Visita lliure aLa Roca del Moros

Es documenten diversos agrupaments de traços gravats, entre els quals línies verticals, inclinades, i entrellaçades, formes geomètriques i motius de peixos. Les incisions poden correspondre a diferents moments de realització. El conjunt de peixos s’atribueix a l’alta edat mitjana.

Foto: Gravats G3 peixos alta edat mitjana
En aquest agrupament es localitzen els tres peixos possiblement de l’alta edat mitjana, realitzats amb traç fi, juntament amb altres traços, en una composició entrellaçada i confusa.

Al mural s’observen diversos gravats d’època finipaleolítica o epipaleolítica. Són principalment motius figuratius repartits per la superfície. L’element més complet és el de la cérvola gravada amb traç fi a la part alta del mural, alhora que hi trobem contorns perfilats de quadrúpedes, que, en el cas dels bous, es vinculen amb les figures pintades.

Foto: Gravats G1 cérvola
Cérvola finipaleolítica o epipaleolítica situada a la part més alta del conjunt, a l’esquerra del mural, juntament amb unes inscripcions ibèriques. Seguint l’estil finipaleolític, està gravada amb un perfil estilitzat amb traç fi i reomplerta de traços longitudinals.

Foto: Gravat G4a cérvola
Contorn perfilat i incomplet d’una cérvola (G4a). Aquesta presenta orelles punxegudes i rectes, cap allargassat, morro afinat, coll, inici de les potes davanteres i línia abdominal. La seva atribució cronocultural és dubtosa.

Foto: Gravat G7a quadrúpede
La figura del quadrúpede (G7a), realitzada amb traç gruixut, presenta el perfil del dors pràcticament recte, lleugerament inclinat a la part del darrere, i el coll i el cap amb morro recte. La seva atribució cronocultural és dubtosa.

Foto: Gravat bòvid 12
Bòvid núm. 12 amb els gravats associats (en vermell els traços que no es poden vincular directament a la figura de l’animal).

Foto: Gravat bòvid 20
Bòvid núm. 20 amb els gravats associats (en vermell els traços que no es poden vincular directament a la figura de l’animal).

Foto: Gravat bòvid 21
Bòvid núm. 21 amb els gravats associats (en vermell els traços que no es poden vincular directament a la figura de l’animal).

Els signes llatins estan majoritàriament repartits entre diferents línies situades a la part alta i mitjana del mural, sota el grup pictòric de la cacera dels cérvols esquemàtics i els grups de cèrvids llevantins a la dreta del mural.

Les transcripcions que s’han realitzat assenyalen vots de caràcter religiós d’època romana, possiblement del segle I aC.

Els signes ibèrics es localitzen majoritàriament a la part alta de l’abric, per sobre de l’escena de cacera de cérvols esquemàtics. Es tracta de signes repartits entre una línia que recobreix la cérvola gravada, i dues línies inclinades, les més llargues de tot el conjunt.

S’han proposat diferents transcripcions, però la superfície granulosa impedeix precisar alguns dels signes alfabètics i, per tant, les lectures.

Situat enfront del personatge anterior. L’animal presenta un descrostat, produït per una pedrada, que ha destruït la part inferior del cap i el coll. No obstant això, la morfologia ens mostra un cos massís amb restes d’un cap de front recte i petites orelles, d’on arrenca una corba dorsal que decreix cap a la part posterior i es prolonga amb una llarga cua. També se’n distingeixen la corba abdominal i les quatre potes.

Situat a la part superior dreta del fris. Manifesta moviment per la inflexió que presenten les cames. Sosté un arc i cinc possibles fletxes que probablement acosta al cap d’un senglar, la qual cosa li confereix un caràcter ritual potser relacionat amb la resta de les composicions.

Té el cap arrodonit i aparentment aplanat per algun tipus de tocat o lligadura i el tronc és prim, amb un ornament que penja a banda i banda del cos. A la cintura destaca un altre distintiu relacionat possiblement amb el penis, subjectat al cos en forma de funda fàl·lica o similar.

Juxtaposats al costat dret de l’anterior. Corresponen a traços negres associats que podrien respondre al cos d’una figura humana: tronc i braços. A la documentació anterior, del 1985, es van considerar un motiu possiblement esquemàtic.

Estan situats a la dreta i en una cota superior respecte de la cérvola precedent i a prop de la cérvola núm. 39. Conformen una forma irregular allargada en vertical de color castany vermellós.

Es localitza a la base del mural per sota de les figures 33 i 34. Es tracta de les restes d’una cérvola de to castany negrós orientada a l’esquerra. Només ha conservat part del cap amb dues orelles dretes, fragments de la línia dorsal, possible cua petita i restes de les potes.

Es localitzen a la dreta de la parella 43-44 i a l’extrem dret de l’agrupament. A causa de l’erosió i l’activitat antròpica, les extremitats inferiors pràcticament han desaparegut. Possiblement foren pintades en el mateix moment que la parella 33-34. La 47 és més petita; sembla una adolescent que va agafada de la mà de la més gran. Mostren caps triangulars, tronc prim, espatlles rectes, malucs marcats, vesteixen faldilles ajustades i la figura 46 porta una bossa que es podria confondre amb un pit.

Es localitzen a la dreta de la parella 43-44 i a l’extrem dret de l’agrupament. A causa de l’erosió i l’activitat antròpica, les extremitats inferiors pràcticament han desaparegut. Possiblement foren pintades en el mateix moment que la parella 33-34. La 47 és més petita; sembla una adolescent que va agafada de la mà de la més gran. Mostren caps triangulars, tronc prim, espatlles rectes, malucs marcats, vesteixen faldilles ajustades i la figura 46 porta una bossa que es podria confondre amb un pit.

Està situat entre la parella 43-44 i per sota de la faldilla de la 44. Es tracta de les restes d’un animal indeterminat de color vermellós, que ha perdut la part frontal (cap i potes davanteres). No obstant això, s’hi observen un dors irregular de tendència recta, la zona abdominal corbada, la part engonal ben marcada i una sola pota posterior. El motiu indica, com altres restes, l’existència de figures més antigues en el conjunt. El quadrúpede està orientat a la dreta com les figures 39 i 40.

Ubicades a la dreta del personatge fàl·lic, aquestes dues dones podrien ser les primeres del conjunt. Mostren el cap triangular, un tronc perfilat i prim i els malucs amples coberts per una faldilla. Van agafades de les mans. Les faldilles són acampanades, semblants, tot i que la 44 presenta també uns pics inferiors. La 43 llueix un collaret, que es podria confondre amb un pit caigut. Els colors aplicats a aquestes figures corresponen als diferents repintats: castany vermellós, castany vermellós fosc, negre i blanc.

Ubicades a la dreta del personatge fàl·lic, aquestes dues dones podrien ser les primeres del conjunt. Mostren el cap triangular, un tronc perfilat i prim i els malucs amples coberts per una faldilla. Van agafades de les mans. Les faldilles són acampanades, semblants, tot i que la 44 presenta també uns pics inferiors. La 43 llueix un collaret, que es podria confondre amb un pit caigut. Els colors aplicats a aquestes figures corresponen als diferents repintats: castany vermellós, castany vermellós fosc, negre i blanc.

Pràcticament al centre de la composició, es tracta d’un personatge masculí molt estilitzat, nu, d’aspecte escanyolit, sense musculatura ni avantbraços i amb un gran penis. La seva única indumentària consisteix en un adornament format per un parell de cintes o plomes que pengen a l’alçada dels genolls. La seva mida contrasta amb la de les dones més grans i realistes, cap a les quals està encarat. La seva anatomia «escanyolida» és del tot intencional, ja que, per contrast amb el seu sexe de mida accentuada, ressalta el concepte de la fertilitat.

Està situat entre la part posterior del cap i el coll de la cérvola (39) i les cames de la dona (36). Es tracta de diversos traços lineals i prims, i possibles restes indeterminades que, en conjunt, configuren una forma antropomorfa de tipus lineal. Es podria emparentar amb les figures 15 i 16. Està superposat al dors de la cérvola negra (39).

Es tracta d’una nova figura localitzada sobre la cérvola (39) i orientada a la dreta, la qual travessa un dels traços del suposat antropomorf (41). Per la seva ubicació fa l’efecte que sorgeixi de la zona abdominal buida de la cérvola.

Presenta un perfil simple, incomplet, de trets realistes, semblant a les mateixes característiques de la cérvola (39), a la qual se sobreposa.

Situada als peus de les dones (34-36), i a prop del personatge masculí i orientada a la dreta. És de perfil realista. Presenta el contorn perfilat i està recoberta amb pintura homogènia, excepte a la part central, on s’observa un rectangle buit, similar al bou (20). En aquesta zona es localitzen dos motius sobreposats: l’animal indeterminat (40), el qual es creua amb traços d’un possible antropomorf de tipus lineal (41).

Situades entre la parella 35-36 i en una cota lleugerament superior. És la tercera parella, tot i que sembla una figura amb quatre cames. La forma del cos i la vestimenta són molt similars a les de les altres dones. La 38 se superposa a la 37 i mostren pràcticament una sola faldilla. Es va poder registrar un fragment de l’inici de la cintura i de la faldilla que evidencia l’existència de la segona representació, de la qual només s’havien documentat les cames. Les dues són de color castany vermellós.

Es troben a la dreta de les anteriors i juxtaposades sobre la cérvola (39). Mostren moltes similituds amb les núm. 33 i 34. Duen una mena de bosses ornamentals penjant del coll, a l’alçada del pit, que podrien anar acompanyades de collarets. La part central és confusa, està pràcticament recoberta per la superposició de les cames de les figures 37-38 i es perd per l’enfosquiment del relleu de la paret. Van ser pintades en castany vermellós i detallades en negre, podrien ser bicolors o repintades

Es troben a la dreta de les anteriors i juxtaposades sobre la cérvola (39). Mostren moltes similituds amb les núm. 33 i 34. Duen una mena de bosses ornamentals penjant del coll, a l’alçada del pit, que podrien anar acompanyades de collarets. La part central és confusa, està pràcticament recoberta per la superposició de les cames de les figures 37-38 i es perd per l’enfosquiment del relleu de la paret. Van ser pintades en castany vermellós i detallades en negre, podrien ser bicolors o repintades.

La primera parella de dones del grup és a l’extrem esquerre, encarades al bòvid (21). Tenen cap en forma de campana, tronc prim, espatlles rectes, braços doblegats, malucs marcats, cames llargues i peus petits. Porten faldilles ajustades. Duen braçalets gruixuts, penjolls i bosses, collarets o pectorals, així com possibles diademes per subjectar el pentinat o la lligadura.

Pintades de negre, podrien haver estat restaurades o repintades parcialment de color castany, tot i que és possible que el castany formés part de la pintura inicial i, per tant, es tractaria d’un bicolor.

Ubicat a l’extrem dret del grup faunístic, prop del marge exterior i en una zona molt enfosquida. Ha estat una figura complicada de documentar i força polèmica, ja que ha estat interpretada de diverses maneres. El DStretch ens ha permès reconfigurar-lo. És un cèrvid de cos pesat i potes aparentment curtes, amb la cara recta, el musell allargat i amb una petita cornamenta. Està perfilat i reomplert. Orientat a l’esquerra, en posició inclinada, presenta un coll inclinat amb el cap baix, pasturant o bevent.

Situat a la dreta del cérvol (25) i en una cota inferior a la cérvola (30). L’exemplar està orientat a la dreta i ens mostra la imatge d’un exemplar de cos compacte amb cap petit, cara recta, morro prolongat i orelles petites. El pit és recte i inclinat i el dors és encorbat, el tronc és ample i l’abdomen lleugerament corb; les potes són curtes, amples i entreobertes, i la cua és llarga.

Es troba a la dreta de l’anterior i a prop del marge exterior. Representa una figura orientada a la dreta, de cos proporcionat i reomplerta de manera homogènia. Mostra tronc i abdomen modelats, amb cap allargat, musell afinat, orelles destacades en perspectiva obliqua, pit insinuat, creu indicada, potes ben definides (incompletes per l’erosió) i peülles detallades.

Situada en una cota superior al cérvol (25) i superposada al seu dors. Presenta el contorn perfilat, amb el cap detallat i cobert de pintura homogènia. Té la cara recta, el morro prolongat, musell, mandíbula i orelles en perspectiva obliqua, el pit recte, el tronc triangular, l’abdomen corbat amb zona engonal ben marcada, la cua petita i caiguda, les potes entreobertes de traç recte i poc definides.

Ubicat entre el coll i les potes davanteres del cérvol (25). L’exemplar, tot i haver perdut gran part del cos per un escrostonat de la paret, ha conservat la part superior del cos perfilat, així com les orelles rectes i punxegudes i la resta d’una pota del darrere. A l’interior de cos s’observen alguns punts arrodonits que fan referència a les taques del pèl dels cervatells.

Situats entre el cérvol (25) i el senglar (31). Integren tres petits traços entrecreuats: dos de rectes verticals i un de corbat en posició horitzontal.

Juxtaposat a la cornamenta esquerra del cérvol (25). Es tracta d’un traç recte i corbat que recorda el front i la banya d’un bòvid.

Es localitza a la dreta de la cérvola anterior. Està orientat a l’esquerra en actitud assossegada. Mostra un perfil realista, proporcionat, amb cos lleugerament estilitzat, cap detallat amb musell, boca aparentment insinuada, una orella, gran cornamenta ramificada, coll llarg, dors i abdomen rectes, zona engonal marcada, potes primes i degradades en els extrems, natja accentuada i cua caiguda. En destaca un perfilat de tonalitat més fosca que l’interior del cos.

Situada a l’extrem superior esquerre del grup i a prop dels bocs anteriors. Està orientada a l’esquerra en posició estàtica o a punt d’iniciar la marxa. Presenta un contorn realista, proporcionat i amb una certa estilització, amb cap d’orelles destacades, musell afinat, corba dorsal lleugera, abdomen suau, potes fines, llargues i ben detallades, peülles en perspectiva obliqua i cua caiguda.

Sobreposat al boc 22, està situat en una cota més alta respecte a l’anterior. Les mides són proporcionades i està pintat en color homogeni. El seu contorn descriu un cos compacte, amb cap de morro afinat, banyam potent —corbat i de gruix irregular—, corba cervicodorsal insinuada, orelles petites, cua aixecada i potes davanteres rectes i posteriors doblegades. El cos i les potes de l’animal cobreixen parcialment les banyes i el cap del mascle (22).

Es localitza a pocs centímetres sobre el bòvid 21. El boc presenta un contorn realista, proporcionat i estilitzat, en posició de carrera i orientat a la dreta. Hi observem un cap detallat, on destaca una llarga i portentosa cornamenta lleugerament arquejada, dors poc inclinat, abdomen lleugerament corbat, cua aixecada i potes realistes amb les peülles ben detallades i en perspectiva lateral. Fou perfilat i omplert amb color negrós i amb traços de color castany. Mostra impactes d’antigues pedrades.

Es troba davant del bou 12 i sobre el 20. Està perfilat, té el cos proporcionat i detallat. Està reomplert i s’orienta a la dreta, en moviment. El cap està detallat: cara recta, boca oberta, musell, mandíbula i banyes; és molt semblant al bou 12, fet que indica una simultaneïtat temporal entre el repintat del primer i aquest. S’hi observa la línia dorsal ondulada, la cua, un abdomen lleugerament corbat, la badana del pit, la indicació del sexe i les quatre potes, incompletes en els seus extrems. Podria situar-se en un moment intermedi entre la realització dels dos bous negres.

Sota els bous 12 i 21 es localitza un gran bòvid, menys deteriorat. Presenta el cap detallat, cara recta, indicació del musell, morro amb boca i llavis perfilats, mandíbula, orelles i llargues banyes obertes i corbades. Té el pit recte i la línia cervicodorsal ben perfilada, en la qual s’ha remarcat la creu i la gropa. Li penja una llarga cua que s’amplia a la part baixa. L’abdomen i el ventre són rectes i s’hi indiquen els genitals. En un rectangle interior sense pintura s’hi observen restes de franges d’un possible exemplar precedent que conserva incisions de traç fi.

Sota els bous 12 i 21 es localitza un gran bòvid, menys deteriorat. Presenta el cap detallat, cara recta, indicació del musell, morro amb boca i llavis perfilats, mandíbula, orelles i llargues banyes obertes i corbades. Té el pit recte i la línia cervicodorsal ben perfilada, en la qual s’ha remarcat la creu i la gropa. Li penja una llarga cua que s’amplia a la part baixa. L’abdomen i el ventre són rectes i s’hi indiquen els genitals. En un rectangle interior sense pintura s’hi observen restes de franges d’un possible exemplar precedent que conserva incisions de traç fi.

Juxtaposats a la banya esquerra del bòvid (20), s’observen diverses restes indeterminades que podrien estar en relació amb altres fragments que ocupen la part central i posterior del grup.

La 18 és una figura humana que ha conservat les cames i restes de la part superior. Les cames, orientades a la dreta, presenten els peus i una lleugera indicació dels bessons. A través de DStretch s’han identificat algunes parts superiors del cos. La posició suggereix que es troba estàtica i possiblement en posició sedent. Al voltant s’hi observen altres restes indeterminades.

La figura 17 correspon a dos traços lleugerament inclinats, que serien les potes d’un suposat quadrúpede destruït per l’erosió.

La figura 15 és un petit motiu de trets antropomòrfics i realitzat amb traç simple i lineal. De mida petita i completa, integra la forma d’una possible figura humana. Correspon a tipus esquemàtics. Està situat entre les potes davanteres del bòvid 12 i les banyes del bòvid 20. La part conservada de la figura 16 presenta l’estructura d’una «Y» invertida, que podrien ser les cames. Correspon a tipus esquemàtics. Està situada entre les potes davanteres del bòvid 12 i les banyes del bòvid 20.

La figura 13, orientada a la dreta, conserva la part superior del cos, amb un braç doblegat cap amunt. La figura 14, més completa, mostra un cap triangular, restes d’un cos estilitzat, braços i part de les cames obertes. Aquesta s’orienta a la dreta i amb el braç sosté alguns instruments (possiblement arc i fletxa). Ambdues figures, possiblement masculines, es troben sobreposades al cos del bòvid 12. Actualment només s’observen fragments sobre la zona ennegrida i erosionada.

La figura 13, orientada a la dreta, conserva la part superior del cos, amb un braç doblegat cap amunt. La figura 14, més completa, mostra un cap triangular, restes d’un cos estilitzat, braços i part de les cames obertes. Aquesta s’orienta a la dreta i amb el braç sosté alguns instruments (possiblement arc i fletxa). Ambdues figures, possiblement masculines, es troben sobreposades al cos del bòvid 12. Actualment només s’observen fragments sobre la zona ennegrida i erosionada.

A l’extrem superior esquerra del grup hi ha un gran bòvid, molt deteriorat, en particular la meitat posterior. S’hi observa part del cos: cap amb banyes en forma de lira, boca oberta, línia dorsal amb creu marcada, pit i badana i potes davanteres obertes i restes de la cua. Està recobert per diverses incisions d’època romana i medieval, com el gravat d’un peix sobreposat a les potes del darrere i unes taques que travessen la part central del cos. Està envoltat de restes de pintura de tons foscos.

A l’extrem superior esquerra del grup hi ha un gran bòvid, molt deteriorat, en particular la meitat posterior. S’hi observa part del cos: cap amb banyes en forma de lira, boca oberta, línia dorsal amb creu marcada, pit i badana i potes davanteres obertes i restes de la cua. Està recobert per diverses incisions d’època romana i medieval, com el gravat d’un peix sobreposat a les potes del darrere i unes taques que travessen la part central del cos. Està envoltat de restes de pintura de tons foscos.

L’exemplar es troba darrere del motiu anterior, en posició de carrera. Presenta un contorn perfilat de to intens i un ompliment a la zona del coll i del cap; mostra cos triangular simplificat, dors i abdomen rectes, cap petit amb indicació d’orelles, morro afinat i un traç inconnex que pot correspondre a una cua llarga.

Aquesta figura està situada a l’esquerra de la cérvola (11) i és interpretada com un possible antropomorf realitzat amb traç fi i de tipus lineal. No obstant això, es tracta de les restes d’un element poc concret que podria respondre a les restes d’una figura humana o a les d’un element indeterminat.

Situat a l’extrem inferior esquerra del mural, per sota del cèrvid 8 i darrere de les figures 17 i 18. L’exemplar, orientat a la dreta, presenta un contorn perfilat de trets figuratius i proporcionats. S’hi observen la línia del coll, el cap amb orelles o banyes petites, el front, el morro afinat, la mandíbula recta, el pit, l’abdomen lleugerament pronunciat i les potes davanteres inclinades endavant, que indiquen un cert moviment. Les potes del darrere estan molt deteriorades i ha perdut gran part del dors i de la zona posterior.

Es localitza en una cota inferior i adjacent a l’anterior. Podrien ser dos zoomorfs sobreposats o repintats. La figura ens mostra un cèrvid estilitzat amb corba cervicodorsal suau i convexa (poden ser dos), cap deteriorat, possible cornamenta en perspectiva obliqua (dos traços en «V»), natja i pit recte. En manquen les potes, la zona abdominal i el cap. La figura va ser perfilada i després pintada.

Sobre la part frontal de l’animal s’observen traços fins negrosos, possiblement restes d’un altre zoomorf.

Juxtaposat just a sota de l’exemplar anterior (6). Presenta una franja longitudinal irregular que suggereix el cos d’un zoomorf. S’hi observen restes de dos colors diferents: castany i grisenc.

Situat a la part superior del grup. El seu contorn indica la presència d’un zoomorf, aparentment un bòvid, orientat a l’esquerra. Només s’hi observen la part superior amb el perfil remarcat i restes del recobriment d’una pintura plana dins del cos. Entre les parts conservades, hi podem identificar: cap, morro, orelles o restes de banyes, corba cervicodorsal i zona posterior fins a la natja, que està en contacte amb les figures 7 i 8.

Està situat a la part més alta del mural i en una cota superior a les unitats precedents (1-4). Possiblement es tracta d’un exemplar mort, orientat a la dreta. Mostra les mateixes característiques tècniques que els anteriors: cos de trets simplificats amb traços rectes: tronc, quatre potes en posició invertida, cua horitzontal, una banya ramificada vertical, coll (que segueix la línia del tronc), i cap i orella dirigits cap avall.

Encarat al cérvol (3) amb les cames obertes, orientat a l’esquerra, i en posició de disparar un petit arc; s’observa la fletxa a punt de ser disparada. Igual que els anteriors motius, està realitzat amb traços curts i rectes: cos, cames, braços i cap arrodonit.

Es localitza davant de les restes anteriors (1-2), en posició estàtica i orientat a la dreta. Presenta un cos de trets simplificats amb traços majoritàriament rectes: quatre potes, cua aixecada, tronc i cap; traç corbat amb coll, possible orella, i traç vertical i separat amb una banya ramificada.

Es troben a l’extrem esquerre del grup. Es tracta d’un traç inclinat i corbat (1), al costat d’un altre en posició vertical i bifurcat (2). Els dos elements podrien haver format part d’un zoomorf incomplet.

Es troben a l’extrem esquerre del grup. Es tracta d’un traç inclinat i corbat (1), al costat d’un altre en posició vertical i bifurcat (2). Els dos elements podrien haver format part d’un zoomorf incomplet.