Al peu del Canigó hi trobem el
monestir de Sant Miquel de Cuixà que, juntament amb
Ripoll, va ser un poderós
centre religiós,
polític i
cultural durant l’edat mitjana.
El naixement del monestir data de l’any 879, i és fruit d’una desgràcia: després que una riuada destruís l’abadia de
Sant Andreu d’Eixalada, els monjos supervivents es van instal·lar en un petit cenobi dedicat a Sant Germà i dirigit pel pare Protasi. Gràcies a la protecció dels
comtes de Cerdanya i
Conflent, aquesta petita cel·la es convertiria en el
monestir de Sant Miquel i Sant Germà de Cuixà, un dels més poderosos de l’època.
El segle X va ser el de la
consolidació del monestir: les seves terres, dominis i esglésies que en depenien van créixer de forma espectacular. L’any 956, Garí va reconstruir l’església de Sant Miquel aixecada pocs anys abans pel
comte Sunifred II de Cerdanya.
L’arribada de
l’abat Oliba, introductor del
romànic llombard a Catalunya, va suposar una revolució arquitectònica al monestir. Oliba hi va afegir dos corredors, tres absidioles i va aixecar un cimbori sostingut amb columnes de marbre rosa i capitells de marbre blanc. També va edificar la
cripta de la Nativitat o del Pessebre de planta circular, la
capella de la Trinitat i dos campanars llombards a banda i banda del creuer (actualment només en queda un).
El
claustre es va començar a construir durant el segle XII per ordre de l’
abat Gregori. Fet amb marbre rosat i una espectacular decoració escultòrica, era un dels més grans dels comtats catalans. Actualment, per seguir la pista a alguns dels seus capitells hem de viatjar a
Nova York, al museu
The Cloisters.
Sant Miquel de Cuixà té l’honor de ser considerat el bressol de la
llengua catalana. Possiblement, de l’escriptori de Cuixà en va sortir la cèlebre
Cançó de Santa Fe, un poema hagiogràfic que es considera un dels exemples literaris més antics en una
llengua romanç, tot i que es discuteix si es tracta de llengua occitana o catalana.
Entre els molts noms il·lustres vinculats a Sant Miquel de Cuixà hi trobem els de l’arquitecte i arqueòleg
Josep Puig i Cadafalch, encarregat de les campanyes de
restauració del monestir fetes el 1938, i el del músic
Pau Casals, que hi va inaugurar el
Festival de Música Clàssica de Prada el 1954.
Sant Miquel de Cuixà forma part de l'escapada '
Cap de setmana romànic: del Ripollès a la Catalunya del Nord’.
Autor de les fotografies: Josep Renalias.