Analitzem una de les figures femenines més sorprenents i poc conegudes de la història de Catalunya
La història no esmentada
Diuen que darrere d’un gran home sempre hi ha una gran dona i aquest és precisament el cas de Violant d’Hongria, consellera, confident i muller de Jaume I el Conqueridor. En un món en què la història ha estat escrita per homes i per a homes, és lògic que es desconeguin els rerefons, les vides d’unes dones que, en no poques ocasions, secundaven les labors d’aquests grans senyors. És cert, en sabem ben poc d’elles, perquè els seus camins transcorrien a l’ombra i, si apareixen als llibres d’història, sols ho fan amb una breu menció i rarament són estudiades amb més profunditat tot i que les seves tasques esdevingueren crucials per a la història de la nostra nació.
El de Violant és només un cas particular dins d’aquest ampli univers, perquè, si bé no ha passat als annals de la història com la gran reina que va ser, sí que sempre ha estat considerada com una de les figures més rellevants del govern del seu marit, Jaume I.
Sepulcre de Violant d'Hongria (Josep Giribet / Departament de Cultura)
Ser dona a l'edat mitjana
Sabut és que ser dona a l’època medieval no era precisament un camí de roses. La fervorosa religiositat i l’autoritat de l’Església envers els súbdits del regne contribuïen a estendre una visió poc positiva de la dona, que quedava emmarcada dins la dualitat bíblica: bé era una pecadora com ho va ser Eva i, per tant, se la considerava la causant de tots els mals de la humanitat; bé era bona i piadosa com va ser-ho la Mare de Déu.
La veritat, emperò, és que el contingut dels textos bíblics no va fer més que condicionar la percepció inferior de la dona, ja que les sagrades escriptures explicaven com havia estat creada a partir de la costella d’Adam. Aquest antecedent justificava, doncs, la idea que la dona fou engendrada per al gaudi de l’home i, en conseqüència, no tenia ni drets ni responsabilitats.
Ara bé, en el cas de les reines i de les dones de l’alta societat, la situació es perfilava d’una manera ben diferent, perquè el gènere era el factor que determinava el seu paper com a mare protectora. Així doncs, què s’esperava d’elles? En què consistia la vida d’una reina?
A part de donar a llum el futur hereu del tron, les obligacions de la reina implicaven algunes exigències com ara ser caritativa, fervorosament religiosa, educada i assenyada, perquè havia de transmetre una bona imatge de la monarquia de la qual formava part. Però va haver-hi reines que van arribar a expandir una mica més el seu poder gràcies a la complicitat forjada dins del matrimoni; una entesa amb què demostraven lleialtat i absolut compromís als seus marits. Violant d’Hongria n’és un clar exemple, ja que la seva és una figura que sobrevola la maternitat perquè, a més d’ésser mare de nou fills (deu arriben a afirmar altres fonts), es va guanyar un lloc destacat al govern de Jaume I, on va ser consellera, assessora i confident d’aquell que encara avui en dia és considerat el gran rei de la corona catalanoaragonesa.
Detall de l'absis de Santa Maria de Taüll (Rafael Jiménez / Wikipedia Commons) Reial Monestir de Santa Maria de Vallbona (Departament de Cultura)
Els orígens de Violant
Es creu que Violant va néixer l’any 1219 a Hongria. Filla del matrimoni entre Andreu II i la seva segona esposa, Violant de Courtenay, va rebre una educació francesa amb valors provinents de l’orde monàstic del Cister, els quals van facilitar-li, anys després, la seva adaptació a un nou país, a una nova llengua i a uns costums molt diferents als seus.
Després de la dissolució del seu primer matrimoni amb Elionor de Castella per qüestions de parentesc, Jaume I pregà al papa Gregori que li trobés una bona candidata per acomplir les tasques pròpies d’una reina. Aleshores, el bisbe de l’actual ciutat de Pécs (Hongria) va fer diversos viatges a Barcelona per enllestir els detalls del matrimoni fins que finalment la parella es va casar el 8 de setembre de 1235 a la Catedral de Barcelona. Mosaic d’Andreu II d’Hongria, pare de Violant, amb la seva primera dona, Gertrudis de Merania (Wolfgang Sauber / Wikipedia Commons) Façana principal de la Catedral de Barcelona (José María Ligero Loarte / Wikipedia Commons)
El matrimoni dinàstic: un instrument per a les ambicions diplomàtiques
Les unions matrimonials entre les elits de diferents regnes eren un eficient mecanisme de comunicació intercultural en una època tan tumultuosa i inclinada al conflicte com ho era l’edat mitjana. El lligam que s’establí entre el regne d’Hongria i el d’Aragó a través del casament de Violant amb el fill de Pere II n’és un exemple: el Papa beneí aquesta aliança per tal d’evitar que Jaume I es casés amb una princesa d’un altre país i sorgís així una amenaça per als poders papals. Les seves intencions, no obstant això, perseguien també escurçar les distàncies entre la Corona d’Aragó i la Casa de França, amb qui la futura reina compartia parentesc.
La parella va gaudir de dotze anys de matrimoni i de nou fills en comú, perquè Violant va donar a la corona un digne hereu, aquell a qui la història batejaria amb el nom de Pere el Gran. Però durant aquell temps, Violant no només va ser mare, sinó que va ser la consellera més propera de Jaume I, la veu que el monarca necessitava escoltar a l’hora de prendre moltes de les seves decisions. I va implicar-se de tal manera en els assumptes polítics que fins i tot l’acompanyava regularment a la guerra, on era habitual veure-la entrant a cavall al camp de batalla per animar els seus soldats. S’entén, per tant, que molts dels seus fills naixessin a les tendes de campanya enmig dels conflictes bèl·lics, perquè Violant va substituir la comoditat del palau per les obligacions que implicava ser una bona reina sempre al costat del seu marit. Les cròniques diuen que era intel·ligent, amable, talentosa i amb molt de caràcter, i Bernat Desclot la recorda afirmant que era «molt bella dona, e agradable a Déu e a son poble».
Jaume I El Conqueridor (Gonçal Peris Sarrià and Jaume Mateu / Wikipedia Commons/MNAC) Sepulcres de la Casa d’Aragó (José Luis Filpo Cabana / Wikipedia Commons) Detall del quadre Entrada triomfal del rei Jaume I a la ciutat de València (1884), Fernando Richart Montesinos (Joan Banjo / Wikipedia Commons)
La relació entre rei i reina fou, doncs, estreta, perquè Violant exercia una forta influència sobre ell i sovint feia de mediadora i de consellera en conflictes de gran rellevància, com en el cas dels acords per a la rendició de València el 9 d’octubre de 1238. Violant va participar en aquelles negociacions i per aquest motiu ella també va acabar entrant, triomfant i al costat del seu marit, a la ciutat. Perquè el seu paper va ser fonamental, tal i com en va deixar constància la crònica reial: «E nós e ella entram alegrament dins lo castell e ab gran alegria menjam». De la mateixa manera, la seva figura es destaca al Tractat d’Almizra, un acord de pau entre la Corona d’Aragó i la de Castella, és a dir, entre Jaume I i l’infant Alfons de Castella (posteriorment Alfons X el Savi). El bon seny de Violant va ser clau per aconseguir la mediació entre les parts i evitar la guerra. Reial Monestir de Santa Maria de Vallbona (Josep Giribet/Departament de Cultura)
Un vestigi per a la posteritat
La societat de l’edat mitjana estava molt habituada a la mort, perquè convivia amb ella. I potser aquesta familiaritat, juntament amb el sentiment de deure que va caracteritzar la seva vida, expliquen que Violant redactés amb deteniment el seu testament quan va començar a sentir que s’acostava el seu final.
Violant va morir al Santuari de Salas (Osca) vers l’octubre de 1251 amb només 36 anys i després d’assegurar-se que cadascun dels seus fills heretaria el que li corresponia. Fou sepultada segons la seva última voluntat: al Monestir de Santa Maria de Vallbona, del qual n’era benefactora. La comitiva que va acompanyar les seves restes anava encapçalada pel seu marit i el fèretre va ser dipositat al presbiteri del temple, que actualment es pot visitar. Violant és l’únic membre dels Árpád, la primera dinastia que regnà a Hongria les despulles de la qual no han estat profanades. I aquest és un privilegi de què, malauradament, no poden presumir totes les tombes reials.
Per aquest motiu, doncs, visitar el seu sepulcre en un dels tres monestirs cistercencs més rellevants de Catalunya és tota una experiència que ens convida a conèixer el llegat d’una gran reina la història de la qual la fa brillar amb llum pròpia.
Reial Monestir de Santa Maria de Vallbona (Departament de Cultura)
