El context natural i arqueològic

Endinsem-nos en l’entorn geogràfic per tal de conèixer el paisatge que envolta la Roca dels Moros, tracem-ne les principals tradicions rupestres que s’hi representen i recorrem el context arqueològic de la zona.

El bloc de pedra de la Roca dels Moros, 2019
Autor: Albert Rubio

El poble del Cogul i el Conjunt rupestre de la Roca dels Moros, 2022
Autor: Albert Rubio

El Cogul és un municipi de les Garrigues, situat a l’oest de la comarca. El paisatge d’aquestes terres, aspre i ondulat, està dominat pel cultiu d’oliveres arbequines i d’ametllers disposats en bancals. Hi despunten petits turons, com el tossal de les Forques (352 m), situat a l’est del Cogul.

Vista aèria del Cogul i de l’entorn de la Roca dels Moros
© Agència Catalana del Patrimoni Cultural

El terme municipal del Cogul és travessat pel riu Set, que neix de set fonts a la serra de la Llena, a Sant Miquel de la Tosca, i aflueix al riu Segre, prop de Sudanell.

Al seu curs per les Garrigues, travessa un paisatge orogràfic divers, singular i de gran atractiu que es promociona com a marca turística dins els Espais Naturals de Ponent.

Vista aèria del pas del riu Set pel Cogul i la Roca dels Moros
© Agència Catalana del Patrimoni Cultural

Valls, tossals i altiplans vorejats per torrents caracteritzen la zona central i nord-oest de la comarca de les Garrigues. Les serres del prelitoral separen la comarca de la costa.

Entorn natural de la Roca dels Moros
Autor: Albert Rubio

És precisament en aquests espais limítrofs on es localitza l’anomenat art rupestre llevantí i esquemàtic de la façana mediterrània de la península Ibèrica, inscrit a la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO. A la façana prelitoral, prop d’un miler d’abrics i parets de pedra amb pintures rupestres formen una pinacoteca a l’aire lliure.

Àrea d’extensió de l’art rupestre llevantí i esquemàtic de la façana mediterrània de la península Ibèrica declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.
Autors: Albert Rubio i Ramon Viñas

Restitució d’una escena social del Conjunt rupestre de la Roca dels Moros
© Agència Catalana del Patrimoni Cultural

L’art llevantí és un art que ens parla de la cosmovisió de les persones que el van crear en època prehistòrica, a través de diferents escenes socials, mítiques i rituals. I per primer cop, les figures humanes prenen un protagonisme especial. Les imatges es pinten amb trets figuratius realistes i amb pigments minerals vermells, castanys, negres i blancs.

Actualment, hi ha diverses hipòtesis al voltant de la datació de l’art llevantí: es pensa que o bé té l’origen en les darreres comunitats caçadores-recol·lectores de l’epipaleolític o bé es tracta d’un estil plenament neolític.

La Roca dels Moros és un dels referents més destacats de l’art llevantí per la seva temàtica.

Dibuixos de figures de l’art llevantí per Francisco Jordá Cerdá 1975, publicades a La sociedad en el arte rupestre levantino

El mural del Cogul és també testimoni de la coexistència de l’art llevantí amb l’art esquemàtic i dels sincretismes culturals que es produïren durant el procés de neolitització.

Escena de cacera amb figures esquemàtiques
© Agència Catalana del Patrimoni Cultural

L’art esquemàtic s’ubica a partir del neolític i es desenvolupa durant l’època dels metalls. És un art pictòric molt estès a la península Ibèrica i amb diferents estils regionals. Les pintures acostumen a ser de traçat senzill i representen figures humanes i d’animals, i elements abstractes i figures geomètriques.

Dibuixos de pintures rupestres de l’art esquemàtic, publicades pel Servei d’Arqueologia 1994, a l’Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya: Corpus de pintures rupestres, volum II.

Fotografia general de la balma, 2021
© Agència Catalana del Patrimoni Cultural

En total, en el mural s’han arribat a documentar 52 imatges pintades, 11 agrupaments de gravats i més de 250 signes en inscripcions ibèriques i llatines. Tot aquest fris es troba dins d’una cavitat en un gran bloc a l’aire lliure i cobreix uns 3 metres d’amplada i 2 metres d’alçada.

En un radi d’entre 8 i 10 hores a peu, localitzem nombrosos jaciments i evidències arqueològiques que indiquen una activitat humana significativa a la zona des del paleolític superior fins a l’època romana. Aquestes dades corroboren que es tracta d’un entorn habitat de manera ininterrompuda des de la prehistòria.

Materials arqueològics de la col·lecció de Ramon Huguet, 1882 – 1929
© Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Autor: desconegut

Mapa de jaciments elaborat a partir de les dades del Geoportal del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya
Autor: Albert Rubio

Mapes de jaciments arqueològics des del Paleolític superior fins a època romana propers a la Roca dels Moros del Cogul.

Jaciments arqueològics del paleolític superior i epipaleolític
Autor: Albert Rubio

Paleolític superior-epipaleolític
1. Balma de la Peixera d’Alfés, Alfés (Segrià)
2. Balma de les Paretetes, l’Albagés (Garrigues)
3. Les Aubaderes, el Cogul (Garrigues)
4. Pont del Frare, la Pobla de Cérvoles (Garrigues)
5. Cingle Polit, la Pobla de Cérvoles (Garrigues)
6. Barranc de la Pedrinya, el Vilosell (Garrigues)
7. Ermita del Crucifix, el Vilosell (Garrigues)
8. Coll de Montés, la Granadella (Garrigues)
9. Pla del Vilà, el Cogul (Garrigues)
10. Pla de la Bassa, el Cogul (Garrigues)
11. Les Planes, l’Albagés (Garrigues)
12. Les Cadolles, Artesa de Lleida (Segrià)
13. Obac de la Castanyola, Pobla de Cérvoles (Garrigues)

Jaciments arqueològics del Neolític
Autor: Albert Rubio

Neolític
1. Pla de la Manxa, l’Albi (Garrigues)
2. Font de Monral, l’Albi (Garrigues)
3. Comes de Vinaixa, l’Albi (Garrigues)
4. Coll Roig, Arbeca (Garrigues)
5. Pla de Sant Blasi, Arbeca (Garrigues)
6. La Pedrera de Cal Ferro, Arbeca (Garrigues)
7. Colls de Rafeló, les Borges Blanques (Garrigues)
8. Tros del Piqué, les Borges Blanques (Garrigues)
9. La Pleta del Paco, les Borges Blanques (Garrigues)
10. La Coma del Pou, les Borges Blanques (Garrigues)
11.L’Aiguamoll, les Borges Blanques (Garrigues)
12. La Comardèvol, les Borges Blanque (Garrigues)
13. Les Planes, les Borges Blanques (Garrigues)
14. Mas Roig, les Borges Blanque (Garrigues)
15. Cantacorbs, les Borges Blanque (Garrigues)
16. La Font Vella, les Borges Blanque (Garrigues)
17. Serra de Castelldans, Castelldans (Garrigues)
18. La Gisperta, Castelldans (Garrigues)
19. Serra dels Colomers, Castelldans (Garrigues)
20. Coll de les Portelles, l’Espluga Calba, (Garrigues)
21. Portelles, l’Espluga Calba, (Garrigues)
22. Mas Blanc, l’Espluga Calba, (Garrigues)
23. Font de Lamarieta, Fulleda (Garrigues)
24. Sant Antoni, la Granadella, (Garrigues)
25. Serra dels Tinells, Granyena (Garrigues)
26. Sènia, Granyena (Garrigues)
27. La Carretera, Granyena (Garrigues)
28. Cova del Caldera, Juncosa (Garrigues)
29. Racó de la Figuereta, Juneda (Garrigues)
30. Pla dels Dipòsits, Juneda (Garrigues)
31. La Roca Alta, Juneda (Garrigues)
32. Vall de l’Aranyó, Juneda (Garrigues)
33. La Coma, els Omellons (Garrigues)
3435. La Closa, La Pobla de Cérvoles (Garrigues)
36. Les Serres, Tarrés (Garrigues)
37. Barranc de Picot, el Vilosell (Garrigues)
38. Les Sabines, Vinaixa (Garrigues)
39. Punta del Dugo, Fulleda (Garrigues)
40. Sots, Vinaixa (Garrigues)
41. Mas Blanc, Vinaixa (Garrigues)
42. Sant Bonifaci, Vinaixa (Garrigues)
43. Peixera d’Aspa, Castelldans (Garrigues)
44. Roquís, les Borges Blanques (Garrigues)
45. Estiràs, l’Albi (Garrigues),
46. El Coll Roig, les Borges Blanques (Garrigues)
47. Les Planes de Melons, Castelldans (Garrigues)
48. Pla de l’Ermita, la Granadella (Garrigues)
49. Vall de les Escorres, la Granadella (Garrigues)
50. Punta de la Clota, els Torms (Garrigues)
51. Punta del Salagut, els Torms (Garrigues)
52. El Purgatori, el Cogul, (Garrigues)
53. Aubacs, l’Albagés, (Garrigues)
54. Vall d’Aufaig, l’Albagés, (Garrigues)
55. Els Hospitalets, Cervià de les Garrigues (Garrigues)
56. El Catalanet, Cervià de les Garrigues (Garrigues)
57. L’Hostal, Cervià de les Garrigues (Garrigues)
58. Plans de l’Hostal, Cervià de les Garrigues (Garrigues)
59. Lo Reboll de Vicenç, Cervià de les Garrigues (Garrigues)
60. Camí del riu de l’Osó, Cervià de les Garrigues (Garrigues)
61. Font de les Besses, la Pobla de Cérvoles (Garrigues)
62. Obac del Castanyola, la Pobla de Cérvoles (Garrigues)
63. Túmul de l’Auliver, la Granadella (Garrigues)
64. Les Rotes (troballa aïllada), Bellaguarda (Garrigues)
65. Vall de l’Auliver, Torrebesses (Segrià)
66. Mas del Jaume del Santo, Torres de SEgre (Segrià)
67. Cantaovelles, Torrebesses(Segrià)
68. Guisolà, Sarroca de Lleida (Segrià)
69. Mas del Quico, Sarroca de Lleida (Segrià)
70. Les Piles, Sarroca de Lleida (Segrià)
71. Mas de la Trompa, Sarroca de Lleida (Segrià)
72. Roques de la Galera, Llardecans (Segrià)
73. Tossal de l’Embrosi, Artesa de Lleida (Segrià)
74. Sant Esperit, Artesa de Lleida (Segrià)
75. Roques dels Colomers, Artesa de Lleida (Segrià)
76. Les Fonts, Artesa de Lleida (Segrià)
77. Barranc, Artesa de Lleida (SEgrià)
78. Cadolles, Artesa de Lleida (Segrià)
79. La Planeta, Artesa de Lleida (Segrià)
80. El Collet, Les Borges Blanques (Garrigues)
81. El Comellar, Castelldans (Garrigues)
82. Vinfaro, Alfés (Garrigues)
83. El Coll Roig, les Borges Blanques (Garrigues)
84. Pla de Gardelo, Juneda (Garrigues). Montrós, els Omellons (Garrigues)

Jaciments arqueològics del Calcolític i Bronze
Autor: Albert Rubio

Calcolític i Bronze
1. La Comallerada del Català, l’Albi, (Garrigues)
2. Barranc s’Andomar, l’Albi (Garrigues)
3. La Pujada II, les Borges Blanques (Garrigues)
4. Les Verdunes, les Borges Blanques (Garrigues)
5. Puigpelat, les Borges Blanques (Garrigues)
6. Les Figueres III, les Borges Blanques (Garrigues)
7. Els Escanars I, les Borges Blanques (Garrigues)
8. Matxerri, Castelldans (Garrigues)
9. Roques del Valent, Castelldans (Garrigues)
10. Racó del Solter, Castelldans (Garrigues)
11. Mas d’en Tost, Castelldans (Garrigues)
12. El Comellar I, Castelldans (Garrigues)
13. L’Oró, Cervià de Les Garrigues (Garrigues)
14. Els Masos II, l’Espluga Calba, (Garrigues)
15. Els Horts I-IV, l’Espluga Calba, (Garrigues)
16. La Roca Tomasa, l’Espluga Calba, (Garrigues)
17. Serra del Penjat-Serra De Les Argiloses I, Fulleda (Garrigues)
18. Pla de la Creu, l’Espluga Calba, (Garrigues)
19. Fondo del Cove, la Floresta (Garrigues)
20. Espona Grossa de Castellot, les Borges Blanques (Garrigues)
21. Cova del Batlle,Granyena (Garrigues)
22. Cantacorbs I, Juneda (Garrigues)
23. El Salat II, les Borges Blanques,(Garrigues)
24. Vaca-Roja, Juneda (Garrigues)
25. Vall de L’Aranyó, Juneda (Garrigues)
26. La Gisperta, Juneda (Garrigues)
27. Els Diumenges , Omellons, Els (Garrigues)
28. Lo Terrer, els Omellons (Garrigues)
29. Rodanc, els Omellons (Garrigues)
30. La Coma Ras, els Omellons (Garrigues)
31. Els Pedregals, els Omellons (Garrigues)
32. Torrelles, Tarrés (Garrigues)
33. El Serret, Tarrés (Garrigues)
34. Els Vilars, elsTorms (Garrigues)
35. La Comanta Roja, Vinaixa (Garrigues)
36. Sant Bonifaci, Vinaixa (Garrigues)
37. Pla de la Mossa Plans de les Peixeres, Aspa (Segrià)
38. Racó de l’Hermano, el Soleràs, (Garrigues)
39. Cova de l’Aran de l’Obaga, la Granadella, (Garrigues)
40. Cova de l’Aran de la Solana, la Granadella, (Garrigues)
41. Planes de l’Aran, la Granadella, (Garrigues)
42. La Sènia, la Granadella, (Garrigues)
43. Vall Major, la Granadella, (Garrigues)
44. Balma de les Forques, el Cogul, (Garrigues)
45. Coll Blanc, el Cogul, (Garrigues)
46. Vallseca l’Esquerrer, Cervià de les Garrigues (Garrigues)
47. El Comú, Era del Parent, Granyena (Garrigues)
48. Túmul de l’Auliver, la Granadella (Garrigues)
49. Tossal de la Mora, Torrebesses (Segrià)
50. Serra del Tort, Sunadell (Segrià)
51. Serra de les Vinyes, Sunadell (Segrià)
52. El Riuet, Sunadell (Segrià)
53. Racó del Rector, Torrebesses (Segrià)
54. Socarrada, Maials (Segrià)
55. Tossal del Joc, Juneda (Garrigues)
56. Roca Cavallera, Granyera (Garrigues)
57. Minferri, Juneda (Garrigues)
58. Genó, Aitona (Segrià)
59. Remolins, Torres de Segre (Segrià)
60. Montfiu, Aitona (Segrià)

Jaciments arqueològics del Ferro-ibèric
Autor: Albert Rubio

Ferro-ibèric
1. Els Vilars, Arbeca (Garrigues)
2. La Pujada II, Les Borges Blanques (Garrigues)
3. Pla de Falliver, Les Borges Blanques (Garrigues)
4. Torre Oller, Les Borges Blanques (Garrigues)
5. Torre Bigordà, Les Borges Blanques (Garrigues)
6. El Gatellar II, Les Borges Blanques (Garrigues)
7. Font Vella II, Les Borges Blanques (Garrigues)
8. Vall de l’Aranyó, Juneda (Garrigues)
9. Castell d’en Marc, la Pobla de Cérvoles, (Garrigues)
10. Puiggròs, Puiggròs (Garrigues)
11. El Puig, Vinaixa (Garrigues)
12. Vinaixa, Vinaixa (Garrigues)
13. Les Borgetes, Arbeca (Garrigues)
14. Plantada del Corrillo, Les Borges Blanques (Garrigues)
15. La Comandilla les Borges, Les Borges Blanques (Garrigues)
16. L’Esparriguera, Arbeca (Garrigues)
17. Els Masos, Arbeca (Garrigues)
18. El Pontarró, les Borges Blanques (Garrigues)
19. Sant Salvador, les Borges Blanques (Garrigues)
20. Bassa de la Torre, les Borges Blanques (Garrigues)
21. Serra dels Colomers, Castelldans (Garrigues)
22. La Fita, Juneda (Garrigues)
23. Cantacorbs, Juneda (Garrigues)
24. Tossal de Les Forques, Juneda (Garrigues)
25. La Pujada, les Borges Blanques (Garrigues)
26. El Trull, Arbeca (Garrigues)
27. Montfiu, Aitona (Segrià)

Jaciments arqueològics d’època romana i alt medieval
Autor: Albert Rubio

Romà i alt medieval
1. Pla de Rufians, Arbeca (Garrigues)
2. Els Vilars, Arbeca (Garrigues)
3. La Pujada, les Borges Blanques (Garrigues)
4. Els Escanars, les Borges Blanques (Garrigues)
5. Tossal de l’Àliga, les Borges Blanques (Garrigues)
6. Torre Oller, les Borges Blanques (Garrigues)
7. El Pontarró, les Borges Blanques (Garrigues)
8. Torre Bigordà, les Borges Blanques (Garrigues)
9. Gatellar, les Borges Blanques (Garrigues)
10. Bassa de la Torre, les Borges Blanques (Garrigues)
11. Sant Salvador I i II, les Borges Blanques (Garrigues)
12. Figueres, les Borges Blanques (Garrigues)
13. Mas Roig, les Borges Blanques (Garrigues)
14. Campo Santo I, el Castelldans (Garrigues)
15. Roca Cavallera, Granyena de les Garrigues (Garrigues)
16. Vaca-Roja, Juneda (Garrigues)
17. Vall de l’Aranyó, Juneda (Garrigues)
18. L’Aranyó, Juneda (Garrigues)
19. Tossal de les Forques, Juneda (Garrigues)
20. Tossal de la Sal, Juneda (Garrigues)
21. Castell d’en Marc, la Pobla de Cérvoles, (Garrigues)
22. Els Barrils, Vinaixa (Garrigues)
23. Cantacorbs, Juneda (Garrigues)
24. Les Borgetes, Arbeca (Garrigues)
25. Can Xammar, Castelldans (Garrigues)
26. Els Clots, l’Albi (Garrigues)
27. Camí Vell del Coll Roig, Arbeca (Garrigues)
28. Plantada del Corrillo, les Borges Blanques (Garrigues)
29. Vila de la Peixera, l’Alfés (Segrià)
30. Utxesa, Aitona (Segrià)
31. Remolins, Torres de Segre (Segrià)
32. Vila Romana de l’Escorxador, Arbeca (Garrigues)
33. Mil·liari, Vinaixa (Garrigues)
34. Vil·la del pla del Ganxo, l’Albi (Garrigues)
35. El Serret, Tarrés (Garrigues)
36. La Sènia, la Granadella, (Garrigues)
37. Necròpolis del Saladar, el Cogul (Garrigues)
38. El Trull, Arbeca (Garrigues)
39. Vilans de Reig, els Torns (Garrigues)
40. Gola del Llop, Granyera de les Garrigues (Garrigues)
41. Montfiu, Aitona (Segrià)
42. Cadolles, Artesa de Lleida (Segrià)
43. Gravera de l’Esugeni, Artesa de Lleida (Segrià)
44. Sant Esperit, Artesa de Lleida (Segrià)
45. Els Colomers, Artesa de Lleida (Segrià)
46. Els Masos, Arbeca (Garrigues)
47. Els Masos, Espluga Calva (Garrigues)
48. Pla de Gardelo, Juneda (Garrigues)

La característica més significativa de la Roca dels Moros és que inclou expressions gràfiques i simbòliques d’un ventall cronològic molt ampli, per la qual cosa es converteix en un lloc excepcional.

Continua la visita

Un espai sagrat

Passat, present i futur de la recerca