Com a fenomen popular i social, la festa sardanista destaca per la seva capacitat de captar públic i dansaires. Només cal un entarimat en una plaça i una dotzena de cadires per als músics de la cobla.
En la popular dansa catalana, caracteritzada per la rotllana que formen els dansaires agafats de les mans, la música i la melodia tenen tanta importància com la coreografia, i han assolit un valor...
https://patrimoni.gencat.cat/es/coleccion/sardana
“Una gran muntanya de sal pura que creix a mesura que se’n va extraient”. Així és com, segons Aulus Gel·li, descrivia Cató al segle II una de les mines de sal potàssica més importants del món, que es troba a Cardona. Es tracta d'una depressió del terreny amb forma d’el·lipsi allargada i una superfície de 100 hectàrees amb unes característiques geològiques i naturals úniques. Ha estat explotada a...
https://patrimoni.gencat.cat/es/coleccion/parque-cultural-de-la-montana-de-sal-de-cardona
Les quatre grans Cròniques van ser escrites a finals del segle XIII i durant el XIV i formen el millor conjunt historiogràfic de l'Europa medieval. Els seus autors, Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós, pretenien deixar constància d'uns fets que volien tenir valor didàctic. Les obres de Jaume I i Pere el Cerimoniós es consideren les úniques autobiografies de monarques...
https://patrimoni.gencat.cat/es/coleccion/cronicas
Trencar amb els valors socials i artístics establerts i transformar-los en una cultura moderna i nacional amb noves idees. Aquests són els objectius del Modernisme des finals del segle XIX fins a la primera dècada del XX aplicats a totes les arts, inclosa la literatura.
Els primers passos d’aquest moviment a Catalunya van lligats a l’aparició de L'Avens (L’Avenç), la revista cultural de Valentí...
https://patrimoni.gencat.cat/es/coleccion/modernismo
Nou en contraposició a vell. Modern enlloc de Modernisme. El Noucentisme, el moviment cultural i polític de principis del segle XX (1906-1923) neix amb la voluntat de superar el panorama artístic català dominant fins llavors. Segons els postulats definits per Eugeni d’Ors, calia recuperar les arrels del món clàssic i crear un nou univers lingüístic i iconogràfic.
L’assaig i la poesia són els...
https://patrimoni.gencat.cat/es/coleccion/novecentismo-y-vanguardias
Als segles XVIII i XIX una nova classe social, la burgesia, persegueix un art més personal, emocional, original i sobretot rebel, i reclama la identificació amb una pàtria i arrels comunes.
A Catalunya el Romanticisme té una clara connotació política: els literats catalans reivindiquen la recuperació de la llengua, la literatura i la cultura popular.
El primer poema romàntic en llengua catalana...
https://patrimoni.gencat.cat/es/coleccion/la-renaixenca-y-el-romanticismo
