El dia de Carnaval de 1894, a l’Armentera, aprofitant que tot el poble estava de gresca, es va cometre un assassinat terrible que hauria quedat sense resoldre de no ser per la intuïció de l’alcalde.
El 6 de febrer de 1894 era dimarts de Carnaval i a l’Armentera, com en tantes altres poblacions empordaneses, aquell dia a la tarda hi havia sardanes a la plaça. El lloc era un formiguer. Hi havia tothom del poble i de la rodalia. Fins i tot el moliner Jaume Tarrés s’hi havia volgut acostar. La seva dona, la Margarida Pineda, s’havia quedat a casa amb els fills, un vailet de quatre anys i una nena de quasi divuit mesos.
Quan els músics van acabar de tocar l’última, a quarts de sis, en Jaume va tornar cap al molí. Tot i que ja fosquejava li va estranyar no veure llum a casa ni que ningú el sortís a rebre, com solia passar habitualment. La porta era entreoberta. Tot estava silenciós. Massa. Va cridar a la Margarida, però no responia. A dins no es veia gran cosa i va encendre un llum. Es quedà glaçat. Els cossos de la dona i les criatures eren a terra enmig d’un toll de sang.
Tant de pressa com va poder va desfer el camí per anar a cercar ajuda. En Jaume va localitzar l’alcalde, Àngel Causa, que també era el cap del sometent del poble. Sense dubtar-ho ni un moment, va agafar l’escopeta i els dos homes van tornar corrents al molí. El que va veure el batlle se li va quedar gravat a la memòria per sempre més. La dona i el nen tenien el cap esberlat per cops de martell i ferides mortals a la cara i el coll provocades per una destral. La petita, tot i que mal ferida, continuava en vida.
Mentre al molí començava a arribar gent que s’havia assabentat de la tragèdia, en Causa va inspeccionar l’escena del crim. Dues coses li van cridar l’atenció: l’ampolla d’aiguardent mig buida que hi havia damunt la taula i una taca de sang a la finestra que donava a la bassa del molí. Això el va fer pensar que l’assassí potser havia llençat l’arma homicida per fer-la desaparèixer. Va donar ordres d’obrir les comportes de la bassa per buidar-la. Seria un procés lent, que trigaria hores. Però mentrestant ja sabia què tocava fer: anar a interrogar en Joan Galceran, conegut a l’Armentera com el pastor de la Gratlla. Era un home vidu, que mig convivia amb una dona, però que des de feia temps rondava a la molinera.
Un grup d’homes encapçalats per l’alcalde van anar a casa dels sospitós. Tot i que els va obrir la seva parella, de nom Maria, de seguida va sortir en Galceran amenaçant-los amb una falç. En Causa el va encanonar amb el seu revòlver i no es va atrevir a fer res.
La comitiva va entrar al domicili per buscar indicis que l’incriminessin. “Ja podeu mirar-me que no em trobareu ni una gota de sang” els va respondre, desafiant. Amb aquella actitud els semblava clar que era el culpable i el van tancar.
L’endemà al matí la bassa del molí ja era buida i les suposicions d’en Causa es van confirmar. Al fons, enmig del llot, hi havia una destral que alguns veïns van identificar de seguida. Era propietat de la Maria, tal i com va reconèixer ella mateixa. Tot i això, també va explicar que en Galceran li havia agafat dient que li anava millor per fer estelles. Quan li van comunicar a l’home que havien trobat l’arma, va confessar. Vista parcial de l’Armentera, 1940 aproximadament (ACAE, col·lecció de targetes postals de Jordi Martí Cairó, de Figueres)
En Galceran va explicar que aquell dimarts de Carnaval, al voltant d’un quart de cinc de la tarda, va marxar decidit a tenir relacions amb la molinera, costés el que costés. Es va preparar a consciència. Va sortir de casa amb dos vestits posats i quan arribà al lloc dels fets es va descalçar per entrar sense fer soroll. Va trobar la Margarida sargint roba, amb la petita a la falda. Primera imatge del llibre després dels agraïments. Vista general de l’Armentera als anys 20 (L’Armentera: un llarg i difícil camí cap a l’actualitat (1936-1975))
Quan estava a punt de marxar, va tornar a abusar de la molinera. De camí cap el poble es va aturar al Rec Vell per acabar de netejar el rastre de sang. Tot seguit va anar a casa, on va cremar la roba per eliminar les proves incriminatòries. A més, per assegurar-se la coartada davant del veïnat, va deixar-se veure a la plaça just quan la cobla tocava l’última sardana.
El crim de la molinera i els seus fills va causar un gran impacte a la comarca i van començar a circular tota mena de rumors. Segurament per això, l’alcalde de l’Armentera va encarregar imprimir la seva versió dels fets en uns cartells que es van distribuir per la zona. Un d’aquells exemplars encara ara es conserva a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà i es pot consultar aquí.
