En plena edat mitjana, el poble compagina les pràctiques cristianes amb rituals d’origen pagà. Com a reacció, neix la festivitat del Corpus Christi, una nova celebració en honor al Santíssim Sagrament que amb el temps perdrà gran part del caràcter religiós i es convertirà en un esdeveniment social i festiu.

Les primeres celebracions del Corpus a Catalunya són les de Barcelona (1320), Manresa (1322), Vic (1330), Tortosa (1330), Solsona (1331) i Bagà (1333). La festa gira al voltant de la processó, la desfilada triomfal del Santíssim Sagrament pels carrers i places de les viles i ciutats.

La jerarquia i el protocol, vitals en l’organització del Corpus institucional, conviuen des del principi amb els entremesos. Aquestes cristianitzacions d'elements pagans busquen moralitzar i educar els qui observen el seguici, però finalment el caràcter lúdic s’imposa a l’alliçonador. Això facilita l’aparició de les “bullícies” del Santíssim Sagrament, origen de la Patum de Berga.

Altres elements característics del Corpus són l'Ou com Balla, un ou buit que s’eleva com per art de màgia al brollador d'aigua d'una font, i les catifes de flors, obres d’art efímeres que són trepitjades per la processó i que perviuen a municipis com Sitges, Arbúcies o la Garriga.