El 19 de maig de 1928 van morir assassinades 8 criatures i 2 dones a la Pobla de Ferran, un poble del municipi de Passanant, situat a la Conca de Barberà. La documentació conservada als arxius ens permet reconstruir com es va perpetrar aquell crim monstruós.
Al maig, quan s’acostava el temps de la collita, els camps eren un formiguer. Sobretot aquell 1928 de pluges generoses que havien regat amb seny els conreus. Abans del juny tocava treure les males herbes, una feina que mobilitzava aquell petit poble de només 42 habitants situat a la Conca de Barberà. A la vila només s’hi havien quedat les criatures, algunes dones i qui estava impedit per ajudar. Per això, quan a mitja tarda es van començar a sentir trets, tothom va córrer a saber què hi estava passant.
Ni en el pitjor dels malsons haurien contemplat les escenes de mort i violència que es van trobar els primers homes que van arribar-hi. A l’únic carrer del poble els cossos malferits de la Marina de 20 anys i l’Antònia de 28, totes dues amb perdigonades a la cara i diferents parts del cos. Una mica més amunt, sanes i estàlvies una àvia i una neta, que havien salvat la vida de miracle. Però, i la resta de la quitxalla? No eren enlloc. Per més que cridaven els seus noms, no responien. Fins que algú va entrar a una de les pallisses del final del poble i va entendre perquè.
Coberts amb palla hi havia els cadàvers de sis criatures. Nenes i nens que tenien entre tres i quatre anys els més petits i vuit i onze els més grans. Tots assassinats de la mateixa manera: els hi havien esberlat el cap a cops de destral i de culata d’escopeta. No eren les úniques víctimes. A una de les cases van localitzar una mare i la seva filla també de pocs anys, assassinades al replà de l’entrada del domicili. I, una mica més enllà, van trobar el cadàver d’una de les veïnes més grans, de setanta anys, que havia rebut un tret mentre donava de menjar als animals. Les supervivents, malgrat les ferides, van explicar com van poder qui era el responsable de tot allò.
Es tractava de Josep Marimon Carles, un noi de vint-i-sis anys, baixet, estrafet, coix i amb una gepa a l’esquena per culpa d’un tipus de tuberculosi, anomenada del Mal de Pott, que li havia afectat els ossos provocant-li deformacions a la columna vertebral. Feia molt temps que el dolor i el desànim per no poder treballar el consumien, i es passava els dies ajagut a un matalàs a l’entrada de casa seva. Els veïns li deien que es tregués la son de les orelles, que deixés de fer el dropo, que al camp hi havia feina... però ell no es movia. Mai ningú havia sospitat que seria capaç de fer una atrocitat com aquella. I el pitjor de tot, després d’haver tenyit de sang i dolor la Pobla de Ferra s’havia evaporat sense deixar rastre.
De seguida es va posar el cas en coneixement de les autoritats i hi va haver una mobilització general. Es va cridar a sometent a les viles del voltant i la guàrdia civil va enviar una companyia sencera procedent de Montblanc. Dos mil homes van començar a buscar l’autor dels crims per tot arreu mentre la noticia dels fets s’escampava com la pólvora. Primer a la comarca, després a Tarragona, i a tot Catalunya. La premsa n’anava plena. I és clar, periodistes de Barcelona i de Madrid arribaren a la Pobla de Ferran per informar sobre el succés. Fins i tot el prestigiós diari anglès The Times va parlar-ne a les seves pàgines.
Mentrestant passaven els dies i en Marimon continuava desaparegut. La psicosi s’apoderà de la ciutadania. Als pobles de les rodalies, els pares no deixaven sortir els seus fills de casa. A Montblanc van arribar a suspendre les classes i a tancar l’escola fins que no es trobés el criminal. A tot arreu sorgien rumors de gent que deia haver-lo vist. A Reus, a Barcelona i altres llocs hi havia qui assegurava haver identificat el responsable de la matança.
En realitat s’estava amagat tot just als afores del poble, a una carbonera d’una zona de difícil accés on resistia amb el poc menjar i vi que havia agafat abans d’escapar. Finalment, després d’una setmana fugit, el diumenge 27 de maig a les set del matí, el cap del sometent de Pira el va localitzar quan sortia del seu amagatall. Al donar-li l’alto, l’assassí va intentar agafar l’escopeta. Sense pensar-s’ho el sometent li engegà un tret. El projectil va entrar per l’ull esquerra causant-li la mort instantània.
S’acabava el malson per una comarca que havia viscut atemorida durant set dies, però aquell episodi va deixar una marca inesborrable a tothom que el va viure. Fins el punt que molts habitants de la Pobla de Ferran i de la veïna Passanant, van marxar per intentar oblidar-ho tot i començar una nova vida lluny de l’escenari del monstruós crim.
Gràcies a les supervivents, es van poder reconstruir els fets. En Marimon havia enganyat la mainada, dient-los que l’acompanyessin a caçar colomins com havia fet tantes altres vegades per portar-los a la pallissa. Una vegada allà els havia assassinat amb una violència i una ràbia indescriptibles.
La raó que va moure aquell noi de vint-i-sis anys a matar quasi totes les criatures del seu poble no s’ha pogut aclarir mai. Qui ho vulgui intentar pot consultar els documents que ens en parlen. Es conserven a l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà.
