tancar

El patrimoni cultural de Catalunya vol celebrar amb tu el Nadal: exposicions, mostres de pessebres, tallers de fanalets i decoració nadalenca per als més petits, espectacles...

Consulta l'agenda, trobareu moltes activitats per a tota la família!

+agenda

Històries del patrimoni

Eduard Toda, el primer egiptòleg català

Toda és un dels personatges catalans de la Renaixença més importants i, a la vegada, menys coneguts

Cònsol, home de cultura, primer egiptòleg català, bibliòfil, mecenes, viatger... Eduard Toda és un dels personatges catalans de la Renaixença més importants i, a la vegada, menys coneguts. Repassem els capítols més rellevants de la seva vida. 

Primers estudis a Reus

Eduard Toda va néixer a Reus l’any 1855. El va criar la seva mare, juntament amb el seu oncle matern, el periodista i republicà Josep Güell i Mercader, ja que el seu pare, un personatge local molt influent i ex alcalde de Reus, no se’n va voler fer càrrec.
 
Quan va acabar l’escola primària, va entrar a estudiar a l’Institut dels Pares Escolapis de Reus. Allà, el jove Toda va ser company i amic de l’arquitecte Antoni Gaudí i de Josep Ribera, metge i cirurgià català. Durant aquells anys d’institut, els tres amics van cultivar un gran interès per la literatura i el coneixement i Toda, amb només 15 anys, va escriure el seu primer llibre “Poblet. Descripción histórica” sobre el monestir que anys més tard va restaurar.
Placa commemorativa a la casa on va néixer Eduard Toda a Reus (Montsemedina - CC BY-SA 3.0 - Wikimedia Commons)

L’inici de la carrera diplomàtica

Quan va acabar els seus estudis a l’institut i li va arribar l’hora d’anar a la universitat, Toda va marxar a viure a Madrid per estudiar la carrera de Dret, que va finalitzar en només tres anys. Durant els anys universitaris, va conèixer el que seria un dels seus grans amics: l’escriptor, periodista i polític Víctor Balaguer.
 
Quan va acabar els estudis, va obtenir una plaça al cos diplomàtic: començava la seva vida de viatger. La feina de diplomàtic el va dur, a partir de  l’any 1876, per terres tant llunyanes com l’Extrem Orient o Egipte, a més de bona part d’Europa: Glasgow, Hèlsinki, Le Havre, Hamburg, Brussel·les, Paris o Sardenya. A més, va visitar també el la Índia, Siam (actual Tailàndia), Cambodja, les Filipines o Japó, entre d’altres.
 
Però de tots els viatges i estades a l’estranger que va fer, tres van ser els més especials i importants per ell: la Xina, Egipte i Sardenya.
Retrat d'Eduard Toda

Un català a Egipte

De la seva carrera diplomàtica, en destaca especialment la seva estada a Egipte. Després de viure a Macau, Hong Kong i Shanghai entre els 21 i els 27 anys, i d’una breu estada a Catalunya, Toda va tornar a embarcar-se en l’aventura diplomàtica, aquest cop al país dels faraons, en la que va ser una de les etapes més rellevants de la seva vida: la de ser Cònsol General d’Espanya a El Caire.
 
Durant els seus anys a Egipte, va viatjar molt pel país visitant les restes d’Alexandria, les de Sais i Tanis, o les Piràmides de Giza i les seves necròpolis.
Eduard Toda vestit com una momia al Museu de Bulaq, El Caire (Wikimedia Commons)

L’expedició de Maspero

En una de les seves estades a la vall del Nil, va conèixer al francès Gaston Maspero, que en aquells moments era Director del Museu Egipci de El Caire i Director del Servei d’Antiguitats.
 
Aquesta amistat el va dur a formar part, el 1886, de l’expedició arqueològica organitzada per Maspero: recórrer el Nil amb l’objectiu d’inspeccionar l’estat dels monuments i les obres d’excavació i de conservació.
Eduard Toda, segon per l'esquerra, durant la seva estada a Egipte (Biblioteca Museu Víctor Balaguer - Wikimedia Commons)

Obertura de la tomba de Sennedyem

Va ser Maspero qui va confiar a Toda l’obertura d’una tomba intacta, la tomba de Sennedyem, també coneguda com a tomba tebana I, situada a Deir el-Medina. El buidat va durar tres dies, amb l’ajuda de set obrers i, excepte les peces que Toda va portar a Espanya quan va tornar i que avui formen part dels fons del Museo Arqueológico Nacional i del Museu Víctor Balaguer (a qui havia conegut durant els seus anys a Madrid), la resta es troben al Museu Egipci de El Caire.
 
Va ser un fet molt important: per una banda, perquè va ser la primera excavació d’un espanyol en aquest camp, i perquè va ser, també, la primera tomba que es va trobar intacta a Egipte. Toda, que va publicar els resultats del descobriment i va fer un inventari de les peces trobades, va ser considerat des d’aleshores el primer egiptòleg català i espanyol.
Imatges de la tomba de Sennedyem (Wikimedia Commons)

El “gran senyor” d’Escornalbou

Toda va prosseguir amb la seva carrera diplomàtica i, després d’una estada a l’Alguer, a Sardenya, on va descobrir l’ús del català a l’illa, i d’una altra de ben llarga a Londres on, durant 18 anys, va viure com a home de negocis, Toda va tornar a Catalunya l’any 1918.
 
Prèviament, l’any 1911, havia adquirit les ruïnes de l’antic monestir d’Escornalbou i des d’aleshores va encarregar-se de dirigir la seva restauració. Allà hi va viure durant uns anys i avui dia, a les diferents estances, encara queden mostres de les col·leccions, antiguitats i obres d’art que havia reunit durant els seus viatges, així com la seva important biblioteca personal. 
Imatges de l'interior del Castell Monestir d'Escornalbou (Agència Catalana del Patrimoni Cultural)

Premis i condecoracions

Entre altres càrrecs, Toda va ser elegit vicepresident i, més tard, president, de la Comissió provincial de monuments, president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, membre de la Junta de Museus de Barcelona o president de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, a més de rebre diverses medalles i condecoracions per part dels governs de la Xina, Cambodja, Siam, Portugal, Dinamarca i França.
 
Va publicar un gran nombre de llibres i articles sobre història, etnografia, arqueologia, literatura i bibliografia i va fer diverses donacions de llibres i objectes valuosos. 
Imatge exterior del Castell Monestir d'Escornalbou (Agència Catalana del Patrimoni Cultural)

La restauració de Poblet

En la seva ferma voluntat de protegir el patrimoni català, Eduard Toda va dirigir també la restauració del Reial Monestir de Poblet amb l’objectiu de retornar-li el seu paper de referent simbòlic.
 
Fins i tot, un any abans de la seva mort, Toda va poder veure el retorn de la vida monàstica, que ell sempre havia defensat per donar sentir a la restauració de l’edifici, ja que era la raó per la qual aquest s’havia construït.
 
Eduard Toda va morir el 1941 al Monestir de Poblet. 
Imatges del Reial Monestir de Poblet (Josep Giribert - Departament de Cultura)