Filtra les figures:
Neteja
Més filtres Menys filtres

Visita lliure aLa Roca del Moros

El nou calc digital de la Roca dels Moros és interactiu. Exploreu els elements del mural filtrant el calc o seleccionant directament les figures pintades.

Sis filtres presenten les propostes de la recerca respecte a diferents preguntes. Quin tipus de manifestacions gràfiques hi trobem? Què representen les figures que hi veiem? Sabem si es tracta de figures humanes femenines o masculines? De quines èpoques són els elements? Quin ha estat el procés de realització del mural? Quines tradicions pictòriques hi reconeixem?

La navegació lliure permet clicar sobre els números de les figures i activar-ne les fitxes de detall amb descripcions i dades tècniques, fotografies reals i generades amb el programari DStretch.

 Eliminar els filtres aplicats
 Veure més filtres
Obrir el calc en pantalla completa
Restablir la vista general
Més zoom
Menys zoom

Gravats posteriors

Es documenten diversos agrupaments de traços gravats, entre els quals línies verticals, inclinades, i entrellaçades, formes geomètriques i motius de peixos. Les incisions poden correspondre a diferents moments de realització. El conjunt de peixos s’atribueix a l’alta edat mitjana.

Foto: Gravats G3 peixos alta edat mitjana
En aquest agrupament es localitzen els tres peixos possiblement de l’alta edat mitjana, realitzats amb traç fi, juntament amb altres traços, en una composició entrellaçada i confusa.

Gravats epipaleolítics

Al mural s’observen diversos gravats d’època finipaleolítica o epipaleolítica. Són principalment motius figuratius repartits per la superfície. L’element més complet és el de la cérvola gravada amb traç fi a la part alta del mural, alhora que hi trobem contorns perfilats de quadrúpedes, que, en el cas dels bous, es vinculen amb les figures pintades.

Foto: Gravats G1 cérvola
Cérvola finipaleolítica o epipaleolítica situada a la part més alta del conjunt, a l’esquerra del mural, juntament amb unes inscripcions ibèriques. Seguint l’estil finipaleolític, està gravada amb un perfil estilitzat amb traç fi i reomplerta de traços longitudinals.

Foto: Gravat G4a cérvola
Contorn perfilat i incomplet d’una cérvola (G4a). Aquesta presenta orelles punxegudes i rectes, cap allargassat, morro afinat, coll, inici de les potes davanteres i línia abdominal. La seva atribució cronocultural és dubtosa.

Foto: Gravat G7a quadrúpede
La figura del quadrúpede (G7a), realitzada amb traç gruixut, presenta el perfil del dors pràcticament recte, lleugerament inclinat a la part del darrere, i el coll i el cap amb morro recte. La seva atribució cronocultural és dubtosa.

Foto: Gravat bòvid 12
Bòvid núm. 12 amb els gravats associats (en vermell els traços que no es poden vincular directament a la figura de l’animal).

Foto: Gravat bòvid 20
Bòvid núm. 20 amb els gravats associats (en vermell els traços que no es poden vincular directament a la figura de l’animal).

Foto: Gravat bòvid 21
Bòvid núm. 21 amb els gravats associats (en vermell els traços que no es poden vincular directament a la figura de l’animal).

Inscripcions llatines

Els signes llatins estan majoritàriament repartits entre diferents línies situades a la part alta i mitjana del mural, sota el grup pictòric de la cacera dels cérvols esquemàtics i els grups de cèrvids llevantins a la dreta del mural.

Les transcripcions que s’han realitzat assenyalen vots de caràcter religiós d’època romana, possiblement del segle I aC.

Inscripcions ibèriques

Els signes ibèrics es localitzen majoritàriament a la part alta de l’abric, per sobre de l’escena de cacera de cérvols esquemàtics. Es tracta de signes repartits entre una línia que recobreix la cérvola gravada, i dues línies inclinades, les més llargues de tot el conjunt.

S’han proposat diferents transcripcions, però la superfície granulosa impedeix precisar alguns dels signes alfabètics i, per tant, les lectures.

(52) Senglar

Situat enfront del personatge anterior. L’animal presenta un descrostat, produït per una pedrada, que ha destruït la part inferior del cap i el coll. No obstant això, la morfologia ens mostra un cos massís amb restes d’un cap de front recte i petites orelles, d’on arrenca una corba dorsal que decreix cap a la part posterior i es prolonga amb una llarga cua. També se’n distingeixen la corba abdominal i les quatre potes.

Estil Llevantí
Tècnica Tinta plana
Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Mida 16 cm longitud
Color Castany vermellós
Observacions Bicolor o repintat de castany
Grup 8. Grup de caràcter ritual (51-52)

(51) Home

Situat a la part superior dreta del fris. Manifesta moviment per la inflexió que presenten les cames. Sosté un arc i cinc possibles fletxes que probablement acosta al cap d’un senglar, la qual cosa li confereix un caràcter ritual potser relacionat amb la resta de les composicions.

Té el cap arrodonit i aparentment aplanat per algun tipus de tocat o lligadura i el tronc és prim, amb un ornament que penja a banda i banda del cos. A la cintura destaca un altre distintiu relacionat possiblement amb el penis, subjectat al cos en forma de funda fàl·lica o similar.

Estil Llevantí
Tècnica Traç i tanta plana
Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Mida 21 cm alçària
Color Castany vermellós
Observacions Porta instruments a la mà i lluu ornaments i funda fàl·lica
Grup 8. Grup de caràcter ritual (51-52)

(50) Restes

Juxtaposats al costat dret de l’anterior. Corresponen a traços negres associats que podrien respondre al cos d’una figura humana: tronc i braços. A la documentació anterior, del 1985, es van considerar un motiu possiblement esquemàtic.

Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Mida 5 cm
Color Negre
Grup 7. Grup de caràcter ritual (33-50)

(49) Restes

Estan situats a la dreta i en una cota superior respecte de la cérvola precedent i a prop de la cérvola núm. 39. Conformen una forma irregular allargada en vertical de color castany vermellós.

Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Mida 6,5 cm
Color Castany vermellós
Grup 7. Grup de caràcter ritual (33-50)

(48) Cérvola

Es localitza a la base del mural per sota de les figures 33 i 34. Es tracta de les restes d’una cérvola de to castany negrós orientada a l’esquerra. Només ha conservat part del cap amb dues orelles dretes, fragments de la línia dorsal, possible cua petita i restes de les potes.

Estil Llevantí
Tècnica Tinta plana
Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Mida 18,5 cm
Color Castany negrós
Observacions Bicolor o repintat
Grup 7. Grup de caràcter ritual (33-50)

(46,47) Dones

Es localitzen a la dreta de la parella 43-44 i a l’extrem dret de l’agrupament. A causa de l’erosió i l’activitat antròpica, les extremitats inferiors pràcticament han desaparegut. Possiblement foren pintades en el mateix moment que la parella 33-34. La 47 és més petita; sembla una adolescent que va agafada de la mà de la més gran. Mostren caps triangulars, tronc prim, espatlles rectes, malucs marcats, vesteixen faldilles ajustades i la figura 46 porta una bossa que es podria confondre amb un pit.

Estil Llevantí
Tècnica Bicolor, perfilat i tinta plana
Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Mida 18,5 cm; 13,5 cm
Color Negre i castany
Observacions Bicolor o repintat de castany
Grup 7. Grup de caràcter ritual (33-50)

(46,47) Dones

Es localitzen a la dreta de la parella 43-44 i a l’extrem dret de l’agrupament. A causa de l’erosió i l’activitat antròpica, les extremitats inferiors pràcticament han desaparegut. Possiblement foren pintades en el mateix moment que la parella 33-34. La 47 és més petita; sembla una adolescent que va agafada de la mà de la més gran. Mostren caps triangulars, tronc prim, espatlles rectes, malucs marcats, vesteixen faldilles ajustades i la figura 46 porta una bossa que es podria confondre amb un pit.

Estil Llevantí
Tècnica Bicolor, perfilat i tinta plana
Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Mida 18,5 cm; 13,5 cm
Color Negre i castany
Observacions Bicolor o repintat de castany
Grup 7. Grup de caràcter ritual (33-50)

(45) Quadrúpede

Està situat entre la parella 43-44 i per sota de la faldilla de la 44. Es tracta de les restes d’un animal indeterminat de color vermellós, que ha perdut la part frontal (cap i potes davanteres). No obstant això, s’hi observen un dors irregular de tendència recta, la zona abdominal corbada, la part engonal ben marcada i una sola pota posterior. El motiu indica, com altres restes, l’existència de figures més antigues en el conjunt. El quadrúpede està orientat a la dreta com les figures 39 i 40.

Estil Llevantí
Tècnica Tinta plana
Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Mida 10,5 cm (part visible)
Color Castany vermellós
Grup 7. Grup de caràcter ritual (33-50)

(43,44) Dones

Ubicades a la dreta del personatge fàl·lic, aquestes dues dones podrien ser les primeres del conjunt. Mostren el cap triangular, un tronc perfilat i prim i els malucs amples coberts per una faldilla. Van agafades de les mans. Les faldilles són acampanades, semblants, tot i que la 44 presenta també uns pics inferiors. La 43 llueix un collaret, que es podria confondre amb un pit caigut. Els colors aplicats a aquestes figures corresponen als diferents repintats: castany vermellós, castany vermellós fosc, negre i blanc.

Estil Llevantí
Tècnica Tinta plana
Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Mida 21 cm; 20 cm
Color Castany vermellós, negre i blanquinós
Observacions Presenta diferents repintats
Grup 7. Grup de caràcter ritual (33-50)

(43,44) Dones

Ubicades a la dreta del personatge fàl·lic, aquestes dues dones podrien ser les primeres del conjunt. Mostren el cap triangular, un tronc perfilat i prim i els malucs amples coberts per una faldilla. Van agafades de les mans. Les faldilles són acampanades, semblants, tot i que la 44 presenta també uns pics inferiors. La 43 llueix un collaret, que es podria confondre amb un pit caigut. Els colors aplicats a aquestes figures corresponen als diferents repintats: castany vermellós, castany vermellós fosc, negre i blanc.

Estil Llevantí
Tècnica Tinta plana
Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Mida 21 cm; 20 cm
Color Castany vermellós, negre i blanquinós
Observacions Presenta diferents repintats
Grup 7. Grup de caràcter ritual (33-50)

(42) Home

Pràcticament al centre de la composició, es tracta d’un personatge masculí molt estilitzat, nu, d’aspecte escanyolit, sense musculatura ni avantbraços i amb un gran penis. La seva única indumentària consisteix en un adornament format per un parell de cintes o plomes que pengen a l’alçada dels genolls. La seva mida contrasta amb la de les dones més grans i realistes, cap a les quals està encarat. La seva anatomia «escanyolida» és del tot intencional, ja que, per contrast amb el seu sexe de mida accentuada, ressalta el concepte de la fertilitat.

Estil Llevantí
Tècnica Traç i tinta plana
Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Mida 14 cm d’alçada
Color Negre i castany vermellós
Observacions Mostra la represetnació del sexe i ornaments
Grup 7. Grup de caràcter ritual (33-50)

(41) Antropomorf ?

Està situat entre la part posterior del cap i el coll de la cérvola (39) i les cames de la dona (36). Es tracta de diversos traços lineals i prims, i possibles restes indeterminades que, en conjunt, configuren una forma antropomorfa de tipus lineal. Es podria emparentar amb les figures 15 i 16. Està superposat al dors de la cérvola negra (39).

Estil Llevantí
Tècnica Traços
Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Mida 13 cm d’alçada
Color Castany vermellós
Grup 7. Grup de caràcter ritual (33-50)

(40) Quadrúpede

Es tracta d’una nova figura localitzada sobre la cérvola (39) i orientada a la dreta, la qual travessa un dels traços del suposat antropomorf (41). Per la seva ubicació fa l’efecte que sorgeixi de la zona abdominal buida de la cérvola.

Presenta un perfil simple, incomplet, de trets realistes, semblant a les mateixes característiques de la cérvola (39), a la qual se sobreposa.

Estil Llevantí
Tècnica Perfilat
Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Mida 9 cm de longitud
Color Castany vermellós clar
Grup 7. Grup de caràcter ritual (33-50)

(39) Cérvola

Situada als peus de les dones (34-36), i a prop del personatge masculí i orientada a la dreta. És de perfil realista. Presenta el contorn perfilat i està recoberta amb pintura homogènia, excepte a la part central, on s’observa un rectangle buit, similar al bou (20). En aquesta zona es localitzen dos motius sobreposats: l’animal indeterminat (40), el qual es creua amb traços d’un possible antropomorf de tipus lineal (41).

Estil Llevantí
Tècnica Perfilat i tinta plana
Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Mida 18 cm de longitud
Color Negre
Grup 7. Grup de caràcter ritual (33-50)

(37,38) Dones

Situades entre la parella 35-36 i en una cota lleugerament superior. És la tercera parella, tot i que sembla una figura amb quatre cames. La forma del cos i la vestimenta són molt similars a les de les altres dones. La 38 se superposa a la 37 i mostren pràcticament una sola faldilla. Es va poder registrar un fragment de l’inici de la cintura i de la faldilla que evidencia l’existència de la segona representació, de la qual només s’havien documentat les cames. Les dues són de color castany vermellós.

Estil Llevantí
Tècnica Tinta plana
Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Mida 25 cm; 15,5 cm (part conservada)
Color Castany vermellós
Observacions Presenta diversos ornaments; només conserva la part inferior fins a prop de la cintura.
Grup 7. Grup de caràcter ritual (33-50)

(35,36) Dones

Es troben a la dreta de les anteriors i juxtaposades sobre la cérvola (39). Mostren moltes similituds amb les núm. 33 i 34. Duen una mena de bosses ornamentals penjant del coll, a l’alçada del pit, que podrien anar acompanyades de collarets. La part central és confusa, està pràcticament recoberta per la superposició de les cames de les figures 37-38 i es perd per l’enfosquiment del relleu de la paret. Van ser pintades en castany vermellós i detallades en negre, podrien ser bicolors o repintades

Estil Llevantí
Tècnica Bicolor, siluetat, traços i tinta plana
Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Mida 27,5 cm; 24 cm
Color Negre i castany vermellós
Observacions Presenta diversos ornaments
Grup 7. Grup de caràcter ritual (33-50)

(35,36) Dones

Es troben a la dreta de les anteriors i juxtaposades sobre la cérvola (39). Mostren moltes similituds amb les núm. 33 i 34. Duen una mena de bosses ornamentals penjant del coll, a l’alçada del pit, que podrien anar acompanyades de collarets. La part central és confusa, està pràcticament recoberta per la superposició de les cames de les figures 37-38 i es perd per l’enfosquiment del relleu de la paret. Van ser pintades en castany vermellós i detallades en negre, podrien ser bicolors o repintades.

Estil Llevantí
Tècnica Bicolor, siluetat, traços i tinta plana
Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Mida 27,5 cm; 24 cm
Color Negre i castany vermellós
Observacions Presenta diversos ornaments
Grup 7. Grup de caràcter ritual (33-50)

(33,34) Dones

La primera parella de dones del grup és a l’extrem esquerre, encarades al bòvid (21). Tenen cap en forma de campana, tronc prim, espatlles rectes, braços doblegats, malucs marcats, cames llargues i peus petits. Porten faldilles ajustades. Duen braçalets gruixuts, penjolls i bosses, collarets o pectorals, així com possibles diademes per subjectar el pentinat o la lligadura.

Pintades de negre, podrien haver estat restaurades o repintades parcialment de color castany, tot i que és possible que el castany formés part de la pintura inicial i, per tant, es tractaria d’un bicolor.

Estil Llevantí
Tècnica Bicolor, siluetat, traços i tinta plana
Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Mida 28 cm; 26 cm
Color Negre (tinta plana) i castany (silueta i traços); castany vermellós
Observacions Figura repintada amb traços i silueta de color castany
Grup 7. Grup de caràcter ritual (33-50)

(32) Cèrvid

Ubicat a l’extrem dret del grup faunístic, prop del marge exterior i en una zona molt enfosquida. Ha estat una figura complicada de documentar i força polèmica, ja que ha estat interpretada de diverses maneres. El DStretch ens ha permès reconfigurar-lo. És un cèrvid de cos pesat i potes aparentment curtes, amb la cara recta, el musell allargat i amb una petita cornamenta. Està perfilat i reomplert. Orientat a l’esquerra, en posició inclinada, presenta un coll inclinat amb el cap baix, pasturant o bevent.

Estil Llevantí
Tècnica Perfilat i tinta plana
Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Mida 12 cm de longitud
Color Castany vermellós
Grup 6. Grup faunístic (24-32)

(31) Senglar

Situat a la dreta del cérvol (25) i en una cota inferior a la cérvola (30). L’exemplar està orientat a la dreta i ens mostra la imatge d’un exemplar de cos compacte amb cap petit, cara recta, morro prolongat i orelles petites. El pit és recte i inclinat i el dors és encorbat, el tronc és ample i l’abdomen lleugerament corb; les potes són curtes, amples i entreobertes, i la cua és llarga.

Estil Llevantí
Tècnica Tinta plana
Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Mida 10 cm de longitud
Color Castany vermellós
Grup 6. Grup faunístic (24-32)

(30) Cérvola

Es troba a la dreta de l’anterior i a prop del marge exterior. Representa una figura orientada a la dreta, de cos proporcionat i reomplerta de manera homogènia. Mostra tronc i abdomen modelats, amb cap allargat, musell afinat, orelles destacades en perspectiva obliqua, pit insinuat, creu indicada, potes ben definides (incompletes per l’erosió) i peülles detallades.

Estil Llevantí
Tècnica Tinta plana
Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Mida 11,5 cm de longitud
Color Castany
Grup 6. Grup faunístic (24-32)

(29) Cérvola

Situada en una cota superior al cérvol (25) i superposada al seu dors. Presenta el contorn perfilat, amb el cap detallat i cobert de pintura homogènia. Té la cara recta, el morro prolongat, musell, mandíbula i orelles en perspectiva obliqua, el pit recte, el tronc triangular, l’abdomen corbat amb zona engonal ben marcada, la cua petita i caiguda, les potes entreobertes de traç recte i poc definides.

Estil Llevantí
Tècnica Perfilat i tinta plana parcial
Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Mida 14 cm de longitud
Color Castany vermellós
Grup 6. Grup faunístic (24-32)

(28) Cervatell

Ubicat entre el coll i les potes davanteres del cérvol (25). L’exemplar, tot i haver perdut gran part del cos per un escrostonat de la paret, ha conservat la part superior del cos perfilat, així com les orelles rectes i punxegudes i la resta d’una pota del darrere. A l’interior de cos s’observen alguns punts arrodonits que fan referència a les taques del pèl dels cervatells.

Estil Llevantí
Tècnica Perfilat i punts
Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Mida 10,5 cm de longitud
Color Castany vermellós
Grup 6. Grup faunístic (24-32)

(27) Traços

Situats entre el cérvol (25) i el senglar (31). Integren tres petits traços entrecreuats: dos de rectes verticals i un de corbat en posició horitzontal.

Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Color Castany
Grup 6. Grup faunístic (24-32)

(26) Restes

Juxtaposat a la cornamenta esquerra del cérvol (25). Es tracta d’un traç recte i corbat que recorda el front i la banya d’un bòvid.

Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Color Castany clar
Grup 6. Grup faunístic (24-32)

(25) Cérvol

Es localitza a la dreta de la cérvola anterior. Està orientat a l’esquerra en actitud assossegada. Mostra un perfil realista, proporcionat, amb cos lleugerament estilitzat, cap detallat amb musell, boca aparentment insinuada, una orella, gran cornamenta ramificada, coll llarg, dors i abdomen rectes, zona engonal marcada, potes primes i degradades en els extrems, natja accentuada i cua caiguda. En destaca un perfilat de tonalitat més fosca que l’interior del cos.

Estil Llevantí
Tècnica Perfilat i tinta plana
Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Mida 19 cm de longitud
Color Castany vermellós
Grup 6. Grup faunístic (24-32)

(24) Cérvola

Situada a l’extrem superior esquerre del grup i a prop dels bocs anteriors. Està orientada a l’esquerra en posició estàtica o a punt d’iniciar la marxa. Presenta un contorn realista, proporcionat i amb una certa estilització, amb cap d’orelles destacades, musell afinat, corba dorsal lleugera, abdomen suau, potes fines, llargues i ben detallades, peülles en perspectiva obliqua i cua caiguda.

Estil Llevantí
Tècnica Bicolor, siluetat, traços i tinta plana
Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Mida 22 cm de longitud
Color Negrós (tinta plana) i castany vermellós (silueta i traços)
Grup 6. Grup faunístic (24-32)

(23) Boc

Sobreposat al boc 22, està situat en una cota més alta respecte a l’anterior. Les mides són proporcionades i està pintat en color homogeni. El seu contorn descriu un cos compacte, amb cap de morro afinat, banyam potent —corbat i de gruix irregular—, corba cervicodorsal insinuada, orelles petites, cua aixecada i potes davanteres rectes i posteriors doblegades. El cos i les potes de l’animal cobreixen parcialment les banyes i el cap del mascle (22).

Estil Llevantí
Tècnica Tinta plana
Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Mida 16 cm longitud
Color Castany vermellós
Grup 5. Parella de bocs (22 i 23)

(22) Boc

Es localitza a pocs centímetres sobre el bòvid 21. El boc presenta un contorn realista, proporcionat i estilitzat, en posició de carrera i orientat a la dreta. Hi observem un cap detallat, on destaca una llarga i portentosa cornamenta lleugerament arquejada, dors poc inclinat, abdomen lleugerament corbat, cua aixecada i potes realistes amb les peülles ben detallades i en perspectiva lateral. Fou perfilat i omplert amb color negrós i amb traços de color castany. Mostra impactes d’antigues pedrades.

Estil Llevantí
Tècnica Bicolor, siluetat, traços i tinta plana
Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Mida 22 cm de longitud
Color Negrós (tinta plana) i castany vermellós (silueta i traços)
Grup 5. Parella de bocs (22 i 23)

(21) Bòvid

Es troba davant del bou 12 i sobre el 20. Està perfilat, té el cos proporcionat i detallat. Està reomplert i s’orienta a la dreta, en moviment. El cap està detallat: cara recta, boca oberta, musell, mandíbula i banyes; és molt semblant al bou 12, fet que indica una simultaneïtat temporal entre el repintat del primer i aquest. S’hi observa la línia dorsal ondulada, la cua, un abdomen lleugerament corbat, la badana del pit, la indicació del sexe i les quatre potes, incompletes en els seus extrems. Podria situar-se en un moment intermedi entre la realització dels dos bous negres.

Estil Llevantí
Tècnica Siluetat i traços
Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Mida 36 cm de longitud, 14 cm d’alçària
Color Castany vermellós
Observacions Presenta gravats previs a la pintura
Grup 4. Grup faunísic i restes (12-21)

(20) Bòvid

Sota els bous 12 i 21 es localitza un gran bòvid, menys deteriorat. Presenta el cap detallat, cara recta, indicació del musell, morro amb boca i llavis perfilats, mandíbula, orelles i llargues banyes obertes i corbades. Té el pit recte i la línia cervicodorsal ben perfilada, en la qual s’ha remarcat la creu i la gropa. Li penja una llarga cua que s’amplia a la part baixa. L’abdomen i el ventre són rectes i s’hi indiquen els genitals. En un rectangle interior sense pintura s’hi observen restes de franges d’un possible exemplar precedent que conserva incisions de traç fi.

Estil Llevantí
Tècnica Siluetat i tinta plana
Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Mida 46 cm de longitud, 16,5 cm d’alçària
Color Negrós (figura de base); castany vermellós (restauració/repintat)
Observacions Presenta una restauració/repintat). Mostra gravats previs a la pintura
Grup 4. Grup faunístic i restes (12-21)

(20) Bòvid

Sota els bous 12 i 21 es localitza un gran bòvid, menys deteriorat. Presenta el cap detallat, cara recta, indicació del musell, morro amb boca i llavis perfilats, mandíbula, orelles i llargues banyes obertes i corbades. Té el pit recte i la línia cervicodorsal ben perfilada, en la qual s’ha remarcat la creu i la gropa. Li penja una llarga cua que s’amplia a la part baixa. L’abdomen i el ventre són rectes i s’hi indiquen els genitals. En un rectangle interior sense pintura s’hi observen restes de franges d’un possible exemplar precedent que conserva incisions de traç fi.

Estil Llevantí
Tècnica Siluetat i tinta plana
Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Mida 46 cm de longitud, 16,5 cm d’alçària
Color Negrós (figura de base); castany vermellós (restauració/repintat)
Observacions Presenta una restauració/repintat). Mostra gravats previs a la pintura
Grup 4. Grup faunístic i restes (12-21)

(19) Restes

Juxtaposats a la banya esquerra del bòvid (20), s’observen diverses restes indeterminades que podrien estar en relació amb altres fragments que ocupen la part central i posterior del grup.

Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Color Negrós
Grup 4. Grup faunístic i restes (12-21)

(18) Humana

La 18 és una figura humana que ha conservat les cames i restes de la part superior. Les cames, orientades a la dreta, presenten els peus i una lleugera indicació dels bessons. A través de DStretch s’han identificat algunes parts superiors del cos. La posició suggereix que es troba estàtica i possiblement en posició sedent. Al voltant s’hi observen altres restes indeterminades.

Estil Llevantí
Tècnica Tinta plana
Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Mida 11 cm (part conservada)
Color Negrós
Observacions En posició sedent
Grup 4. Grup faunístic i restes (12-21)

(17) Quadrúpede – potes

La figura 17 correspon a dos traços lleugerament inclinats, que serien les potes d’un suposat quadrúpede destruït per l’erosió.

Estil Llevantí
Tècnica Tinta plana
Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Mida 6 cm (part conservada)
Color Negrós
Grup 4. Grup faunístic i restes (12-21)

(15,16) Antropomorf

La figura 15 és un petit motiu de trets antropomòrfics i realitzat amb traç simple i lineal. De mida petita i completa, integra la forma d’una possible figura humana. Correspon a tipus esquemàtics. Està situat entre les potes davanteres del bòvid 12 i les banyes del bòvid 20. La part conservada de la figura 16 presenta l’estructura d’una «Y» invertida, que podrien ser les cames. Correspon a tipus esquemàtics. Està situada entre les potes davanteres del bòvid 12 i les banyes del bòvid 20.

Estil Esquemàtic
Tècnica Traç
Atribució cronocultural Neolític-bronze
Mida 3,5 cm; 5 cm
Color Negrós
Grup 4. Grup faunístic i restes (12-21)

(13,14) Humana

La figura 13, orientada a la dreta, conserva la part superior del cos, amb un braç doblegat cap amunt. La figura 14, més completa, mostra un cap triangular, restes d’un cos estilitzat, braços i part de les cames obertes. Aquesta s’orienta a la dreta i amb el braç sosté alguns instruments (possiblement arc i fletxa). Ambdues figures, possiblement masculines, es troben sobreposades al cos del bòvid 12. Actualment només s’observen fragments sobre la zona ennegrida i erosionada.

Estil Llevantí
Tècnica Tinta plana
Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Mida 45 cm de longitud i 21 cm d’alçària; 24 cm
Color Castany vermellós
Observacions Figura incompleta, sense mida; sosté alguns instruments a la mà
Grup 4. Grup faunístic i restes (12-21)

(13,14) Humana

La figura 13, orientada a la dreta, conserva la part superior del cos, amb un braç doblegat cap amunt. La figura 14, més completa, mostra un cap triangular, restes d’un cos estilitzat, braços i part de les cames obertes. Aquesta s’orienta a la dreta i amb el braç sosté alguns instruments (possiblement arc i fletxa). Ambdues figures, possiblement masculines, es troben sobreposades al cos del bòvid 12. Actualment només s’observen fragments sobre la zona ennegrida i erosionada.

Estil Llevantí
Tècnica Tinta plana
Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Mida 45 cm de longitud i 21 cm d’alçària; 24 cm
Color Castany vermellós
Observacions Figura incompleta, sense mida; sosté alguns instruments a la mà
Grup 4. Grup faunístic i restes (12-21)

(12) Bòvid i restes

A l’extrem superior esquerra del grup hi ha un gran bòvid, molt deteriorat, en particular la meitat posterior. S’hi observa part del cos: cap amb banyes en forma de lira, boca oberta, línia dorsal amb creu marcada, pit i badana i potes davanteres obertes i restes de la cua. Està recobert per diverses incisions d’època romana i medieval, com el gravat d’un peix sobreposat a les potes del darrere i unes taques que travessen la part central del cos. Està envoltat de restes de pintura de tons foscos.

Estil Llevantí
Tècnica Perfilat i tinta plana
Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Mida 45 cm de longitud i 21 cm d’alçària
Color Negre i repintat vermell
Observacions Repintat i mostra gravats previs a la pintura
Grup 4. Grup faunístic i restes (12-21)

(12) Bòvid i restes

A l’extrem superior esquerra del grup hi ha un gran bòvid, molt deteriorat, en particular la meitat posterior. S’hi observa part del cos: cap amb banyes en forma de lira, boca oberta, línia dorsal amb creu marcada, pit i badana i potes davanteres obertes i restes de la cua. Està recobert per diverses incisions d’època romana i medieval, com el gravat d’un peix sobreposat a les potes del darrere i unes taques que travessen la part central del cos. Està envoltat de restes de pintura de tons foscos.

Estil Llevantí
Tècnica Perfilat i tinta plana
Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Mida 45 cm de longitud i 21 cm d’alçària
Color Negre i repintat vermell
Observacions Repintat i mostra gravats previs a la pintura
Grup 4. Grup faunístic i restes (12-21)

(11) Cérvola

L’exemplar es troba darrere del motiu anterior, en posició de carrera. Presenta un contorn perfilat de to intens i un ompliment a la zona del coll i del cap; mostra cos triangular simplificat, dors i abdomen rectes, cap petit amb indicació d’orelles, morro afinat i un traç inconnex que pot correspondre a una cua llarga.

Estil Llevantí
Tècnica Tinta plana
Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Mida 9 cm de longitud
Color Negrós
Grup 3. Grup amb antropomorf (?) i cérvola (10-11)

(10) Antropomorf ?

Aquesta figura està situada a l’esquerra de la cérvola (11) i és interpretada com un possible antropomorf realitzat amb traç fi i de tipus lineal. No obstant això, es tracta de les restes d’un element poc concret que podria respondre a les restes d’una figura humana o a les d’un element indeterminat.

Estil Llevantí
Tècnica Traç fi
Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Mida 5,5 cm d’alçària
Color Negrós
Grup 3. Grup amb antropomorf (?) i cérvola (10-11)

(9) Bòvid

Situat a l’extrem inferior esquerra del mural, per sota del cèrvid 8 i darrere de les figures 17 i 18. L’exemplar, orientat a la dreta, presenta un contorn perfilat de trets figuratius i proporcionats. S’hi observen la línia del coll, el cap amb orelles o banyes petites, el front, el morro afinat, la mandíbula recta, el pit, l’abdomen lleugerament pronunciat i les potes davanteres inclinades endavant, que indiquen un cert moviment. Les potes del darrere estan molt deteriorades i ha perdut gran part del dors i de la zona posterior.

Estil Llevantí
Tècnica Tinta plana
Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Mida 25 cm de longitud
Color Castany
Grup 2. Grup faunísic i restes (6-9)

(8) Cèrvid i restes

Es localitza en una cota inferior i adjacent a l’anterior. Podrien ser dos zoomorfs sobreposats o repintats. La figura ens mostra un cèrvid estilitzat amb corba cervicodorsal suau i convexa (poden ser dos), cap deteriorat, possible cornamenta en perspectiva obliqua (dos traços en «V»), natja i pit recte. En manquen les potes, la zona abdominal i el cap. La figura va ser perfilada i després pintada.

Sobre la part frontal de l’animal s’observen traços fins negrosos, possiblement restes d’un altre zoomorf.

Estil Llevantí
Tècnica Tinta plana
Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Mida 21 cm
Color Castany i negrós
Grup 2. Grup faunísic i restes (6-9)

(7) Restes

Juxtaposat just a sota de l’exemplar anterior (6). Presenta una franja longitudinal irregular que suggereix el cos d’un zoomorf. S’hi observen restes de dos colors diferents: castany i grisenc.

Tècnica Tinta plana
Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Mida 19 cm (part conservada)
Color Castany i grisenc
Observacions Possible zoomorf
Grup 2. Grup faunísic i restes (6-9)

(6) Bòvid

Situat a la part superior del grup. El seu contorn indica la presència d’un zoomorf, aparentment un bòvid, orientat a l’esquerra. Només s’hi observen la part superior amb el perfil remarcat i restes del recobriment d’una pintura plana dins del cos. Entre les parts conservades, hi podem identificar: cap, morro, orelles o restes de banyes, corba cervicodorsal i zona posterior fins a la natja, que està en contacte amb les figures 7 i 8.

Estil Llevantí
Tècnica Tinta plana
Atribució cronocultural Epipaleolític-neolític
Mida 20 cm
Color Castany vermellós
Observacions Possible zoomorf
Grup 2. Grup faunístic i restes (6-9)

(5) Cérvol

Està situat a la part més alta del mural i en una cota superior a les unitats precedents (1-4). Possiblement es tracta d’un exemplar mort, orientat a la dreta. Mostra les mateixes característiques tècniques que els anteriors: cos de trets simplificats amb traços rectes: tronc, quatre potes en posició invertida, cua horitzontal, una banya ramificada vertical, coll (que segueix la línia del tronc), i cap i orella dirigits cap avall.

Estil Esquemàtic
Tècnica Traç
Atribució cronocultural Neolític-Bronze
Mida 24 cm longitud
Color Castany vermellós intens
Observacions Posició invertida
Grup 1. Grup de cacera de cérvols (1-5)

(4) Arquer

Encarat al cérvol (3) amb les cames obertes, orientat a l’esquerra, i en posició de disparar un petit arc; s’observa la fletxa a punt de ser disparada. Igual que els anteriors motius, està realitzat amb traços curts i rectes: cos, cames, braços i cap arrodonit.

Estil Esquemàtic
Tècnica Traç
Atribució cronocultural Neolític-Bronze
Mida 12,5 cm d’alçària
Color Castany vermellós intens
Grup 1. Grup de cacera de cérvols (1-5)

(3) Cérvol

Es localitza davant de les restes anteriors (1-2), en posició estàtica i orientat a la dreta. Presenta un cos de trets simplificats amb traços majoritàriament rectes: quatre potes, cua aixecada, tronc i cap; traç corbat amb coll, possible orella, i traç vertical i separat amb una banya ramificada.

Estil Esquemàtic
Tècnica Traç
Atribució cronocultural Neolític-bronze
Mida 22 cm longitud
Color Castany vermellós intens
Grup 1. Grup de cacera de cérvols (1-5)

(1,2) Restes

Es troben a l’extrem esquerre del grup. Es tracta d’un traç inclinat i corbat (1), al costat d’un altre en posició vertical i bifurcat (2). Els dos elements podrien haver format part d’un zoomorf incomplet.

Estil Esquemàtic
Tècnica Traç
Atribució cronocultural Neolític-bronze
Mida 10 cm en diagonal; 8 cm d’alçària
Color Castany vermellós intens
Observacions Restes de zoomorf?
Grup 1. Grup de cacera de cérvols (1-5)

(1,2) Restes

Es troben a l’extrem esquerre del grup. Es tracta d’un traç inclinat i corbat (1), al costat d’un altre en posició vertical i bifurcat (2). Els dos elements podrien haver format part d’un zoomorf incomplet.

Estil Esquemàtic
Tècnica Traç
Atribució cronocultural Neolític-bronze
Mida 10 cm en diagonal; 8 cm d’alçària
Color Castany vermellós intens
Observacions Restes de zoomorf?
Grup 1. Grup de cacera de cérvols (1-5)

Tipus d'element

El mural pintat està format per 52 motius de figures humanes i animals distribuïdes per tot el fris realitzades pels darrers grups de caçadors-recol·lectors i primeres comunitats agrícoles fins a l’edat del bronze.

En època ibèrica i romana es van afegir inscripcions gravades en aquestes llengües que demostren la continuïtat de l’ús de la Roca dels Moros com a referent simbòlic.

També s’han localitzat gravats de diferents èpoques; des de figures de cèrvids, com la cérvola epipaleolítica, fins als peixos medievals o els gravats associats als bòvids pintats.

Estil pictòric

A la Roca dels Moros estan representades les dues principals tradicions pictòriques d’època prehistòrica de la façana prelitoral mediterrània de la península Ibèrica: l’art llevantí i l’art esquemàtic.

L’art llevantí és un art rupestre essencialment pictòric, a partir de pigments minerals vermells, castanys i negre, principalment, i blanc, tot i que també hi apareixen gravats. La figura humana hi té un paper molt significatiu i, en molts casos, s’articulen composicions i escenes narratives de cacera, sacrifici, enfrontaments bèl·lics o altres temes socials i rituals.

No hem trobat un art moble paral·lel en jaciments arqueològics que ens ajudi a la seva datació. Datacions indirectes de capes d’oxalats relacionades amb les pintures n’indiquen un origen preneolític. Actualment, hi ha dues hipòtesis sobre l’atribució cronocultural de l’art llevantí. L’una defensa que té l’origen al final del paleolític i que perdura dins del procés de neolitització, i l’altra que és d’estil neolític des de l’inici.

L’art esquemàtic és un art rupestre pictòric, a partir de pigments minerals vermells, castanys, negre i blanc. Es caracteritza per la representació de figures humanes i animals esquematitzades i formes abstractes com punts, barres, oculats, màscares, estel·liformes, cercles, ramiformes… La seva temàtica té un caràcter simbòlic, de vegades relacionada amb aspectes funeraris i astronòmics.

Tot i que no disposem de datacions directes dels pigments que en determinin la cronologia, s’ubica cronoculturalment des del neolític fins a l’edat del bronze, segons els paral·lels d’art moble disponibles.

Motius Pintats

Entre els motius de les figures pintades, hi trobem bàsicament figures humanes, figures d’animals i elements indeterminats.
Algunes de les figures humanes tenen atributs que ens permeten reconèixer-les com a representacions femenines o masculines. Les figures masculines s’identifiquen a través de la caracterització del sexe o altres elements, més ambigus, com ara ornaments o eines de cacera. El pentinat, la vestimenta i els ornaments pectorals són els elements distintius de les deu figures femenines, disposades en cinc parelles.

Els animals salvatges que s’hi representen són animals comuns de la fauna mediterrània, com ara cabres, bous, cérvols i porcs senglars. S’hi poden observar, també, figures de quadrúpedes que no s’han identificat i altres restes i traços indeterminats.

Època

El mural inclou expressions gràfiques de diferents èpoques, des del final del paleolític o inicis de l’epipaleolític fins a l’alta edat mitjana. Aquest ventall cronològic tan ampli indica una perdurabilitat mil·lenària i és la característica més significativa del lloc.

L’atribució cronològica que es presenta és una proposta elaborada a partir dels estils d’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica i respon al procés de superposicions observat. No es tracta de datacions directes, sinó de marcs temporals establerts segons la periodització històrica a Catalunya i en el territori mediterrani peninsular.

  • Paleolític final: X-IX mil·lenni aC
  • Epipaleolític: VIII-VII mil·lenni aC
  • Mesolític: VII-VI mil·lenni aC
  • Neolític antic: VI-V mil·lenni aC
  • Neolític mitjà: V-IV mil·lenni aC
  • Neolític final: IV-III mil·lenni aC
  • Calcolític: III-II mil·lenni aC
  • Edat del bronze: II mil·lenni – segle VII aC
  • Ibèrica: VII aC – segle II aC
  • Romana: segle III aC – segle V dC
  • Alta edat mitjana: segle V dC – segle XIII dC

Procés de realització

A partir de les superposicions entre figures i de les relacions estilístiques, s’ha elaborat aquesta proposta que ens aproxima al procés de realització del mural en una seqüència de fases.

  • 1A Final del període paleolític i epipaleolític. Representacions d’animals amb tècnica de gravat fi.
  • 1B Les primeres representacions pintades omplen algunes figures gravades.
  • 2 Entre l’epipaleolític i els inicis del neolític. Personatge masculí, dues figures femenines i alguns cèrvids naturalistes superiors.
  • 3 Parella de dones d’esquena al personatge masculí i bous repintats en tons vermellosos.
  • 4 Figures negres: dones i animals amb les panxes buides.
  • 5 Escena de caçador i porc senglar i restes d’una dona en segon terme.
  • 6 Representacions d’entre el neolític i l’edat del bronze d’estil esquemàtic. Escena de cacera amb caçador amb arc i fletxa davant d’un cérvol i cérvol mort.
  • 7 Inscripcions amb signes ibèrics.
  • 8 Inscripcions amb signes llatins.
  • 9 Alta edat mitjana. Representacions de tres peixos gravats i possiblement altres elements gravats.

Grup de cacera de cèrvols

L’única escena de cacera del conjunt, formada per figures esquemàtiques. Aquest grup està format per una figura d’arquer, dos cérvols i algunes restes. Les figures estan pintades amb la tècnica de traç gruixut, possiblement executada amb els dits o amb un instrument vegetal o pinzell ample. Figures 1-5

Grup faunístic i restes

Grup faunístic i restes de figures d’animals molt deteriorades que apareixen juxtaposades en sentit vertical. Figures 6-9

Grup amb antropomorf (?) i cérvola

Dos petits motius localitzats en una cota superior i per sobre del dors d’un bòvid. Les representacions estan molt degradades per l’erosió natural i les accions antròpiques, la qual cosa fa difícil la classificació del primer motiu. Figures 10-11

Grup de bous amb figures humanes i elements esquemàtics

Aquest agrupament es localitza a la zona central de l’abric i base del mural. Està constituït per tres bous, les restes de diverses figures humanes i un parell d’elements esquemàtics. Figures núms. 12-21

Grup de parella de bocs

Es tracta de dos bocs de grans banyes sobreposats i situats en una cota superior al grup de bòvids. Figures 22-23

Grup de cèrvids i altres animals

Agrupament d’animals. Es tracta d’una composició acumulativa, presidida per un cérvol de trets gràcils, envoltat de sis exemplars (tres cérvoles, un cervatell, un cèrvid indeterminat, un senglar i algunes restes). Tot el grup està pintat amb tons castanys-vermellosos, seguint la tècnica del perfilat i l’ompliment, més o menys homogeni. També hi observem cobriments parcials o simplement perfils contornejats amb morfologies ben definides. Els exemplars mantenen posicions estàtiques i assossegades amb diferències formals, tècniques i cromàtiques que indiquen una composició acumulativa. Figures 24-32

Grup de caràcter ritual

Aquesta composició acumulativa està integrada per representacions humanes —en particular diferents parelles de dones i un personatge fàl·lic—, com també per animals salvatges i algunes altres figures. Es desenvolupa a l’extrem dret de l’abric, concretament a la base del panell i en una cota inferior al grup faunístic. Es tracta del grup més significatiu del mural. La composició ocupa un espai d’uns 70 cm de longitud. Figures 33-50

Grup amb home i senglar

Es tracta d’una reduïda composició amb caràcter ritual. Formada per dues figures, situades a la part més alta de l’extrem dret del fris i en una cota superior al grup faunístic. El petit nucli està representat per un personatge masculí i un senglar deteriorat per un escrostonat o pedrada. Figures 51-52

Roca dels Moros

Roca dels Moros

Edifici de recepció i acollida de visitants

Edifici de recepció i acollida de visitants