Històries del patrimoni

Ullastret 3D, caminar per una ciutat ibèrica de fa 2.000 anys

Després de dos anys d'intens treball, la reconstrucció virtual de la ciutat ibèrica d'Ullastret està llesta per ser visitada. Segueix-la a #ullastret3d

El jaciment d'Ullastret

El jaciment ibèric del Puig de Sant Andreu d'Ullastret (Baix Empordà) està considerat la ciutat ibèrica més gran de Catalunya d'aquella època. Va ser la capital de la tribu ibèrica que autors antics com Aviè, Ptolomeu, Estrabó i Plini el Vell van anomenar indiketes i que habitaven les comarques de l'Empordà i la Selva. A banda del Puig, la ciutat ibèrica d'Ullastret tenia un segon assentament molt proper, el que ara coneixem com l'Illa d'en Reixac, situat al mig d'un estany de grans dimensions.

El  moment de màxim esplendor de la ciutat ibèrica va ser cap als segles IV-III aC, quan la població superava les 6.000 persones. Temples, carrers, cases nobles... i sobretot unes imponents muralles feien d'Ullastret una gran capital, amb un paper central en el comerç juntament amb la ciutat grega d'Empúries, que li era ben propera.

Ara, gràcies al programa Patrimoni en Acció pel foment de l'ús social i el coneixement del patrimoni cultural català del Departament de Cultura i l'Obra Social "la Caixa", podem veure amb els nostres ulls com va ser la gran ciutat ibèrica d'Ullastret.






La nova recerca arqueològica

En els últims anys, al jaciment d'Ullastret s'hi han fet múltiples intervencions arqueològiques de recerca. Durant el 2012 s'hi van fer una sèrie de prospeccions geofísiques que van permetre avançar decisivament en el coneixement de la forma de la ciutat, de les seves cases i carrers. Aquestes prospeccions, per exemple, han permès que els arqueòlegs puguin refer pràcticament tota la trama urbana de l'Illa de'n Reixac.

Durant el 2012 i el 2014 també s'hi van fer altres intervencions arqueològiques al Puig, una de les quals va tenir lloc concretament al sector de la muralla. En aquesta intervenció es va poder identificar la forma i dimensions del gran fossat que envoltava la ciutat, una defensa afegida a les seves potents muralles.

Totes les dades obtingudes, junt amb les que s'havien anat adquirint prèviament, conformaven una visió de la ciutat ibèrica molt diferent de la que tradicionalment s'havia tingut. Per a difondre aquesta nova imatge de la ciutat, i després d'analitzar les diferents possibilitats, es va optar per construir virtualment una restitució en 3D de tot el conjunt.

La recollida d'informació

Per fer la reconstrucció virtual de la ciutat ibèrica es va triar una època concreta, c. el 250 aC. És el moment del qual es tenen més dades i que, per tant, permetia realitzar una reconstrucció més fidel. L'equip del projecte, format per arqueòlegs i especialistes en modelat 3D, va recollir tota la informació arqueològica disponible sobre els aspectes de la ciutat i les va interpretar per tal de dur a terme la reconstrucció.

El primer que es va treballar va ser el paisatge que envoltava la ciutat ibèrica, començant pel perímetre del llac, seguint per la vegetació present en aquell moment, els camins de terra i els camps de conreu. 

Pel que fa a l'arquitectura i l'urbanisme es van fer servir les plantes que s'havien pogut dibuixar a partir de les restes existents, però també de les obtingudes per les exploracions geofísiques. La informació arqueològica també ha permès fer hipòtesis sobre l'alçada de les cases, els seus sistemes constructius, les cobertes, els usos, els objectes que conservaven i tot el que fa referència a la seva utilització.






La reconstrucció 3D

L'equip de modelat 3D va treballar estretament amb l'equip d'arqueòlegs del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Ullastret per traduir tota la informació recollida en una reconstrucció volumètrica detallada. Carrer per carrer s'hi van anar aixecant les cases i encaixant-les en el relleu. Totes parteixen d'esquemes constructius similars, però cadascuna ha estat adaptada al seu lloc i a la informació de la qual es disposava.

El projecte d'Ullastret 3D està marcat pel rigor científic en la part arqueològica i pel màxim realisme en la presentació visual. S'han utilitzat fotografies de materials reals (terres, murs, pedres, muralles, etc.) i s'ha creat una il·luminació d'ambient a l'exterior molt acurada que ha permès recrear una textura totalment versemblant. La boira, les ombres o el núvols donen realisme a la imatge.

Tant els carrers com els interiors s'han enriquits amb objectes provinents del fons arqueològic exposat al museu monogràfic del jaciment, com ara àmfores, escuts o espasses. D'altres objectes com els carros o les barques s'han modelat a partir dels exemples coneguts.



La realitat virtual

Una de les particularitats d'aquest projecte és que el procés s'ha dut a terme, no amb les eines informàtiques habituals emprades en arquitectura o arqueologia, sinó amb una eina de construcció de videojocs. Concretament, s'ha triat Unreal Engine per la seva potència de creació d'entorns paisatgístics i la qualitat dels seus resultats fotorealistes. El fet de treballar amb una eina com aquesta permet que la creació d'experiències immersives, per exemple amb les ulleres de realitat virtual Oculus Rift, les Samsung Gear o les HTC Vive, sigui molt fàcil.

Ja hi ha una primera experiència disponible per a ulleres HTC Vive que actualment es mostra en congressos especialitzats del sector. Més endavant es desenvoluparan altres aplicacions, tant de visita al jaciment com recursos pedagògics per a les escoles, sempre partint de la possibilitat que ofereix aquest model de caminar pels carrers, entrar a les cases i descobrir les històries de la ciutat ibèrica de forma directa i personal.

La sala immersiva a Ullastret

A partir del 30 de juliol, a la seu d’Ullastret del Museu d’Arqueologia de Catalunya, el visitant podrà viure l’experiència de recórrer els carrers d’una ciutat ibèrica de fa més de 2000 anys gràcies a una nova sala de projecció immersiva.
 
La sala s’ha concebut com a un espai per veure el 3D en grup, inspirat en l’innovador concepte magic box, un format que ens permet mostrar un projecte de noves tecnologies a tots els públics i de forma col·lectiva. La sala fa uns 10m2, per tal de reproduir el més acuradament possible les mides d’una estança d’un habitatge iber comú, i el terra és de cautxú, simulant el terra de la ciutat ibèrica.  
 

L’audiovisual, de 6 minuts de durada, fa un viatge oníric a través dels carrers i cases de la ciutat ibèrica. La història està narrada per un membre d’elit ibera que recorda moments dramàtics de la seva vida a la ciutat, juntament amb alguns dels animals totèmics dels ibers que tenen també un paper important en la narració. Per tal de potenciar l’experiència immersiva també s’ha dedicat una important atenció a la banda sonora i als efectes d’àudio, amb gravacions de so ambient original de l’entorn natural i del jaciment. L’audiovisual està disponible en català, castellà, francès, anglès i alemany.