La Catalunya de finals del segle XIX, en plena crisi de la fil·loxera, busca noves formes d’organitzar els interessos econòmics i socials del camp; i les troba en el cooperativisme i l’associacionisme agraris.
Un negoci amb molta història
La viticultura ha estat un actiu econòmic constant en la història de Catalunya. Podríem remuntar-nos al comerç de fenicis i grecs; o la producció generalitzada durant la dominació romana. També podríem parlar del paper de la vinya i el vi durant l’edat mitjana, amb un caràcter d’autoabastiment en un temps d’economia de subsistència, i també del seu protagonisme en el comerç baixmedieval.
Però ens centrarem en l’època més recent, des del cooperativisme de principis de segle XX (responsable en part de la construcció dels cellers modernistes) fins a l’actualitat, on la creació de les diferents Denominacions d’Origen (DO) marquen les directrius econòmiques del sector vitícola català. Cabernet sauvignon florida Bages Catalunya (Autor: Victor M. Vicente Selvas)
La fil·loxera: el final i un nou començament
Al llarg del segle XIX, la fabricació i exportació de vins i aiguardents vivia un moment daurat que va fer que molts propietaris apostessin pel conreu i l’explotació de la vinya. L’arribada de la fil·loxera a França a la dècada dels anys 60 del segle XIX va suposar, inicialment, una notícia extraordinària.
Però a partir de 1879, la plaga de la fil·loxera va creuar els Pirineus i va afectar de ple la vinya a Catalunya. La fil·loxera va suposar la ruïna per a molts propietaris i encara més precarietat per als pagesos que treballaven directament la terra.
Però aquesta situació desastrosa va propiciar un canvi radical en l’estructura social i econòmica de la producció de vi: va suposar l’adopció del cooperativisme agrari. Vinya, Espolla (Alt Empordà) (Autor: Bertrand Grondin)
El pacte entre propietaris i pagesos
El cooperativisme va ser un moviment heterogeni que va aplegar propietaris i pagesos amb l’objectiu de reorganitzar els interessos agraris malmesos per la crisi. El tret de sortida “oficial” el tenim en la promulgació de la Llei de Sindicats de 1906.
Pagesos i propietaris van fer un front comú contra la crisi: a través d’estructures de solidaritat vertical van intentar adaptar l’agricultura a les noves condicions dels mercats agraris; mantenir una certa pau social i invertir per “adoptar noves tècniques agrícoles per impulsar el creixement agrari i apaivagar les reivindicacions socials dels pagesos” (Jordi Planas, tesi doctoral). Aquesta inversió va suposar la construcció d’infraestructures complexes i eficients com van ser els cellers cooperatius. Cèsar Martinell amb els cooperativistes, autoritats i amics de Pinell (Autor: Arxiu Cèsar Martinell – Museu de Valls)
Vista principal del celler de Falset (Autor: Arxiu Cèsar Martinell – Museu de Valls)
Les portadores amb raïm a l’interior del Celler en construcció (Autor desconegut. Fons documental de la Cooperativa de Falset – Marçà)
Les Denominacions d’Origen (DO), la nova organització del sector vinícola
Actualment cal tenir en compte l’organització de la producció a partir de les Denominacions d’Origen (DO), indicacions geogràfiques que garanteix l'origen i la qualitat d'un vi que està elaborat a partir d'unes determinades varietats i amb pràctiques vinícoles, enològiques i d'envelliment preestablertes. Catalunya en té 12 actualment, que són prova de la diversitat vinícola del país i de l’impuls econòmic d’aquest sector. Aquestes DO són:
DO Cava (representa un 50,8% del total de vi tranquil i especial català comercialitzat; al mercat exterior, representa un 70,5% del total de vi i cava comercialitzat).
Pinell de Brai (Autor: Josep Giribet)
Monestir de Poblet - Vinyes Grans Muralles (Autor: Josep Renalias)
