Filla d’una família protestant de l’aristocràcia alemanya, es converteix al catolicisme el 1707 amb motiu del seu compromís amb l’arxiduc Carles d’Àustria. Elisabet i Carles contrauen matrimoni per poders el 23 d’abril de 1708 a Hietzing (Viena).
Carles estava llavors a Barcelona, on s’havia establert la cort de la Corona d’Aragó mentre es disputava, amb Felip VI de Borbó, el domini de la monarquia hispànica en la Guerra de la Successió (1701-1715). Així doncs, és Josep I, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i germà de Carles, qui actua com a apoderat en aquesta boda. Dos dies després, la núvia emprèn camí cap a Barcelona. Arriba a Mataró el 25 de juliol de 1708 i l’1 d’agost se celebra la cerimònia de boda a l’església de Santa Maria del Mar.
La presència del matrimoni reial a Barcelona reforça el compromís dels Àustries amb la causa catalana. Però el 1711 l’emperador Josep I mor sense descendència i això obliga Carles III d’Aragó a marxar cap a Viena i a deixar Elisabet Cristina com a governadora general de Catalunya. L’ajudarà en aquesta tasca Ramon de Vilana- Perles, protonotari reial i mà dreta del rei. El 1713, arran de les negociacions del tractat d’Utrecht i en vistes que la situació a Catalunya s’estava posant difícil, Elisabet Cristina i el seu seguici són reclamats a Viena.
La reina abandona Barcelona el 19 de març de 1713. L’acompanyen, entre d’altres, Ramon de Vilana-Perles i la seva família. Elisabet Cristina i Carles van tenir quatre fills, dos d’elles sobreviurien l’edat infantil: l’emperadriu Maria Teresa I d’Àustria i l’arxiduquessa Maria Anna d’Habsburg.
