Poeta, dramaturg i novel·lista, Salvador Espriu (1913-1985) és considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de les fórmules noucentistes. Ell mateix descrivia la seva obra com una “meditació de la mort”. Com a membre de la generació del 36, no se centra només en una mort i espiritualitat individual sinó també col·lectiva. Canta com ningú a la desfeta i l’esperança d’una Catalunya sotmesa a tensions socials i polítiques.

Fill de notari, va viure la infantesa entre Barcelona i Arenys de Mar. Aquest poble del Maresme va ser la seva “petita pàtria” i apareix mitificat en la seva obra com a Sinera (Arenys al revés). Va cursar estudis de dret i història antiga mentre feia les seves primeres incursions a la literatura (El doctor Rip o Laia). Abans d’esclatar la Guerra Civil, va publicar els reculls de narracions Aspectes (1934) i Ariadna al laberint grotesc i Miratge a Citerea (1935), obres que l’acreditaren com el narrador més original de la seva generació. El van seguir Letizia i altres proses (1937) i l’obra de teatre Antígona (1939), sobre la guerra fratricida i la compassió per als vençuts.

El seu primer volum de poemes, Cementiri de Sinera, no es va publicar fins el 1946. Juntament amb l’obra teatral Primera història d’Esther (1948), va suposar l’inici de la seva popularitat durant la postguerra. La consagració va arribar amb La pell de Brau (1960), una al·legoria crítica amb l'Espanya de la postguerra i la seva intransigència amb els diferents pobles de la península Ibèrica. Utilitza el mite de Sepharad i va convertir-se en un símbol de la lluita antifranquista.

A partir del 1968, amb motiu de l’edició de les seves obres completes, Espriu va revisar tota la seva producció literària i va reescriure moltes de les seves obres, sobretot les dels primers anys. Les seves últimes creacions van ser l’obra de teatre Una altra Fedra si us plau... (1978), el volum de prosa Les roques i el mar, el blau (1981), el poema D’una vella i encerclada terra (1979) i el recull de poesia Per a la bona gent (1984). Traduïda a diverses llengües, l’obra d’Espriu ha obtingut un reconeixement internacional.