RE-ORG, un mètode per a la conservació preventiva de les reserves dels museus
Les reserves dels museus, un món per descobrir... i RE-ORGanitzar
Menys d’un 10 % de les col·leccions dels museus s’exposen al públic. Per tant, el patrimoni que aquests custodien és infinitament superior al que veiem quan els visitem. A més, aquest patrimoni no para de créixer mitjançant donacions i noves adquisicions.
Aquesta quantitat enorme d’objectes que no es mostra en les exposicions permanents o temporals es conserva a les reserves, on l’accés és restringit i controlat.
La idea poètica i força estesa que les reserves són una mena de laberint fosc on no se sap què hi ha no es correspon amb la realitat. En un museu les col·leccions han d’estar inventariades, ben conservades i s’ha de procurar que siguin accessibles al públic.
Però aquesta voluntat topa amb certes dificultats. Les necessitats diàries, així com la manca de temps i de recursos, humans i econòmics, fan que de vegades, i a poc a poc, els espais de reserva no estiguin en les condicions desitjables. 1. Espai Santa Teresa, antigament utilitzat com a reserva de la col·lecció de mobles de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer / 2. Reserva de Castrofuerte de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer
La conservació preventiva, eina de present i de futur
Per mantenir i preservar el nostre patrimoni, la conservació preventiva és una eina indispensable. Controlar i minimitzar de manera sistemàtica els riscos que poden posar en perill les col·leccions és fonamental. El control de les condicions de temperatura i d’humitat, o els sistemes de protecció, transport i emmagatzematge, entre d’altres mesures, formen part de l’estratègia de conservació preventiva.
Perquè sigui efectiva, la conservació preventiva no pot desatendre l’espai on s’acumula el gruix de la col·lecció: la reserva.
L’any 2011, un estudi del Centre Internacional d’Estudis per a la Conservació i Restauració de Béns Culturals (ICCROM), fet en col·laboració amb la UNESCO, va concloure que la situació de les reserves era preocupant a molts museus d’arreu del món.
Entre d’altres mancances, l’enquesta va detectar que un de cada dos museus no tenia prou espai d’emmagatzematge, que un de cada tres no tenia definit un responsable de les reserves i que un de cada quatre tenia un sistema deficient de documentació i d’organització de les col·leccions. Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (Jordi Play)
A Catalunya, a la majoria dels museus registrats, la situació no és gaire preocupant. Però, com passa a la resta del món, també hi ha aspectes a millorar. Per aquest motiu, el Pla de Museus 2030 destaca la conservació preventiva i la millora dels espais de reserva com un dels eixos principals d’actuació.
Actualment, els museus catalans custodien al voltant de set milions i mig de peces.
Fins ara, cada museu ha actuat de manera autònoma i segons el criteri dels seus responsables. Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (Jordi Play)
Un problema global, una solució global: el mètode RE-ORG
Per ajudar els museus a reorganitzar les seves reserves i a mantenir-les ordenades de manera eficient seguint uns criteris comuns, l’any 2011 l’ICCROM va posar en marxa el mètode RE-ORG. I l’any 2017 el va actualitzar en col·laboració amb l’Institut Canadenc de Conservació. És un mètode aplicable a qualsevol museu, siguin quines siguin les col·leccions que custodia i l’espai de què disposa.
Actualment, el mètode RE-ORG s’ha aplicat amb èxit a més d’una vuitantena de museus de vint-i-set països. El Departament de Cultura ha signat un acord amb l’ICCROM per utilitzar-lo en el marc del Pla de Museus com a eina clau per reorganitzar les col·leccions.
El RE-ORG es desenvolupa en quatre fases. Les tres primeres són de planificació: creació d’un equip de treball; avaluació i anàlisi de la col·lecció, els espais i el mobiliari, i disseny de la nova proposta d’organització. La quarta, que només es pot emprendre quan les tres primeres s’han assolit, és la reorganització física de les reserves.
Objectiu 3 minuts!
Localitzar una peça en menys de tres minuts, sigui quina sigui i es trobi on es trobi, és possible amb el mètode RE-ORG.
L’objectiu és optimitzar l’espai i reagrupar col·leccions facilitant l’accessibilitat en el sentit més ampli del concepte.
Les reserves s’organitzen en base a uns criteris de qualitat:
Un membre qualificat del personal n’és el responsable.
Només poden ser a la reserva objectes que formen part de la col·lecció.
Cap objecte pot ser directament a terra.
Tot objecte té una ubicació específica i es pot localitzar en menys de tres minuts.
Un objecte s’ha de poder recuperar movent-ne màxim dos més.
El mètode RE-ORG sistematitza una metodologia que permet als professionals parlar un mateix llenguatge i, per tant, entendre la dinàmica de qualsevol reserva on s’ha aplicat.Treballs de la Fase 2 per la identificació i classificació d'objectes i mobiliari i estudi de la col·lecció a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer
Gaël de Guichen, “pare” del RE-ORG, n’explica els secrets
Enginyer químic de professió, Gaël de Guichen, un dels creadors del mètode RE-ORG, ha dedicat tota la seva trajectòria professional a la conservació preventiva del patrimoni cultural.
Aquest expert de renom mundial ha treballat en més de set-cents projectes de recuperació i conservació de béns. També ha dirigit molts cursos per ensenyar el mètode RE-ORG a tècnics i responsables de nombrosos museus d’arreu del món. Ha demostrat amb l’evidència que el mètode per organitzar les reserves és eficient.
De Guichen té clar que, si les col·leccions es conserven en bones condicions, els beneficis són molts: estan localitzades, disponibles per ser estudiades o per ser exposades, i també a punt per ser gaudides pel públic en qualsevol moment.
Un mètode sostenible basat en el treball en equip
Els museus tenen també la funció social de promoure la sostenibilitat, inclosa a l’Agenda 2030 dissenyada per Nacions Unides.
De la mateixa manera que s’apliquen criteris de sostenibilitat ambiental en el dia a dia i en les exposicions, el RE-ORG fomenta el reaprofitament dels recursos disponibles i promou l’eficiència, tant de les col·leccions, com del mobiliari, l’edifici i l’espai ja existents.
Treballar amb aquests paràmetres redueix despeses i repercuteix en un altre aspecte important: la sostenibilitat econòmica.
Cada cop més, als museus es treballa de manera multidisciplinària i transversal. Cadascú des del seu àmbit d’actuació, però compartint una mateixa estratègia.
En aquest sentit, l’aprenentatge i l’aplicació del mètode RE-ORG es planteja amb la participació del personal disponible. Per tant, afavoreix i estimula el treball en equip. Un valor que, cada vegada més, esdevé imprescindible. Treballs de la Fase 2 per la identificació i classificació d'objectes i mobiliari i estudi de la col·lecció a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer
La Biblioteca Museu Víctor Balaguer, amfitriona del primer curs RE-ORG a Catalunya
El Departament de Cultura, a través del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, i l’ICCROM han signat un acord per implementar el mètode RE-ORG als museus catalans que vulguin millorar l’estat de les seves reserves.
L’objectiu és que tots els museus de Catalunya que ho desitgin puguin aplicar aquesta metodologia. Com a punt de partida, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú va ser l’amfitrió del primer curs de formació RE-ORG per preparar part dels professionals encarregats de donar suport al desenvolupament. La Biblioteca Museu Víctor Balaguer exposa prop de nou-centes peces i en conserva més de deu mil a les reserves.
El curs, dirigit per Gaël de Guichen, va patir les conseqüències de la crisi ocasionada per la COVID-19. Durant el 2019, es van realitzar les sessions de formació i preparació. Al desembre del 2021, es va dur a terme amb èxit la quarta fase del mètode, la reorganització física dels espais i col·leccions.
Museus... amb mètode
Després de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, quatre museus catalans més han començat a implementar el RE-ORG: el Museu de la Pesca de Palamós, el Museu Diocesà de Solsona, el Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu i el Museu de Reus.
La voluntat és que, en pocs anys, més museus incorporin aquest mètode i, per tant, més equips i professionals gestionin les col·leccions amb aquesta metodologia. Això facilitarà els intercanvis professionals i les tasques de recerca i d’investigació.
La ciutadania també se’n beneficiarà. Amb les reserves ben organitzades i en bones condicions, es podran fer accessibles al públic col·leccions que abans no ho eren.
Els museus de Catalunya disposen des d’ara mateix, doncs, d’una eina molt útil per continuar fent la seva tasca: investigar, conservar i difondre un patrimoni divers, immens i extraordinari. Foto de grup del I workshop RE-ORG Catalunya (Autor: Ramon Maroto Genover)
