Som a 15 d’agost, pels volts de l’any 1435. L’abat Joan Pinyana regeix el monestir i la comunitat fa festa grossa, ja que avui se celebra l’Assumpció de la Verge, o la Mare de Déu d’Agost.  

 

La taula està parada al refetor, el menjador dels monjos. Es tracta del segon refetor que va tenir el monestir i que en època moderna es va enriquir amb una nova decoració. Originàriament, aquest espai s’hauria situat a tocar de la galeria sud, prop del templet o lavatori del claustre principal. La reforma exigida pel rei Pere el Cerimoniós a finals del segle XIV va fer que es traslladés a la ubicació actual, amb un lavatori al costat que només es conserva parcialment.  

 

Els àpats de la comunitat també es regeixen per unes estrictes normes establertes a la regla de sant Benet. A Santes Creus, a més, es conserva una adaptació específica d’aquestes normes, un llibre d’usos o consueta, de l’any 1420, on s’indica com ha de ser un dinar durant la festivitat de la Mare de Déu d’Agost. 

 

Quan l'abat mana fer el senyal de crida a taula, els monjos es renten les mans al lavatori. La taula està parada per a 38 persones. Tot i que la comunitat està formada per uns 48 monjos, avui dos monjos són a Tolosa en viatge d’estudi. I no tots s’asseuen a taula, com és el cas del monjo lector, els dos cuiners o cocs, els dos setmaners —que són els qui serveixen—, el porter, l’hospitaler i el campaner.  

 

Els monjos entren al refetor, però ningú s’asseu fins que no ho fan l’abat i el prior, que ocupen un espai més important i són els primers a ser servits. La ració diària inclou dues escudelles amb productes vegetals i cereals, fruita fresca i amanides, i no hi falta el pa. Si l’abat és menys auster, també hi pot haver ous, peix i fins i tot carn, especialment de caça.  

 

Al llibre d’usos també hi consten altres consideracions: no es poden eixugar les mans ni els ganivets amb les estovalles i, si algun monjo vol sal, ha de fer un cop amb el ganivet damunt la taula.  

 

Durant l’àpat només es pot sentir una veu: la del monjo a qui ha tocat ser el lector, situat al púlpit mentre recita les lectures escollides. Avui, uns versos dels Proverbis del rei Salomó. Ell menjarà després, amb la resta de monjos que no han pogut seure. 

 

Per a una data tan assenyalada per a la comunitat, el cuiner o coc ha triat mig-raust (mig rostit) de perdius, acompanyat d’una bona amanida o enciamada, i fruita de temporada. A més, tractant-se d’una celebració especial, no hi falten unes postres ben dolces: unes rostes de santa Teresa, un dolç típic en l’àmbit monacal i habitual a la cuina de l’Alt Camp. 

 

Els setmaners han parat la taula a consciència. Cada monjo té al davant dues escudelles amb l’escut del monestir. Les de l’abat Pinyana, però, són diferents, ja que ell se les ha personalitzat amb el seu escut: un pi pinyer amb el bàcul d’abat. Com altres abats del segle XV, vol deixar empremta en objectes litúrgics, escultures i retaules, però també en objectes d’ús quotidià, com les vaixelles.  

 

Al costat de les escudelles, hi ha un tovalló i un pa individual. Les culleres metàl·liques són ben modernes per l’època, abans eren de fusta. Els monjos beuen amb copa de vidre. Una d’aquestes copes serà trobada enterrada l’any 1889 i acabarà exposada al Museu Arqueològic de Tarragona, juntament amb altres restes de plats i elements ceràmics que s’han salvat del pas del temps i s’han recuperat en intervencions arqueològiques. Tot un conjunt de fragments de plats, escudelles, gerres, vidre, rajoles i altres materials ens han servit per recrear aquesta taula d’un 15 d’agost del segle XV al Reial Monestir de Santes Creus. 


Recepta: Mig-raust de perdius amb llet d'ametlles i picada de fetge

Recepta: Rostes de Santa Teresa

Visites guiades al Reial Monestir de Santes Creus on s'inclou la Taula Parada

Demostració de cuina històrica a càrrec del xef Sergi de Meià