis Catalans, amb la missió de redescobrir el patrimoni artístic català i el meu llegat. Uns anys després, es va decidir arrencar les pintures i portar-les al Museu Nacional d’Art de Catalunya, davant el temor que fossin venudes i exportades. Actualment, en podeu veure una reproducció a l’església, per experimentar in situ l’experiència de contemplar-les.