El MAC proposa aquest taller a l'alumnat d'educació primària.
Un fragment de pel·lícula serveix de tret de sortida per un interessant viatge a través de la mitologia grecoromana, els principals déus, les seves característiques, els seus poders, etc.
La presència d'aquests personatges en peces arqueològiques del museu serveixen de vehicle per aprendre'n més detalls i conèixer algunes de les llegendes i mites més coneguts d'aquests personatges.
Una manera didàctica, divertida i participativa d'introduir-los en la comprensió d'aquesta interessant cultura, reforçant la idea de la importància i la necessitat de preservar el nostre patrimoni.
Habilitats que desenvolupa: apropar l'alumnat al coneixement de la mitologia clàssica a partir de les restes arqueològiques; aprendre a construir aquest coneixement a partir de les seves reflexions i de la pràctica, amb l'ajuda i les aportacions del grup; desenvolupar les capacitats imaginativa i artística i aprendre a valorar i respectar el patrimoni pel seu valor cultural i com a font de coneixement.
artística i cultural, aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa personal, coneixement i la interacció amb el món físic
L’alè de Grècia:
Per a l’imaginari grec, l’occident mediterrani constituïa el confí del món conegut, l’escenari de mites i llegendes, com el gegant Gerió o el jardí de les Hespèrides. Seguint l’estela dels vaixells fenicis i atrets també per les riqueses llegendàries del sud peninsular, els navegants grecs degueren explorar aviat les rutes fins a l’extrem occident, més enllà dels territoris colonials, ja ben coneguts, de la Magna Grècia i de Sicília.
Els nuclis colonials establerts a la península Ibèrica van ser escassos i només en el cas d’Empòrion i Rhode els coneixem a través de l’arqueologia; en altres casos únicament comptem amb breus esments a les fonts escrites. Tots aquests establiments tingueren una funció essencialment comercial i de recolzament a les rutes de navegació i a la intervenció dels mercaders grecs en els principals entorns d’intercanvi indígena.
Aquests intercanvis facilitaren la transmissió d’influències –en coneixements, tecnologies, creences, mites, pràctiques rituals, símbols i formes de representació...–, que van ser assimilades i reinterpretades per les poblacions ibèriques amb les quals s’establiren els contactes i van contribuir al seu propi procés de transformació cultural.
Roma:
L'arribada dels romans a finals del s. III aC va posar en marxa la romanització de la península Ibèrica, un procés d'adaptació de les comunitats indígenes cap a una nova cultura i organització social i econòmica. Roma va mantenir durant més de 700 anys un gran imperi al voltant de la Mediterrània, del qual l'actual Catalunya va ser un component important.
El territori que van anomenar Hispania els interessava tant per ampliar els dominis com pels valuosos metalls que podien extreure de les mines, o per les grans quantitats de cereals que obtenien dels seus camps. Els romans van estructurar el país traçant vies de comunicació on només hi havia camins enfangats, fundant noves ciutats i establint petites granges d'explotació agrícola i ramadera. Progressivament, la població ibèrica va ser absorbida i va quedar integrada dins d'aquesta nova estructura social, política i econòmica.
Les ciutats romanes van ser centres polítics, religiosos, administratius i econòmics del territori i reproduïen a petita escala el paper que exercia Roma, la gran urbs, en relació amb l'Imperi.
