Històries del patrimoni

Una història de dones

Les dones, sovint oblidades, han tingut un paper essencial en la història de la cultura catalana

8 de març, Dia Internacional de la Dona

L’any 1977, les Nacions Unides van declarar el 8 de març Dia Internacional de la Dona. L’origen d’aquesta data, però, es vincula als moviments obrers de principis del segle XX, quan diversos episodis puntuals van marcar l’inici de les protestes pels drets laborals de la dona. La vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857 o els incendis de les fàbriques Cotton o Triangle Shirtwaist Company, a Nova York, en són alguns exemples. Aquest últim va tenir lloc el 1911 i va provocar la mort de 140 treballadores que un any abans havien mantingut una vaga per demanar unes condicions laborals més justes. Imatge de l'exposició "Dones: ficcions i realitats" del MHC

Les dones en la cultura catalana

Des de patrimoni.gencat recordem, amb motiu del Dia Internacional de la Dona, aquelles que, sovint oblidades, han marcat el transcurs de la història de la cultura catalana. Francesca Bonnemaison, creadora de la primera biblioteca pública de dones de tota Europa; Lluïsa Vidal, única pintora reconeguda del modernisme català; Rosa Sensat, qui va contribuir al desenvolupament de l'escola pública catalana durant el primer terç del segle XX; o Clotilde Cerdà (o Esmeralda Cervantes, qui va passar de ser arpista prodigiosa a dona revolucionaria. Imatge de la "Primera Jornada de la Dona Catalana" del 1976 (Fotografia de Pilar Aymerich - Exposició "Dones: ficcions i realitats", MHC)

Lluïsa Vidal: la pintora del modernisme català

Lluïsa Vidal va néixer en el si d’una família benestant, culta i liberal. El seu pare, l’ebenista i decorador Francesc Vidal, va empènyer Lluïsa i a les seves germanes a dedicar-se a les arts perquè fossin professionalment independents, però només el talent de Lluïsa va sobresortir. Amb només 25 anys, de manera insòlita per l’època, Lluïsa va viatjar sola a Paris per estudiar-hi durant un any. Va començar a l’Académie Julian, però no va adaptar-se a l’estil de formació i, després d’un viatge a Londres, va decidir entrar a l’academia del pintor Georges Humbert, director dels estudis femenins de l'École des Beaux Arts, on es va trobar més a gust. A la tornada a Barcelona va tenir una carrera prolífica, amb d’encàrrecs de famílies benestants i d’il•lustracions per a revistes, i on va arribar a fundar una acadèmia pròpia el 1911. Va morir quan tenia 42 anys a conseqüència d’una pandèmia de grip espanyola. És l'única pintora reconeguda del modernisme catalàAutoretrat de Lluïsa Vidal, carbó sobre paper (Wikimedia Commons)

Francesca Bonnemaison: la fundadora de la primera biblioteca per dones

Francesca Bonnemaison va néixer a Barcelona el 1872. Filla d’un matrimoni de la burgesia catalana, es va casar amb Narcís Verdaguer, un advocat i polític catalanista, a través de qui va poder entrar als cercles intel•lectuals i polítics de la ciutat. Dona forta i emprenedora, va proposar la creació d’una biblioteca per a dones treballadores el 1909: la primera Biblioteca Popular de la Dona a Europa. Tal va ser l’èxit de l’espai, que un any més tard va crear l’Institut de la Cultura de Dones, un centre pioner en la seva època que oferia conferències i classes sobre temes tan diversos com ara feminisme, taquigrafia, costura, delineació o educació física. Les classes eren comparables a les de la universitat —on les dones encara no tenien accés— i incloïen matèries tècniques o científiques que fins llavors no havien estat al seu abast.

Clotilde Cerdà o Esmeralda Cervantes: l’arpista prodigiosa

Clotilde Cerdà –filla il•legítima d’Ildefons Cerdà- i coneguda també com a Esmeralda Cervantes, va ser una nena prodigiosa. Amb només 12 anys tocava l’arpa a l’orquestra de Richard Strauss a Viena i, als 14, la van nomenar professora honorària al Conservatori del Liceu. Sent adolescent, Clotilde va viatjar oferint la seva música per tota Europa, el Japó, Amèrica del Sud, els Estats Units – on va arribar a tocar pel mateix president del país-, o Costantinoble –on va fer classes d’arpa a l’harem del Sultà Abdul Hamid Khan II-. Durant la seva època de joventut, va ser admirada i estimada per la burgesia i la noblesa, però quan es va fer gran, tot va canviar. Clotilde es va anar acostant cada vegada més a causes de les quals la burgesia no n’era partidària: va passar de ser nena prodigi a dona revolucionària, lluitadora a favor dels drets socials. El 1885 va arribar a fundar a Barcelona una Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis per a la Dona, a la rambla de Canaletes, però la va haver de tancar al cap de dos anys. Retrat d'Esmeralda Cervantes (o Clotilde Cerdà) (Wikimedia Commons)

Rosa Sensat: la promotora del desenvolupament de l’escola pública catalana

Rosa Sensat va néixer l’any 1873 a El Masnou. Va estudiar Magisteri per vocació a Barcelona i Madrid. Quan va acabar els estudis, va començar a treballar a una escola de parvulari del seu poble natal i després a Girona. No obstant això, la seva enorme inquietud per aprendre la va dur a conèixer de prop les noves propostes pedagògiques en diverses escoles europees. Anys més tard, gràcies a la seva gran tasca divulgadora dels nous corrents educatius i la seva gran capacitat organitzadora, la van nomenar primera directora de la secció de nenes de l’Escola del Bosc, la primera escola a l’aire lliure de Catalunya. Durant aquella època va dissenyar el pla d’estudis de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, fundats per Francesca Bonnemaison.