Ens trobem al municipi del Cogul, a la comarca de les Garrigues. A les proximitats del poble, a la vora del riu Set, hi descansa un gran bloc de pedra, conegut com la Roca dels Moros.
En una petita cavitat natural a l’aire lliure, situada a la base de la roca, està amagat el mural rupestre que du el mateix nom.
A la Roca dels Moros, hi trobem reunides evidències gràfiques rupestres de diferents èpoques, cultures i ritus, reflex de la perdurabilitat i l’excepcionalitat de l’enclavament.
Des de les comunitats caçadores-recol·lectores de la prehistòria fins a l’actualitat, diferents societats deixen la seva empremta a la Roca, on pinten i graven figures humanes i d’animals, retoquen i repassen les preexistents, o bé n’afegeixen de més noves al mural.
Recórrer el mural i els seus motius ens permet apropar-nos a la cosmovisió de les societats humanes que habitaven la zona fa mil·lennis.
Les figures més antigues de la Roca són les d’animals, gravades cap al final del paleolític o durant l’epipaleolític. Algunes, com aquesta petita cérvola que està saltant, han sobreviscut fins a l’actualitat. D’altres, en canvi, només se n’han conservat alguns traços, a causa de l’erosió de la superfície.
Aquests gravats neixen de societats caçadores-recol·lectores que viuen de la caça d’animals salvatges i de la recol·lecció de fruits silvestres, arrels i plantes de l’entorn, fa uns deu mil anys. Cabres, cérvols i bous són part de la fauna autòctona. Aquests animals adquireixen una gran importància simbòlica en les cosmovisions de les persones que els van crear i en uns gravats de gran plasticitat i moviment.
Amb el pas del temps, les figures dels animals agafen cos i color. Apareixen figures pintades amb pinzells fets de pèl, fibres vegetals i plomes i es comença a experimentar amb les formes i les tècniques. El conjunt dels bous ens introdueix en un art narratiu que crea històries visuals a través d’escenes.
L’art llevantí pren el nom de la zona geogràfica on es manifesta, el llevant peninsular. És un art principalment pintat a l’aire lliure, en abrics (o balmes) i parets verticals. Al contrari de l’art paleolític, l’art llevantí no es troba en altres suports d’art moble, com ossos i banyes, fet que en dificulta la datació. Tot i que és un debat vigent des de fa cent anys, no s’ha arribat a un punt de consens sobre l’autoria d’aquestes pintures. Existeix una teoria segons la qual l’origen radicaria en les tradicions dels darrers pobles caçadors-recol·lectors, de l’epipaleolític i el mesolític, ara fa entre deu mil i set mil anys, i que s’estén en època neolítica; mentre que una altra teoria les veu com a representacions de les primeres comunitats d’agricultors i ramaders, enclavades en el neolític des dels seus inicis.
Les persones i les seves accions esdevenen protagonistes de la tradició visual llevantina, en escenes que semblen al·ludir al món simbòlic, de ritus i cerimònies.
En el conjunt central de la Roca, figures femenines en parelles semblen disposades al costat de la figura d’un home més petit, nu. Les envolten animals salvatges. La composició sembla estar relacionada amb un culte a la fertilitat.
Les dones són protagonistes d’aquesta composició, una de les més significatives del mural. Tenen cossos estilitzats en posició de tres quarts. Vesteixen faldilles llargues que els arriben fins als genolls i tenen els braços doblegats com si anessin agafades. La relació de les parelles és encara enigmàtica.
Aquestes dones van ben vestides i la representació de faldilles i ornaments és molt detallada. Es troben engalanades amb braçalets gruixuts, penjolls o cintes primes en els colzes, collarets o pectorals, així com bosses i possibles diademes per subjectar el pentinat o la lligadura.
Podria ser la representació d’alguna cerimònia o ritual que commemora una ocasió especial del cicle de vida.
La gamma cromàtica de les pintures combina tonalitats de vermell, castany, negre i blanc, per dibuixar contorns, omplir els cossos, repintar-los i restaurar-los. És la primera vegada que veiem algunes d’aquestes bicromies a Catalunya.
Les figures es van sumant i l’espai disponible a poc a poc es redueix. Les persones que les van pintar troben formes creatives per afegir-hi nous elements, sobreposant les figures i estirant-ne els troncs. És el cas d’aquesta figura, que sembla una dona amb quatre cames i que, en realitat, és una parella encabida entre les altres dones i els cèrvids.
El conjunt de les dones es vincula amb el personatge masculí i el grup faunístic on el cérvol mascle està envoltat de cérvoles i altres animals. Són dues escenes que s’emmirallen i que semblen dedicades a rituals relacionats amb la fecunditat, tant d’humans com d’animals. Rituals que obren espai per a la renovació de la vida i l’arribada de les cries, com aquest petit cervatell que mostra les característiques taques clares a la pell.
Les transformacions històriques porten noves idees, nous signes i innovacions a les tècniques pictòriques. A la Roca dels Moros coexisteixen les dues tradicions rupestres: l’art llevantí amb l’art esquemàtic. En aquesta darrera, les figures humanes i zoomorfes se simplifiquen i agafen formes esquemàtiques i abstractes.
L’art esquemàtic es manifesta a través de l’escena de la cacera del cérvol. Un arquer tensa l’arc i es prepara per disparar un cérvol, mentre, una mica més enllà, un altre cérvol jau mort. Les figures estan pintades amb traços gruixuts, fets amb els dits o amb un pinzell ample.
El neolític va suposar una revolució tecnològica, econòmica, social i tot un nou sistema de vida, amb la introducció de l’agricultura i la ramaderia. Parets i pedres no són l’únic suport existent per a l’expressió artística. També apareix, per primera vegada, la ceràmica. Aquest fet ens permet situar les pintures esquemàtiques en el temps, ara fa entre set mil i tres mil anys, mentre que, en el cas del Cogul, els paral·lels amb la ceràmica ens apropen a l’edat del bronze.
La Roca recull un altre gran canvi, la introducció de l’escriptura. Diversos gravats i inscripcions complementen el mural i ens acosten al present.
A la Roca trobem inscripcions ibèriques, pertanyents a l’extens grup cultural autòcton del litoral mediterrani peninsular de fa 2.600 anys. Conservem inscripcions d’aquest poble a la Roca que encara no s’han pogut traduir.
També hi trobem inscripcions romanes. Amb la romanització es va difondre una nova forma de vida, noves tradicions i també la llengua llatina. Entre les inscripcions en llatí hi trobem vots de caràcter religiós, com ara «SECVNDIO VOTUM FECIT» (Secundi ha fet un vot).
Finalment, els gravats de l’edat mitjana (segles IV-V), com a ara aquests tres peixos, donen continuïtat al mural fins als nostres dies.
Avui, una gran obra arquitectònica s’erigeix al costat del conjunt rupestre.
El Conjunt rupestre de la Roca des Moros ofereix a les persones visitants la possibilitat de conèixer aquest valuós patrimoni i vetlla per la seva conservació, difusió i coneixement.
Els diversos motius i manifestacions culturals del mural ens fan reviure l’àmbit prehistòric com un món en transformació contínua, i deixen testimoni de la transmissió cultural al llarg dels segles.
La Roca dels Moros fou un espai sagrat per a les societats antigues i, avui dia, continua sent un espai patrimonial d’un valor cultural excepcional, font de coneixement i de recerca sobre les societats que hi han deixat l’empremta.
