La vida cultural de Cervera té un protagonista: l’historiador, arxiver i arqueòleg Agustí Duran i Sanpere. A finals dels anys 50 va organitzar el Museu de Cervera i, al 1963, en un moment de plena transformació agrícola, va crear el Museu del Blat i la Pagesia per documentar la vida i treball abans de la industrialització del camp català.L’actual Museu Comarcal de Cervera és, d’alguna manera, el...
https://patrimoni.gencat.cat/en/collection/regional-museum-cervera
La serigrafia tèxtil es coneix com la tècnica d’estampació a la lionesa i deu el seu nom a la fàbrica “Lyon Barcelona S.A.”, la més important de l’estat espanyol dedicada a l’estampació i ubicada a Premià de Mar. Aquest municipi del Maresme, pioner en aquesta activitat tèxtil, acull des del 1983 el Museu de l’Estampació, integrat en el Sistema Territorial del mNACTEC.L’objectiu del museu és...
https://patrimoni.gencat.cat/en/collection/museum-printing
Com es preparaven les fórmules magistrals als segles XV, XVI o XVII? La Farmàcia de Llívia, una de les més antigues d’Europa, desvetlla aquest misteri. Ja existia el 1415. Un dels primers propietaris va ser l’apotecari Jaume Esteve i la farmàcia es va mantenir a la família durant 23 generacions. Finalment, el 1942, Lleó Antoni Esteve la va tancar i en va confiar la custòdia a l’ajuntament i, més...
https://patrimoni.gencat.cat/en/collection/esteve-pharmacy-llivia
“La millor paraula és la paraula no dita, com tots sabeu, sóc un home de poques paraules i un músic de poques notes”. Frederic Mompou es definia com un home tímid i discret, cosa que es traspassava també a la seva música delicada i íntima, amb influències impressionistes. Ell mateix l’anomenava “música callada”. Aquesta subtilesa va portar-lo a ser un dels compositors catalans més reconeguts...
https://patrimoni.gencat.cat/en/collection/frederic-mompou-foundation
El diumenge abans de Carnaval (diumenge de sexagèsima), el municipi de Balsareny (Bages) recorda un dels gremis que van tenir més importància a la zona: els traginers. Amb mules, ases o cavalls vorejaven el riu Llobregat per transportar mercaderies entre la Catalunya central i el Pirineu.La Festa dels Traginers és hereva de les celebracions que tenien lloc per Sant Antoni (17 de gener), patró...
https://patrimoni.gencat.cat/en/collection/festa-dels-traginers
Ja les domus romanes es decoraven amb flors i herbes quan arribava la primavera. Les festes de les Enramades continuen aquesta tradició, cobrint els carrers amb catifes de flors per celebrar el Corpus. Una de les festes de les Enramades més destacades és la d’Arbúcies, que ja apareix documentada al segle XVI i va ser declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional l'any 1999. Se celebra durant la...
https://patrimoni.gencat.cat/en/collection/arbucies-festival-enramades
