“Home de lletres” és un atribut que encaixa perfectament amb Carles Riba i Bracons (1893-1959). I és que va ser poeta, crític, narrador i traductor, a més d’acadèmic.

Format sota la influència del Glosari d’Eugeni d’Ors, com tots els de la seva generació, va passar per una primera etapa noucentista. El Primer llibre d’Estances (1919) n’és un exemple des del punt de vista formal, tot i que des del punt de vista conceptual aquests primers poemes tenen una voluntat introspectiva que ja endevina la personalitat literària de Riba.
El que sí compartia amb els noucentistes era la convicció ferma que, com a intel·lectual, tenia el “deure”de contribuir en la construcció del país. Així, part de la seva trajectòria professional (on s’inclouen les tasques de traductor, crític i professor universitari) anava encaminada a educar culturalment la ciutadania.

Riba va traduir autors moderns com Gottfried Keller i Hölderlin i clàssics com Virgili, Xenofont, Plutarc, Homer i Sòfocles. Al 1922 va iniciar la seva col·laboració amb la Fundació Bernat Metge, creada llavors per Francesc Cambó, cosa que encara va augmentar la seva vocació humanista d’estudi dels clàssics grecs i llatins. També va ser membre de l’Institut d’Estudis Catalans i president de la Institució de les Lletres Catalanes.

Mentre el seu prestigi com a traductor i professor creixia, al principi dels anys vint, Riba va entrar en una època de crisi poètica. En aquell moment la seva obra, minoritària, es considerava obscura. És a partir del contacte amb el filòleg Karl Vossler (1922) i sobretot amb el poeta Paul Valéry (1924) que va iniciar el seu camí cap a la poesia postsimbolista.  D’aquest moment data el Segon llibre d’Estances (1929-1930) i Tres suites (1930-1935). Tot i així, la poesia de Riba continuava tenint un profund valor personal que diferia de la majoria de referents del moment.

La seva activitat no es va truncar durant la Guerra Civil, on va donar suport explícit a la causa republicana. D’aquella època són les dues primeres seccions de l’obra Del joc i del foc. Amb l’entrada de les tropes nacionals el 1939 Riba i la seva família (la seva esposa Clementina Arderiu i els seus tres fills) van exiliar-se a França, on va escriure una de les seves obres més conegudes, Elegies de Bierville.

Durant la postguerra, Riba va continuar treballant d’escriptor i traductor i, a més, va convertir-se en representant de la cultura catalana en diversos congressos nacionals i internacionals.