Concert de violoncels amb un repertori format per peces dels cinc continents que ens permetran reconèixer diferents cultures musicals i els elements que les caracteritzen. Amb l'alumnat d'Educació Primària, imitant la riquesa de sonoritats, timbres i textures musicals de les diferents músiques del món, els violoncel·listes fan participar activament als alumnes. Amb l'alumnat de Secundària en canvi, ens centrarem en la comparació de les escales dels diferents països i les sonoritats que generen.
El Museu de la Pell d'Igualada proposa aquesta visita-taller a l'alumnat d'educació primària, secundària i batxillerat.
Sabem com està feta una sabata esportiva? Hi ha símbols que ens informen dels materials, però sabem de què ens informen? Aprendre a llegir les etiquetes ens ajudarà a conèixer les característiques del que comprem, a saber triar millor i a ser consumidors responsables.
El Museu de la Tècnica de Manresa proposa aquesta visita teatralitzada a l'alumnat d'educació primària, secundària i batxillerat.
Segueix el fil de la història tèxtil de la ciutat de la mà de l’Agnès, una cintaire amb molta corda que, tot treballant, et parlarà de la cinteria a Manresa: Sense perdre el fil anirà desfent la troca, des dels orígens en petits tallers fins a la gran indústria. Només cal posar fil a l’agulla. Una visita que te tela.
Una forma molt original, divertida i didàctica d’introduir-nos al món de la fabricació tèxtil, i més concretament de la cinteria. L’activitat ens porta a conèixer l’exposició des del punt de vista dels treballadors cintaires de principis del segle XX.
El MUSEU DE TERRASSA proposa aquesta visita per conèixer l'antic convent de Sant Francesc, un dels edificis més emblemàtics de la Terrassa d'època moderna.
El claustre és un dels pocs elements que es conserven de l'antic convent franciscà, de frares menors recol·lectes. Es va començar a construir el 1609 i es va inaugurar l'any 1612.
A la planta baixa es troben vint-i-sis plafons ceràmics polícroms (1617 - 1673) atribuïts al mestre gerrer de Barcelona, Llorenç Passoles. El conjunt ceràmic se centra en la vida de Sant Francesc d'Assís. Destaca pel seu excepcional estat de conservació i pel programa iconogràfic.
L'activitat està adreçada a l'alumnat de primària, secundària, batxillerat, cicles formatius, educació d'adults, universitaris i persones amb necessitats educatives especials.
La Casa O’Connor és un edifici senyorial d’estil modernista, que acull el Centre d’Interpretació de la Cultura dels Ibers. S’hi mostra el desenvolupament de les comunitats de la zona a l’Edat del Ferro a partir dels materials arqueològics originals pertanyents als jaciments de Sant Jaume - Mas d’en Serrà i la Moleta del Remei. D’altra banda, l’edifici i la decoració mural que conserva són una mostra excel·lent del modernisme, que juntament amb una exposició i un audiovisual permeten endinsar-se en la història més recent d’Alcanar.
El centre, ubicat a Freginals, mostra una síntesi de la muntanya que dóna nom a la comarca, la serra de Montsià. Aquest espai d’interès natural destaca per la representativitat dels ecosistemes mediterranis, que contrasten amb les planes humanitzades que l’envolten.
El Centre d’Interpretació de la Vida a la Plana s’ubica a la masada de Martí, una de les masades més antigues de Santa Bàrbara. El seu contingut expositiu mostra com s’ha colonitzat i explotat la Plana del Montsià a partir del segle XVIII. De l’antic molí queden integrats dins l’exposició les moles i alguns dels elements de la premsa de giny: el caragol, la lliura i la torre del contrafort de la biga.
El Centre permet fer un recorregut històric i cultural per aquesta arquitectura popular, mil·lenària i singular, que ha esdevingut un dels símbols del Delta. Les barraques, perfectament adaptades al medi deltàic, reflecteixen les dures condicions de vida en què han afrontat la seva colonització i transformació agrícola aquells que les han ocupat: mariners, pagesos, pastors, pescadors, pràctics, saliners, etc.
El Centre d’Interpretació, ubicat en l’edifici que acull també el punt BTT de les Terres de l’Ebre, mostra la natura del municipi i les formes de vida tradicionals vinculades als masos que es troben en l’origen del poble. En una segona part es presenta com es va configurar el nucli urbà i com la història i el veïnatge dels homes i dones han configurat una manera de viure al poble.
