tancar

El 2018 celebrem l’Any Europeu del Patrimoni Cultural. Una oportunitat única per descobrir la riquesa i diversitat del nostre patrimoni. Monuments i jaciments, paisatges, festes i tradicions, coneixements transferits i expressions de la creativitat humana, col·leccions conservades i gestionades per museus, biblioteques i arxius. Tot un món per descobrir!

+info
Segundo de Chomón El mag del cinema mut 
T
Si algú va ser capaç de fer ombra a Georges Méliès va ser Segundo de Chomón (1871 – 1929). Va ser un dels pioners més destacats dels primers anys del cinema, sobretot per la seva perícia amb els efectes especials. Va néixer a Terol, tot i que la seva carrera professional la va desenvolupar entre Barcelona, París i Torí. Productores i directors de tot el món no es van resistir als seus “trucs” cinematogràfics. 

En el tombant del segle XIX-XX va instal·lar-se a Barcelona, on va començar a experimentar en el camp dels trucatges cinematogràfics: primer des de la seva pròpia productora (Macaya y Marro) i després per a la principal productora cinematogràfica del món, Pathé. En aquesta època va rodar el seu film més conegut, L’hotel elèctric (1905), on va utilitzar per primer cop a la història del cinema el procediment del pas de manovella (animació fotograma a fotograma, precursor de l’stop-motion).

Durant la seva etapa a París, va rodar molts dels seus curtmetratges més sorprenents, d’imaginació desbordant i tècnicament innovadors. Un d’ells va ser Excursion dans la lune (1909), una adaptació del Voyage dans la lune (1902) de Méliès. El cineasta va acolorir a mà la cinta, una tècnica en la qual va ser pioner.

Tot i que el seu nom era poc conegut entre el gran públic, gaudia de prestigi dins del sector. Fins i tot va col·laborar amb els directors Ferdinand Zecca (La Passion de Notre-Seigneur Jésus Christ, Le pêcheur de perles) i Giovanni Pastrone (Cabiria) com a operador de càmera i tècnic d’efectes especials. No cal oblidar que el cineasta aragonès es pot considerar l’inventor del travelling. Va culminar la seva carrera amb Napoleon (1927), d'Abel Gance, on va utilitzar un sistema que seria l’avantsala dels formats panoràmics.

Va morir prematurament poc abans que el cinema sonor s'acabés imposant, deixant un llegat molt important per al desenvolupament de l’art cinematogràfic.