Escenaris de vida que ens parlen de receptaris històrics, de paraments i de gustos i costums de l’època, però també dels rituals de la quotidianitat, de la distribució de l’espai i de les relacions de poder. Una taula parada evoca olors, gustos i colors, i ens deixa sentir converses públiques i secrets privats. És materialitat, simbolisme i representativitat. 

Amb l'arribada del bon temps, es posen en marxa noves trobades i celebracions. La festivitat de Sant Joan marca el solstici d’estiu i el canvi d’estació, mentre que la celebració de la Mare de Déu d’Agost destaca tant als calendaris litúrgics com als populars: l’agost és el mes de les festes majors. Els dies són llargs i la bonança s’escenifica, també, al voltant de la taula: el rebost s’omple de productes de temporada i es reben les festes amb energia renovada, amb nous (i vells) comensals.  

 

Us convidem a descobrir com eren les taules durant l’estiu, en un moment històric concret, al Reial Monestir de Santes Creus, a la cartoixa d’Escaladei i al castell monestir d’Escornalbou, que exemplifiquen usos socials ben diferents. De les celebracions de la Mare de Déu d’Agost als monestirs —tots dos dedicats a Santa Maria, però amb regles i comunitats molt diferents— fins al sopar de Sant Joan que, durant la dècada del 1920, va organitzar Eduard Toda al castell d’Escornalbou, reconvertit en casa al segle XX, i que va esdevenir punt de trobada per als pobles de la baronia. 

 

Tot plegat té lloc acompanyat d’un mosaic de plats, gots, coberts i estovalles que ens parla no sols d’una manera de relacionar-se i d’entendre la festa, sinó també de nosaltres mateixos, de convivència i de conflictes, de la pervivència de les tradicions i, en definitiva, de la nostra cultura.  

 

Si voleu, la taula parada us espera!