T2xC6 - El monstre de Palau de Santa Eulàlia | Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya

Històries

T2xC6 - El monstre de Palau de Santa Eulàlia

Ha costat molts anys de lluita aconseguir que els crims contra les dones tinguessin visibilitat i fossin jutjats amb severitat. Segles enrere els casos havien de ser molt flagrants per arribar a les autoritats judicials. Això és el que va passar al segle XVIII en un petit poble a tocar de Castelló d’Empúries.

El 1726 la Teresa Vidal tenia quinze anys i, com tantes noies de la seva època, ja tenia edat per casar-se. Poc es pensava que el seu matrimoni seria un infern que acabaria registrat per sempre als arxius. El seu marit es deia Josep Bach i era jornaler d’una localitat empordanesa anomenada Palau de Santa Eulàlia.  
 
Com a mínim des del 1733 l’home va començar a tenir un comportament violent. Estava obsessionat en practicar sexe anal amb la seva dona. Aleshores la sodomia era un dels pecats més greus que es podien cometre i com que la seva esposa no consentia aquell tipus de relacions, ell la violava sense compassió. Ho feia amb tanta agressivitat que li va causar hemorràgies. Teresa, desesperada, va demanar ajuda a la seva mare. La dona, de nom Margarida, va recórrer al rector de la parròquia. La sentència del sacerdot va ser clara: abans que pecar de sodomia, la seva filla s’havia de deixar matar.  


1. Vista general de Santa Eulàlia.
2. Campanar de l'església de Santa Eulàlia.

El 1736, quan Josep Bach i Teresa Vidal feia deu anys que estaven casats, es va presentar denúncia contra el marit davant del batlle de Siurana d’Empordà, que era qui tenia jurisdicció sobre Palau de Santa Eulàlia. Llavors va sortir el que tothom feia temps que sabia. Els abusos de Bach no es limitaven a la seva esposa. Hi havia molt més. Tenia les dones del poble atemorides, sobretot a les que encara eren nenes. Eren les seves víctimes predilectes.  



Dues mènsules de fusta que es van trobar a l’edifici de la Cúria. La de l’esquerra correspon a la imatge del comte i la comtessa d’Empúries responsables de la construcció de l’edifici; i la de la dreta presenta les figures d’un jutge i d’un notari-escrivà de la Cúria comtal, el tribunal de justícia del comtat d’Empúries durant l’edat mitjana.

El procés penal va començar l’últim dia de març i durant el judici van prestar declaració 18 testimonis. La primera va ser la Teresa, que va explicar que el seu home l’obligava a tenir sexe “por el vaso exterior” i que allò li provocava “mucha efusión de sangre”. Per corroborar-ho, la víctima va ser examinada per la llevadora Maria Candi Garrigàs que va esgarrifar amb aquella carnisseria quan va veure les lesions que la noia tenia al recte. Margarida també va exposar la seva versió dels fets i va donar detalls de la trobada amb el capellà.  

Detalls del document original. 

Però allò només era la punta de l’iceberg perquè van sortir a la llum els molts intents de violació que havia perpetrat l’acusat. El jornaler Joan Ferrer va explicar, per exemple, que el 1733 Bach havia assaltat dues nenes de set i vuit anys respectivament que per sort havien aconseguit escapar de les seves urpes. Aquell mateix testimoni va assegurar que les seves pròpies filles havien patit agressions de l’acusat. El 1734 va abusar la menor, que tenia set anys, i el 1735 en va ser víctima la gran, de tretze, que fou salvada in extremis per uns pastors.  

El mateix va passar a les criatures de Josep Berenguer que va afirmar que el processat primer havia volgut abusar de la seva filla de sis fent-la entrar al seu domicili amb enganys i després de la de set quan la va trobar en un olivar que hi havia a prop de la rectoria.  


Camí des de Santa Eulàlia a Sant Miquel de Fluvià (on Bach va assaltar algunes de les seves víctimes).

Llorenç Darder va oferir una història similar assenyalant que Bach havia intentat violar la seva filla de tretze i la seva esposa de quaranta. La noia havia aconseguit escapar, però la mare no havia tingut tanta sort. Com tampoc la va tenir la pastora Marianna Palau, que fou assaltada en un paratge anomenat el Racó dins el terme de Santa Eulàlia, segons van declarar Maria Ferrer i Jerònima Gasch, que van ser les primeres a socórrer la víctima.  
 
Malgrat aquesta colla de testimonis, Josep Bach ho va negar tot i va assegurar que era innocent. Les autoritats, però, van declarar-lo culpable i el van condemnar a cinc anys a galeres. 


Presó medieval que es conserva a Castelló d’Empúries (capital del comtat d’Empúries fins al segle XIX).

L' Arxiu Municipal de Castelló d'Empúries

El procés judicial va ser transcrit
amb tot detall pel notari i escrivà de la cúria reial de Siurana, que amb la seva pulcra lletra va anotar-ho tot perquè ara, tres segles després, i gràcies a la feina de l’Arxiu Municipal de Castelló d’Empúries, que custodia aquest extens document, puguem ser conscients que les dones aleshores també patien violència de gènere.  

Vista de l’Arxiu Municipal de Castelló d’Empúries. Autor: Lorena Ruiz Pellicero
 

Vols saber més detalls d'aquesta història?

Consulta el document original a partir del qual es basa aquesta història a Arxius en Línia.

https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercaavancada/detallunitat/AMCE560-3-T2-338

I si vols consultar-lo presencialment a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, pregunta pel document "Procés de la cort del batlle de Siurana contra el jornaler Josep Bach de Santa Eulàlia (Palau de Santa Eulàlia)" amb el codi de referència AMCE560-3-T2-338.

La importància del document

I, si encara vols aprofundir-hi més, mira aquest vídeo en què la directora de l'Arxiu Municipal de Castelló d'Empúries, Marisa Roig, ens explica la tria del document escollit i la seva rellevància per a explicar aquesta història.