La celebració de la Mare de Déu d'Agost a la Cartoixa d'Escaladei

L’austeritat era una de les normes bàsiques de la regla de sant Bru, que regia la vida de la comunitat cartoixana d’Escaladei. Aquesta austeritat es feia evident també a la cuina i en els àpats que feien els monjos, normalment sols a la seva cel·la i en silenci: una escudella de fideus o cigrons per dinar, i un sopar més lleuger, acompanyats d’aigua i vi, això sí. Tanmateix, els diumenges i dies festius es reunien tots els monjos, inclosos els germans llecs, al refetor per dinar plegats.  

 

Al segle XVII, a la cartoixa, a banda de Nadal, Pasqua i Pentecosta, destacaven les celebracions relacionades amb la Mare de Déu. Una de les més rellevants era la Mare de Déu d’Agost, o l’Assumpció de la Verge. S’iniciava la vigília, que es vivia amb dejuni i abstinència, cadascú a la seva cel·la. L’endemà, el 15 d’agost, després dels resos, la comunitat es reunia al refetor i es trencava el dejuni. Separats per un envà i mantenint un silenci estricte, pares i germans s’asseien a les taules parades amb estovalles senzilles, vaixella de ceràmica blanca amb l’escut d’Escaladei i coberts de fusta. L’austeritat pròpia de la vida cartoixana també omplia els plats amb la cuina blanca: l’escudella de fideus amb caldo de tortuga o els fideus amb llet d’ametlles eren dos plats habituals per a les celebracions. Ara bé, si la festivitat no coincidia amb el període de dejuni més rigorós —de setembre fins a Pasqua—, també es podien menjar ous i altres aliments grassos. Aquest era el cas de la Mare de Déu d’Agost, quan es podien servir receptes menys austeres, una mica més elaborades, com les tortades: plats a base d’arròs, ous i verdures, que primer es passaven per la paella i després s’acabaven al forn.  

 

I, en acabar l’àpat, tothom tornava a la seva cel·la. 

Recepta: Tortada comuna
Visites guiades a la Taula Parada de la Cartoixa d'Escaladei
Visites guiades a la Cartoixa d'Escaladei