14.10.2024 El municipi de Sort, impregnat de cultura pirinenca, és el punt de partida de la nostra escapada. En aquesta vila del Pallars Sobirà és imprescindible fer una visita a la Presó-Museu Camí de la Llibertat, un espai museïtzat que difon l’odissea d’aquells que van travessar les muntanyes del Pirineu tot fugint del nazisme durant la Segona Guerra Mundial. Als afores de Sort trobem l’església...
https://patrimoni.gencat.cat/es/articulo/arte-y-patrimonio-cerca-del-noguera-pallaresa
19.03.2025 L’arquitectura de Tortosa ja dona una pista de la varietat de civilitzacions que han coincidit a la ciutat, atès que la capital del Baix Ebre porta a l’esquena dos mil anys d’història que es poden entreveure a cada cantonada. Un bon primer exemple és la catedral de Santa Maria de Tortosa, una de les obres arquitectòniques més destacades de la ciutat que representa l’estil gòtic català...
https://patrimoni.gencat.cat/es/articulo/tortosa-una-ciudad-historica-unida-por-el-ebro
24.11.2025 La capital de l’Alt Empordà és coneguda arreu per haver vist néixer i morir Salvador Dalí. El geni empordanès hi té la casa natal, un espai que dona a conèixer la trajectòria vital de l’artista, però també el Teatre-Museu Dalí, una creació pròpia que, a través de les seves obres, permet copsar-ne la trajectòria artística. Més enllà de Dalí, Figueres destaca per ser el principal nucli...
https://patrimoni.gencat.cat/es/articulo/figueres-una-ciudad-que-mira-mas-alla-de-dali
20.01.2025 Josep Maria Subirachs, escultor emblemàtic —i pioner— de l’avantguarda catalana de la segona meitat del segle XX, inicià la seva aportació en el camp de l’escultura pública entre el 1957 i el 1960. La seva obra 'Forma 212' (1957), al passeig de la Vall d’Hebron, va ser la primera escultura abstracta emplaçada en un carrer de Barcelona. L’any següent es col·locava a la façana de la Facultat de...
https://patrimoni.gencat.cat/es/articulo/barcelona-traves-de-las-obras-de-subirachs
16.04.2025 L’any 2008, la Càtedra Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona i el Consorci de les Gavarres van crear una ruta que repassa la relació entre Mercè Rodoreda i Romanyà de la Selva, on va passar els últims dies i que va inspirar les seves últimes obres. Mercè Rodoreda descrivia com a sensacional el poble baixempordanès de Romanyà de la Selva...
https://patrimoni.gencat.cat/es/articulo/la-huella-de-rodoreda-en-romanya-de-la-selva
18.09.2025 Al llarg del segle XIX, a la vora dels cursos del Ter i del Llobregat es van instal·lar diferents fàbriques que aprofitaven la força de l’aigua per fer funcionar la maquinària. En alguns casos, aquestes fàbriques comptaven amb habitatges per als treballadors i diversos serveis, com ara escoles i economats, que formaven part d’aquestes anomenades colònies industrials. Us proposem una ruta per...
https://patrimoni.gencat.cat/es/articulo/la-memoria-de-las-colonias-industriales-lo-largo-del-ter
