Un espai sagrat

Un espai sagrat

Durant mil·lennis, les societats antigues escullen la Roca dels Moros com a lloc de culte. Fins a quin punt podem arribar a conèixer el sentit original de les representacions socials i simbòliques que s’hi mostren? Què ens diuen de la cosmovisió de les persones que les van crear?

Detall d’una escena social del Conjunt rupestre de la Roca dels Moros del Cogul © Agència Catalana del Patrimoni Cultural

Fotografia de detall de figures de la Roca dels Moros
© Agència Catalana del Patrimoni Cultural

La Roca dels Moros és un dels espais sagrats més longeus del territori català, un «santuari» freqüentat des de les èpoques dels darrers grups de caçadors recol·lectors fins a l’edat mitjana. Les representacions que hi trobem ens remeten a tradicions, creences i rituals heretats de generació en generació durant mil·lennis.

Fotografia de detall: bous, figures esquemàtiques i gravats de peixos
© Agència Catalana del Patrimoni Cultural

La iconografia representa escenes de caràcter ritual i simbòlic amb figures humanes i d’animals salvatges, sovint en interacció. 

Els gravats i les pintures d’animals revelen un gran coneixement de la fauna local. Cabres, bous, cèrvids, porcs senglars són animals comuns de la fauna mediterrània.

Fotografia de detall: dones, bous, bocs
© Agència Catalana del Patrimoni Cultural

Fotografia de detall: bocs
© Agència Catalana del Patrimoni Cultural

Fotografia de detall: cèrvids
© Agència Catalana del Patrimoni Cultural

Aquestes representacions suposen una manera d’entendre i d’explicar el seu món. Les i els artistes expressen la seva relació amb l’entorn, els seus vincles amb la naturalesa i, alhora, la seva intervenció en el medi. Som testimonis d’una escena de cacera de cérvols i d’altres interaccions enigmàtiques entre figures humanes i animals. 

Fotografia de detall de figures de la Roca dels Moros
© Agència Catalana del Patrimoni Cultural

Entre els protagonistes del mural destaquen les dones. La composició de les figures femenines és encara un repte interpretatiu i un punt de debat, ja que el temps que ens separa dels seus autors i autores no ens en permet conèixer amb certesa el significat.

Fotografia de detall: part central del fris
© Agència Catalana del Patrimoni Cultural

Una composició en diferents moments

No obstant això, les dades que aporta la recerca ens ajuden a avançar en la seva lectura i refutar la hipòtesi dels primers investigadors, que hi van veure una «dansa fàl·lica».

Avui sabem que és una composició realitzada en diferents moments, en què es van anar afegint les parelles de dones, aprofitant els espais existents, i es va anar ampliant el grup. Les figures femenines, tal com la resta d’elements, es van anar afegint progressivament, de manera que es va crear un conjunt que no va ser planificat des d’un inici, i que no presenta cap moviment que pugui ser considerat una dansa.

 

 

Dones 33 i 34. Bicolor o repintats: negre; castany-vermellós; negre i castany vermellós
© Agència Catalana del Patrimoni Cultural

Dona 35. Policromia: negre; castany-vermell fosc; combinació dels colors
© Agència Catalana del Patrimoni Cultural

Les dones són protagonistes d’un ritual que deu tenir lloc periòdicament i apareixen representades amb cossos estilitzats, vestits, pentinats i adornaments, i elements de caràcter cerimonial. Un personatge masculí i animals —entre ells un grup de cérvoles amb un cervatell, disposades al voltant d’un cérvol— acompanyen la composició i fan pensar que es tracta d’un moment dedicat a la reproducció del cicle natural des d’un punt de vista global i simbòlic.
Podem, per tant, reconèixer aquesta composició com a part de la cosmovisió de pobles caçadors-recol·lectors i agricultors incipients, marcada per la repetició dels cicles naturals i enfocada a la seva perpetuació.
Aleshores, identifiquem una estratègia social de transmissió de coneixement rellevant per a la continuïtat de la comunitat humana, en què les dones tenen un paper central.
La presència femenina en la composició ens permet reflexionar i fer visible el lloc que ocupen les dones de la prehistòria en les accions socials econòmiques i la construcció identitària del grup.
Podem resseguir el procés de realització del mural a través de la successió de conceptes formals i estilístics. A mesura que el mural es va ampliant, augmenta el nombre de figures, composicions i tècniques.
Superposicions, repintats i restauracions fan que algunes de les noves pintures cobreixin parcialment o total les representacions precedents, amb la qual cosa es creen bicromies que fins ara no coneixíem.
Creativitat i valors culturals
S’utilitza la creativitat artística per afegir i encaixar noves figures dins de les composicions preexistents. Hi veiem una peculiar parella de dones, al costat del cervatell que, a primer cop d’ull, sembla una figura amb quatre cames. L’acumulació successiva de figures i motius dona a entendre que el mateix acte de pintar tenia un significat propi en aquest espai: recordar i enfortir els valors culturals.

Un dels grans reptes de la recerca és entendre quin és l’element que singularitza aquest lloc i fa que tingui una perdurabilitat tan llarga.

Cal entendre què motiva totes aquelles persones que habiten la zona a tornar-hi una vegada i una altra i a apropiar-se de l’indret fins a convertir-lo en un lloc sagrat, socialment significatiu.

Vista del paisatge des de la Roca dels Moros, 2019
Autor: Albert Rubio

Avui la visita al Conjunt rupestre de la Roca dels Moros és la continuació d’aquesta herència cultural i representa, en certa manera, la pervivència de la Roca dels Moros com a «santuari».

El poble del Cogul conserva, així, un patrimoni de valor universal excepcional segons la UNESCO, continuació d’una cadena de transmissió cultural mil·lenària.

Una parella de dones dona la benvinguda al Conjunt rupestre de la Roca dels Moros
© Agència Catalana del Patrimoni Cultural