Molts dels grans moments de la vida passen al voltant d’una taula, tant en moments de celebracions com en la quotidianitat. L’escenari que crea una taula parada, a punt per a un àpat, ens connecta i ens ofereix espais de socialització i gaudi, però també de refugi i consol. Fins i tot ens podem imaginar viure en una casa desproveïda d’alguns dels mobles, però ens resulta inconcebible una llar sense una taula i alguna cadira per seure i menjar, xerrar, treballar o simplement reposar.
L'estiu al voltant d'una taula
Escenaris de vida que ens parlen de receptaris històrics, de paraments i de gustos i costums de l’època, però també dels rituals de la quotidianitat, de la distribució de l’espai i de les relacions de poder. Una taula parada ens remet a olors, gustos i colors, i ens deixa sentir converses públiques i secrets privats. És materialitat, simbolisme i representativitat.
Amb l’arribada del bon temps, es posen en marxa noves reunions i celebracions. La festivitat de Sant Joan marca el solstici d’estiu i el canvi d’estació, els dies s’allarguen i la bonança s’escenifica, també, al voltant de la taula: es reomple el rebost amb productes de temporada i es reben les festes amb energia renovada, amb nous (i vells) comensals. Us convidem, doncs, a descobrir com eren les taules durant l’estiu, en un moment històric concret, a la canònica medieval de Santa Maria de Vilabertran i al castell monestir d’Escornalbou, que exemplifiquen dos usos socials ben diferents. Del dinar dels pelegrins que, cap al 1300, feien parada a la canònica abans de seguir el camí, al sopar de Sant Joan que, al llarg de la dècada del 1920, va organitzar Eduard Toda al castell d’Escornalbou, reconvertit en casa al segle XX, i que va esdevenir punt de trobada dels pobles de la baronia. Tot plegat té lloc acompanyat d’un mosaic de plats, gots, coberts i estovalles que ens parla no sols d’una manera de relacionar-se i d’entendre la festa, en un passat més o menys llunyà, sinó també de nosaltres mateixos, de convivència i de conflictes, de la pervivència de les tradicions i, en definitiva, de la nostra cultura. Si voleu, la taula parada us espera!
