El menjar ha servit des de fa molt temps per reunir-se i celebrar una festa religiosa o laica, sobretot els canvis de solstici al camp. I un dels elements més significatius de la celebració són les postres, que tenen receptes específiques segons el calendari estacional.
Només començar l’any ja hi trobem el tortell de Reis, un pastís farcit de massapà que amaga al seu interior una figureta i una fava. També és molt reconegut el tortell de Sant Antoni.

El dijous gras ens porta les coques de llardons, un últim excés abans de la quaresma. Per aquestes setmanes prèvies a Setmana Santa tenim els bunyols, a més de la crema catalana reservada per al dia de Sant Josep. Finalment arriba el diumenge de Pasqua i no hi pot faltar la mona. La regalen els padrins als seus fillols i filloles. Les tradicionals s’assemblaven molt al tortells de reis, però en comptes de fruita confitada duien al damunt un ou dur per a cada fillol.

L’arribada de l’estiu se celebra amb la coca de Sant Joan, protagonista de la revetlla juntament amb els petards. I ja a la tardor arriben els panellets. Es mengen l’últim dia d’octubre, a la vigília de Tots Sants. Es diu que tenen forma rodona perquè volen imitar un rosari i que es duien a la missa de difunts, es beneïen i es menjaven mentre durava l’acte litúrgic. Però si hi ha una festivitat dolça per excel·lència és el Nadal, que se celebra amb neules i torrons.

Des de fa un anys s’han incorporat nous dolços al calendari com les coques i pastissos per a Sant Jordi, el Dia de la Mare o l’Onze de Setembre.