El jardí i el Taller del Museu es converteixen en una llar ben especial on jugarem amb els diversos usos domèstics de l’aigua, per descobrir-ne les propietats i aprendre a utilitzar-la millor. A més, una visita curta a l’exposició farà que ens meravellem amb les màquines que, des de fa cent anys, ens porten cada dia l’aigua a casa.
En grups reduïts, recorrerem els racons d’aquesta casa tan divertida. A la cuina, farem barreges amb l’aigua; al bany, posarem sabó i veurem on va a parar la brutícia; al safareig, farem la bugada i provarem diferents maneres d’eixugar la roba, i al jardí, l’aigua esdevindrà un element de joc ben original.
L’aigua és als rius, als llacs i als mars, però el seu efecte sobre el paisatge va molt més enllà. Amb un ritme tan parsimoniós que ens sembla imperceptible, el glaç, la força dels torrents, la sinuositat dels cursos més cabalosos, els sediments o la infiltració subterrània deixen el seu rastre per tota la geografia.
En aquest taller podrem reproduir aquests processos i establir relacions entre els fenòmens i els seus efectes. L’activitat s’organitza en grups reduïts que, de forma autònoma, manipulen els materials, n’observen els resultats i en discuteixen les conclusions, alhora que s’introdueix el factor de la intervenció humana sobre el medi.
Ens endinsarem en una trama detectivesca, i posarem a prova les habilitats lògiques, deductives i d’enginy per descobrir el tresor amagat a la Torre Balldovina i que coneixem gràcies a les informacions de la família Sagarra. Amb un rerefons històric i en el marc de l’edifici del Museu, esperem comptar amb la vostra col·laboració per trobar aquest antic el tresor.
El MHC proposa aquesta visita-taller als alumnes de necessitats educatives especials.
Sabeu què és i per a què servia la melassa? I quina olor fa la canyella? Us proposem un viatge pels sentits per tocar, olorar i tastar diferents aliments que han acompanyat la vida quotidiana dels homes i les dones al llarg del temps. Passejarem des de la prehistòria fins a l'actualitat i haurem de tenir el nas, els ulls i la boca ben oberts. Preparats?
L'activitat es planteja com un itinerari històric a través dels hàbits alimenataris dels diferents pobles i cultures que han confluït en la formació del que avui és Catalunya, des de Roma, l'Islam i l'època medieval fins als nostres dies amb l'objectiu final d'observar com l'alimentació ha estat un reflex dels trets culturals i d'identitat de cada poble.
Habilitats que desenvolupa: A partir de la dinàmica participativa que planteja l'activitat els alumnes aprendran a situar determinades accions en el passat, el present o el futur i a classificar i ordenar conjunts de dibuixos o fotografies sobre l'evolució d'un producte, objecte, artefacte, etc. Durant la visita els nens i les nenes provaran diferents productes dolços. El desenvolupament de l'itinerari s'estructura en propostes que duen a l'observació, la recerca i l'experimentació, mitjançant la utilització dels diferents mòduls en què s'estructura l'exposició permanent.
A partir de l’estudi d’una veta, aprendrem que el codi binari serveix per donar ordres als telers. Treballant amb les costelles, les llançadores, les canilles i els fils prepararem el material per tal que el teler faci el dibuix que nosaltres volem. Posteriorment, dins de l’exposició de la Cinteria, veurem com treballen els telers.
Activitat lligada al currículum de Tecnologia.
Projecció de documentals pel públic adolescent. Una proposta del Docs del mes per descobrir i analitzar realitats properes i d’arreu.
Projectem la pel·lícula documental “Joana Biarnés, una entre tots” amb posterior col·loqui entre els alumnes i els directors i/o protagonistes del projecte audiovisual.
Dia: 6 de febrer // Horari: 10h o 12h // Lloc: Cinema Truffaut
Sinopsis:
Es va colar a la suite dels Beatles, va enganyar Roman Polanski, va ser fotògrafa de Raphael, va escollir el vestit de Massiel per Eurovisió, Clint Eastwood la va besar als llavis. Fou amiga de Xavier Cugat, Joan Manuel Serrat, la Duquesa d’Alba, Fernando Rey, el Cordobés, Lola Flores, Salvador Dalí…
Aquesta és la desconeguda vida i obra de la Joana Biarnés, la primera fotoperiodista espanyola, recuperada gràcies al descobriment el segle XXI de les impressionants imatges amb les que la llavors jove fotògrafa va immortalitzar les terribles riuades del Vallès l’any 1962.
Una pionera que va vèncer els prejudicis d’una època, va triomfar en la seva professió, va conèixer i immortalitzar a grans personatges de la història i quan es podia haver convertit en llegenda, va desaparèixer.
Direcció: Òscar Moreno i Jordi Rovira // Producció: 2015 // Durada: 72 minuts
Activititat de DocsBarcelona organitzada a Girona pel Museu del Cinema.
Exploradors de la Lluna. Planetari digital infantil
Edats recomenades: famílies amb nens de 4 a 8 anys.
En Joan i la Maria tenen una nova missió: Apollo 11! Viatjar i trepitjar la Lluna tal com van fer fa 50 anys els 3 astronautes americans de la NASA. Per aconseguir-ho s’hauran d’equipar amb els mateixos vestits que van utilitzar els astronautes i preparar-se per sortir de la Terra, viatjar durant 4 dies i aterrar a la Lluna. Una missió que molt pocs han aconseguit. Aquest conte immersiu ens farà viure en primera persona l’emoció de viatjar fins a la Lluna, la sensació inexplicable d’observar la Terra des de l’Espai i la bellesa de l’exploració més enllà del nostre Cel. Ens acompanyes?
“El que sap pensar però no sap expressar el que pensa està al mateix nivell que el que no sap pensar”
Aquesta és una frase de Pericles al segle V A.C. referint-se a l’expressió oral, que ens demostra que ja des dels seus inicis la humanitat ha sigut conscient de la importància que té per a la vida l’habilitat de saber-se comunicar. És per això que l’oratòria ha format part dels estudis més importants de totes les èpoques, com per exemple les lliçons dels clàssics grecs, el trivium medieval o els programes dels il·lustrats del XVIII.
En un món tan audiovisual i intercomunicat com el nostre, l’habilitat de saber-se expressar oralment pren encara més importància. Sigui en el mateix espai físic o a través d’una pantalla, sigui davant un gran auditori o en un cara a cara, l’acte de comunicar-se oralment amb la finalitat d’explicar, persuadir o argumentar segur que formarà part de la realitat quotidiana del nostre alumnat el dia de demà.
És per això que cal treballar la manera de comunicar-se oralment, les habilitats que permeten elaborar un discurs efectiu i precís: el plantejament, la dicció, la cohesió i el llenguatge no verbal, entre d’altres.
I sobre tot, abans que res, cal reforçar i canviar el que els americans dirien el “mindset”, o les creences que tenim sobre la nostra manera de comunicar i la nostra capacitat de fer-ho. La por escènica, el terror a quedar-nos en blanc i el desconeixement de les nostres habilitats intrínseques i dels matisos únics i individuals que conformen la nostra manera d’expressar-nos ha de ser el primer que cal treballar. Només essent conscients de la nostra pròpia vàlua com a comunicadors, podrem desenvolupar-nos en aquesta matèria, reforçant allò que ja tenim i incorporant el que ens falta.
Els mitjans de comunicació omplen la nostra vida i són el principal agent d’informació, entreteniment i comunicació. Segons els estudis, els joves catalans hi dediquen una mitjana de 3,5 hores diàries. Més de tres-centes hores de gravació es pugen cada minut a Youtube en tot el món. Cap professional seriós es planteja actualment la seva carrera sense disposar d’un video-curriculum de presentació a on les habilitats de comunicació tindran tant o més a veure en una possible contractació com els coneixements acadèmics o la experiència en el sector demandat.
Es per això que us proposem aquesta conferència, per tal de persuadir els joves de que cal tenir molt en compte aquestes habilitats, que saber comunicar pot marcar la diferencia a la seva vida professional. I oferir-los un taller a on es puguin treballar els aspectes abans esmentats, a més de donar-los les eines adequades.
Què tenen en comú l’aixeta de l’aigüera, la nevera i una bombeta? Més enllà de beure’n, l’aigua també està relacionada amb els aliments que mengem o amb l’energia que produïm.
La Central Cornellà forma part de les indústries necessàries per al funcionament quotidià de la ciutat de Barcelona. Però la relació de l'aigua amb els subministraments bàsics per a la vida urbana no s'acaba aquí: una mirada sobre Catalunya ens revela grans concentracions urbanes, grans infraestructures, rius mediterranis... Aquesta visió general serveix per contextualitzar l'emplaçament, la funció i la instal·lació original de vapor de la Central Cornellà, i vincular l'ocupació del territori amb les necessitats de la població, l'activitat econòmica, industrial i l'espai geogràfic.
