Un palau de novel·la | Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya

Històries del patrimoni

Un palau de novel·la

Obrim les portes del Palau Moja

La Barcelona dels carruatges i els ventalls

Al seu saló principal s’hi organitzaven els millors balls de la ciutat regentats pels més il·lustres personatges de la Barcelona de finals del XVIII.
 
El Palau Moja es troba just a la cruïlla del carrer Portaferrissa amb la Rambla.
Travessar les seves portes significa entrar en un escenari gairebé de novel·la, de quan les dames barcelonines portaven guants i ombrel·la. 
 
Jacint Verdaguer hi visqué durant més de deu anys, però al llarg de la seva història el palau tingué molts d’altres visitants il·lustres: Sant Joan Bosco i alguns Borbons com Alfons XII.
 
Actualment el palau és la seu de la Direcció General i de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
 
El brunzit dels ordinadors ha substituït als valsos, però no del tot...

Saló del Vigata (Albert Sierra)

La construcció

El palau al costat de la riera

L’edifici del Palau Moja va ser projectat per l’arquitecte Josep Mas i Dordal que gràcies a la col·laboració d’un ampli equip d’artistes i artesans va realitzar una obra excel·lent.

Les primeres gestions per a la construcció del Palau Moja les va iniciar l’any 1763 el marquès de Cartellà Pere Desbach, però va ser la seva neta, Maria Lluïsa Descatllar, qui va començar les obres l’any 1774 en fer enderrocar part de les seves propietats,  el sector de l’antiga muralla de la Rambla que comprenia la porta Ferrissa i les dues torres que la flanquejaven.

Seixanta anys després de la derrota del 1714, Barcelona havia recuperat el pols econòmic i, de fet, vivia un dels seus millors moments, la Rambla estava passant de ser una riera de mala nota a transformar-se progressivament en un autèntic passeig barroc; s’hi van establir ordes religiosos com els jesuïtes, amb l’església de Betlem, i els grans senyors, vencedors de la guerra, hi bastien els seus palaus. 
Exterior del Palau Moja (Albert Sierra)

A més dels Cartellà grans partidaris dels Borbons, el poderós virrei del Perú començava a construir-ne el seu una mica més avall i els March de Reus, comerciants enriquits, intentaven entrar a la noblesa, no per la sang o la guerra, sinó pels diners, i bastien una altra gran residència a la part més baixa de la Rambla. La façana principal del Palau Moja, però, no està encarada a la Rambla, la via en expansió sinó al carrer ple de tradició i altres residències nobiliàries que porta fins al centre de la ciutat, el de  Portaferrissa.

Si observeu aquesta façana, veureu que la porta principal presenta unes proporcions estranyament quadrades. El motiu? Permetre l’entrada dels voluminosos carruatges de l’època a l’interior del pati des d’un carrer tant estret com aquest.

Galeria de personatges

La família Moja

Maria Lluïsa Descatllar, iniciadora de les obres del Palau es va es va casar amb Josep de Copons, marquès de Moja.
L’any 1785 els marquesos de Moja s’instal·laren al pis principal del palau.

L’edifici seria propietat de la família fins l’any 1865, quan la darrera marquesa de Moja, Josepa de Sarriera i Copons, va morir sense descendència, però va deixar en el seu testament una clàusula important, qui comprés el palau havia de prendre el compromís de mantenir-lo sense grans modificacions i preservant les pintures del saló del Vigatà.

Els seus hereus van llogar el palau al Fomento de la Producción Nacional fins que, l’any 1870, el va comprar Antonio López i López, el futur marquès de Comillas, que s’hi instal·là el 1875.

Bust d'Antonio López i López, marquès de Comillas, al Palau Moja (Galo Bertran)

El polèmic navilier

Empresari destacat de l’època, el marquès de Comillas s’havia fet ric comerciant amb Cuba, amb el monopoli del transport marítim de soldats i sembla que també amb el tràfic il·legal d’esclaus quan aquesta pràctica ja estava prohibida. L’estàtua que tenia a la plaça del seu mateix nom va ser retirada per aquest motiu per l’Ajuntament de Barcelona el 2018 i ara es conserva als magatzems del Museu d’Història de la ciutat.

Durant la seva estada al palau, l’edifici va viure diferents renovacions, en l’escala principal i en diferents sales de la planta noble, i va assolir el seu màxim esplendor social gracies als contactes del popular marquès que també era un fervent partidari de la monarquia.
El 9 de gener de 1875 les portes del carrer Portaferrissa s’obriren per rebre el jove Alfons XII que va pujar, des del port fins al Palau, a cavall amb una barretina a la mà, per fer-se càrrec de la corona espanyola en la restauració borbònica.

Mossèn Jacint Verdaguer s’hi va instal·lar l’any 1876 i hi va viure 15 anys, primer com a capellà de la família i des del 1883 com almoiner. Això li va permetre freqüentar els ambients socials més elevats i a l’hora els més miserables. La producció literària mes important de Mossèn Cinto té molt a veure amb la seva vida al Palau Moja.

Detalls de la capella del Palau Moja (Eva Margalef)

El comte Güell

Després de la mort del marquès de Comillas, el Palau va passar a mans de la seva filla, que estava casada amb Eusebi Güell el conegut comte mecenes de Gaudí.
 
El segle XX

L’any 1934, arran d’un conveni del comte Güell amb l’Ajuntament de Barcelona, es van obrir els porxos de la planta baixa del palau per facilitar el pas per la Rambla.

Desprès d’un incendi el 1971, el palau va quedar abandonat durant onze anys fins que el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya el va adquirir i restaurar.

Bust d'Eusebi Güell al Palau Moja (Galo Bertran)

Des de fora

Un palau neoclàssic

Mirat des de la Rambla, el Palau Moja és una construcció sòbria, de línies rectes i sense massa decoració escultòrica.

L’arquitecte Josep Mas i Dordal, influït per les noves tendències estètiques procedents de França, va idear un palau neoclàssic, tot i que els plafons entre balcons dels seus murs, que ara veiem gairebé despullats, estaven encara decorats amb pintures al·legòriques d’estil barroc del mateix autor que les pintures del gran saló, Francesc Pla, el Vigatà. En la façana de Portaferrissa es poden veure les restes de les figures principals recuperades en la restauració del palau.

La façana del costat nord donava a un gran jardí situat a nivell de la planta noble. Al fons d’aquest jardí, l’arquitecte Rovira i Trias va construir l’any 1856 una lògia de terra cuita amb grans columnes corínties.

A dins: comença la novel·la

L’escala noble

No la veuràs des de l’exterior perquè arrenca del vestíbul del pati, però no hi ha dubte que val la pena pujar-la. Un gos la guarda en el primer replà i un espectacular atlant aguanta amb les seves mans el llum principal. Aquest àmbit va ser totalment reformat pel marquès de Comillas amb aquesta escultura, una nova escala i baranes de marbre i pintures romàntiques d’ Eduard Masdeu i Llorens als murs i el sostre.

El Gran Saló

Sens dubte l’estança més espectacular del palau. Amb 3 pisos d’alçada, planta quadrada i grans finestrals sobre la Rambla, el saló és l’escenari perfecte de la nostra novel·la imaginària.

Entrada al Palau Moja per l'escala noble (Eva Margalef)

Totes les parets i el sostre de l’estança estan recobertes de pintures murals obra de Francesc Pla, el vigatà: escenes que acrediten la llarga història del llinatge dels Cartellà i els seus fets d’armes, que les llegendes de la família fan remuntar fins a 1000 anys enrere, a la presa de Girona per Carlemany, en la qual l’emperador els va nomenar nobles, els primers de Catalunya. Si recordeu que a la Rambla en el mateix moment de la construcció del palau, el Virrei del Perú n’estava fent el seu i que un nou ric, March de Reus intentava entrar a la noblesa... comprendreu una mica la intenció de la decoració del gran saló i la potent reivindicació del seu estatus social.

La capella de Mossèn Cinto

A un costat del saló central hi ha la capella, de petites dimensions, coberta amb una cúpula sobre petxines i llunetes decorada també pel Vigatà amb una escena de la Mare de Déu de la Mercè.

Entrada de la capella (Eva Margalef)

Molt bé, però tot això qui ho neteja?

Coneixeu la història de la vostra família? Segurament no tan bé com els Cartellà, però tireu endarrere 200 anys... Els vostres avantpassats eren nobles? O una de les famílies més riques de Catalunya? no? Doncs si haguéssiu nascut fa 200 anys el Saló del Vigatà no l’hauríeu vist ni en pintura, i perdoneu l’acudit.

Si la vostra família tractés amb roba d’indianes, o fóssiu fusters, o pintors, no entraríeu per la porta gran del Palau, ni pujaríeu per l’escala d’honor, entraríeu per una porta petita i pujaríeu fins al segon pis on vivia el servei de la família, un nodrit grup de nens, gent jove i gent gran, que feien de cuineres, rentadores, mossos d’estable (a les cavallerisses, passat el pati, hi havia cavalls, porcs i vaques), tots feinejant sempre. Un curiós document del 1790, un inventari, ens descriu una per una totes les estances del palau i els bens que s’hi trobaven. A la planta noble ja us ho podeu imaginar: peces i peces de roba de luxe, cortines, tauletes decorades, xocolateres per les festes, rellotges, quadres...

Rellotge a la planta noble (Galo Bertran)

Però i a la segona planta? Doncs més o menys el mateix que podríeu trobar en una masia del segle XVIII, cadires de boga, calaixeres, llits per dormir, bressols, gravats amb escenes del Quixot, un genuflectori per pregar de genolls, grans maletes pels viatges dels senyors, mosquiteres pels llits i pels bressols, roba, roba i més roba...

I a la tercera planta? Mongetes, ametlles, cansalada, botifarres, panses i figues, confitures i una gran caixa amb els davantals i els draps blancs que es feien servir per la matança del porc.

Imagineu l’escena, a la planta noble la senyora del palau preparant amb els servents principals la gran festa de la setmana vinent, a sota, a les cavallerisses, dos homenots matant un porc que no para de xisclar, una noia de 14 anys munyint una vaca mentre intenta esbandir l’eixam de mosques que envolta l’animal, i a la segona planta un home arrossegant sobre una borrassa un gran sac de cacau, perquè als seus anys és massa gran per carregar-lo a l’esquena... La vida del Palau Moja.

Detalls (Galo Bertran)

Visitar el palau

Si voleu visitar el Palau en persona, podeu aprofitar les Jornades Europees del Patrimoni, el primer cap de setmana d’octubre, quan s’hi fan visites guiades. 

I si no teniu paciència o esteu lluny de Barcelona, podeu visitar virtualment el palau de dues maneres: en visita virtual guiada o visita virtual lliure.