Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic / Arxiduc Carles d'Àustria / Carles III de la Corona d'Aragó
(Viena, 1 d’octubre de 1685 – 20 d’octubre de 1740)
Neix a la cort imperial de Viena, segon fill del matrimoni format per l’emperador Leopold I i Elionor del Palatinat-Neuburg. El 1711, en morir prematurament el seu germà gran Josep I sense descendència masculina, Carles esdevé emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1711-1740).
En el moment de la mort del seu germà, Carles es trobava a Barcelona, on havia establert la cort de la Corona d’Aragó el 1705 i es disputava el regnat de la monarquia hispànica amb Felip VI de Borbó en la Guerra de la Successió (1701-1715). És per això que, en l’àmbit catalanoaragonès, a Carles se’l coneix durant aquest període com a Carles III d’Aragó.
Aquí a Barcelona residia amb la seva esposa Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, amb qui s’havia casat l’1 d’agost a l’església de Santa Maria del Mar. El seu secretari d’estat i home de confiança durant el regnat de la Corona d’Aragó va ser el català Ramon de Vilana-Perles. La reina Elisabet Cristina i Ramon de Vilana-Perles assumeixen el control del govern català quan Carles marxa a Viena, el 1711, per esdevenir emperador. El 1713 ells també abandonen Catalunya, amb destinació a Viena. Carles i Elisabet van tenir quatre fills.
