El desembre és un bon mes per visitar
Agramunt: el municipi es famós pels
torrons que s’hi elaboren. És una bona excusa per anar-hi, i visitar-hi el
Museu del Torró i la Xocolata, però encara n’hi ha moltes més. Comencem per l’
Espai Guinovart, un centre d’art contemporani fundat pel mateix
Josep Guinovart l’any 1994, on s’exposa la seva obra. A l’octubre es va inaugurar
l’exposició col·lectiva Llàgrimes, centrada en el líquid segregat pels ulls que habita moltes de les obres de l’artista.
Podem amarar-nos de més creació contemporània a
Lo Pardal Fundació Guillem Viladot, on es poden admirar
poemes visuals i objectes poètics de l’escriptor. L’obra de Viladot es pot conèixer també a l’aire lliure, al
parc de la Riella, amb un itinerari marcat que recorre l’univers poeticoplàstic i el ric món fantàstic de Viladot. Un univers que s’està reivindicant aquest any, amb la commemoració del
centenari del seu naixement, i pel qual s’ha creat l’exposició itinerant
Guillem Viladot i els creadors de Ponent, que arriba a Cervera al desembre.
No podem marxar d’Agramunt sense visitar
l’església de Santa Maria, d’origen
romànic i amb un
campanar gòtic, i lo
Pilar d’Almenara, una torre de defensa emblemàtica, construïda als segles XI i XII per vigilar les incursions sarraïnes. La
panoràmica de la plana d’Urgell que s’hi albira des del capdamunt val molt la pena.
D’Agramunt, anem a
Penelles per continuar gaudint d’art contemporani. En aquesta vila, els artistes pinten parets, murs i façanes durant tres dies en el
Gargar Festival de Murals i Art Rural, i les obres resultants es poden visitar al llarg de l’any.
De Penelles, anirem al
Tarròs, al terme de
Tornabous. És on va néixer
Lluís Companys, i és on hi ha el
centre d’interpretació que aprofundeix en la figura i l’obra política del
president de la Generalitat. L’exposició té una museografia interactiva que acosta aquest polític als visitants a través de materials que habitualment es troben en els arxius.
Tancarem el cercle a la
ciutat ibèrica del Molí d’Espígol, que podria correspondre, segons algunes hipòtesis, a la
mítica ciutat d’Atanagrum, antiga capital de la tribu dels ilergets destruïda per Escipió durant la Segona Guerra Púnica, segons les cròniques de Polibi i Tit Livi. Una història sorprenent.
Una proposta d’escapada en col·laboració amb la revista
Descobrir.
Hem aconseguit inspirar-te? Tens altres idees interessants per aquesta proposta? Envia’ns-les a través de Facebook o publica les teves imatges a Instagram amb el hashtag #patrimonicultural
