La Roca dels Moros és un dels espais sagrats més longeus del territori català, un «santuari» freqüentat des de les èpoques dels darrers grups de caçadors recol·lectors fins a l’edat mitjana. Les representacions que hi trobem ens remeten a tradicions, creences i rituals heretats de generació en generació durant mil·lennis.

La iconografia representa escenes de caràcter ritual i simbòlic amb figures humanes i d’animals salvatges, sovint en interacció. 

Els gravats i les pintures d’animals revelen un gran coneixement de la fauna local. Cabres, bous, cèrvids, porcs senglars són animals comuns de la fauna mediterrània.

Aquestes representacions suposen una manera d’entendre i d’explicar el seu món. Les i els artistes expressen la seva relació amb l’entorn, els seus vincles amb la naturalesa i, alhora, la seva intervenció en el medi. Som testimonis d’una escena de cacera de cérvols i d’altres interaccions enigmàtiques entre figures humanes i animals. 

Entre els protagonistes del mural destaquen les dones. La composició de les figures femenines és encara un repte interpretatiu i un punt de debat, ja que el temps que ens separa dels seus autors i autores no ens en permet conèixer amb certesa el significat.

Un dels grans reptes de la recerca és entendre quin és l’element que singularitza aquest lloc i fa que tingui una perdurabilitat tan llarga.

Cal entendre què motiva totes aquelles persones que habiten la zona a tornar-hi una vegada i una altra i a apropiar-se de l’indret fins a convertir-lo en un lloc sagrat, socialment significatiu.