Bernat Metge Humanisme a la literatura catalana
Bernat Metge (1346-1413) és el primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes i introdueix l'estil renaixentista. Intel·ligent i àcid, és l’autor d’una de les obres cabdals de la literatura catalana antiga, Lo Somni (1399).
Del seu pare, l'especier Guillem Metge, en va rebre una primera formació en filosofia natural. Quan aquest va morir, la seva mare es va casar amb Ferrer Saiol, funcionari de la Cancelleria Reial. El pare putatiu va introduir-lo en l'art de l'escriptura i en una fulgurant carrera dins l’estat que el va portar a ser secretari reial de Joan I i més tard del seu germà, Martí l’Humà.
Entre les seves primers obres hi ha Llibre de Fortuna e Prudència (1381) o la traducció del Valter e Griselda de la versió llatina que havia fet Petrarca d'aquesta història del Decameró. També les obres satíriques El Sermó i la Medicina apropiada a tot mal.
Lo Somni va arribar precedit per l’escàndol. Després de la tèrbola mort del monarca Joan I en un accident de cacera el 1396, un complot va inculpar els consellers i cortesans, entre ells Metge. Va ser acusat de corrupció, traïció i afront al rei. Tot i que en va ser absolt per Martí I en arribar al tron, aquest episodi va marcar la seva vida i obra.
Precisament Lo Somni és un diàleg entre Bernat, el rei Joan I i les figures mitològiques Orfeu i Tirèsies. El monarca es troba al purgatori, en via de salvació i se li apareix a Bernat, que és l’alter ego de l’autor. L’objectiu que perseguia Metge en escriure-la era l’exculpació dels seus càrrecs, tot i que el resultat és una obra polièdrica que trenca amb tot l’anterior.