A la vil·la romana dels Munts, una majestuosa residència situada a prop d’Altafulla, a Tarragona, hi va aparèixer el 1996 una peça excepcional. Un sostre únic per les seves dimensions, uns 15 m², però sobretot per la seva estructura. Descobrim com ha estat el procés de restauració d’aquest trencaclosques gegant excepcional.
Un unicum a l’Imperi romà
Els arqueòlegs parlen d’unicum quan una troballa té unes característiques que la fan única, quan no disposen de referents iguals. En aquest cas, el protagonista d’aquesta història és un sostre cassetonat i, per tant, un unicum des del punt de vista constructiu, ja que està estructurat en diversos nivells i no se n’ha trobat cap de similar en tot el territori de l’antic Imperi romà. A l’època romana, els sostres habitualment eren plans.
El sostre de la vil·la romana dels Munts va aparèixer el 1996 fragmentat en més de 3.000 peces, un trencaclosques que va portar de cap durant un bon temps l’equip de treball fins que no van entendre que es tractava d’una estructura cassetonada. Han estat necessaris 18 anys de feina perquè aquesta peça torni a brillar amb tota la seva esplendor.
Procés de restauració del sostre dels Munts
Detall dels cassetons amb una de les mènades (MNAT)
Detall dels cassetons
El procés de restauració, un autèntic repte
L'edifici dels Serveis Centrals del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) ha estat l’escenari on el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) ha dut a terme la fase final de restauració, que va començar el 2005 després d’una primera etapa d’estudi, neteja i inici de la recomposició.
En tractar-se d’un sostre de grans dimensions, uns 15 m2, a l’equip de professionals se’ls plantejava un autèntic repte. No només per la dificultat d’agrupar els 3.000 fragments d’aquest enorme puzle, sinó també per conservar-ne tota la integritat, és a dir, tot el suport i l’estructura de pedra i morter, uns elements científicament i arqueològica molt valuosos.
L’equip de restauració treballant en la recomposició del sostre
Procés de restauració del sostre (CRBMC)
L’equip de restauració treballant en la recomposició del sostre
El puzle
Per poder moure el sostre i estudiar-lo amb més deteniment, s’ha dividit l’estructura en 42 seccions. El procés final de restauració s’ha dut a terme en tres fases.
En la primera fase s’han fet tasques per la part del sostre que originalment quedava a la vista, el davant, per cohesionar els 3.000 fragments, com si es tractés d’un puzle gegant.
En la segona, s’ha donat la volta al sostre per girar tots els elements sobre una superfície de vidre, per estudiar la cara posterior i cohesionar totes les parts amb morter.
Finalment, el procés ha acabat amb una tercera fase, en la qual tots els elements s’han girat de nou i s’ha treballat per davant, a fi de netejar la pintura, reintegrar les esquerdes amb morters acolorits i pintar amb la metodologia tratteggio. Aquesta tècnica permet que tots els fragments del sostre quedin visualment integrats i, ja al museu, el visitant pugui tenir una percepció de com devia ser tot el conjunt a l’origen.
Aquest projecte ha estat coordinat pel CRBMC i el MNAT, i executat per l’empresa Arcobaleno.
Distribució del sostre en 42 seccions (CRBMC)
En aquesta fase del procés de restauració, els elements es giren sobre una superfície de vidre
Per a l’estudi de la cara posterior, els elements es giren sobre una superfície de vidre
Reintegració de les esquerdes amb morters acolorits i aplicació de la tècnica del tratteggio
La tècnica del tratteggio és un procés de la restauració que permet unir els fragments cromàticament
Divisió del sostre en 42 seccions per facilitar-ne la mobilitat i l’estudi
Què amaga aquest puzle?
La decoració d’aquest sostre és molt completa. A la part perimetral, hi trobem una decoració ornamental, floral, amb formes geomètriques i la representació de les quatre estacions de l’any distribuïdes en quatre cassetons. A la part central, hi trobem dos cassetons més, on veiem representades les mènades, les figures al·legòriques que acompanyaven Dionís, déu del vi i les festes.
També cal destacar-ne la part posterior. I és que, a més de conservar la pintura, per darrere encara es poden observar les empremtes de cordes, fustes i elements d'embigat que sustentaven el sostre.
Detall de l’estat de conservació d’un dels cassetons abans de la restauració (CRBMC)
Cassetons amb les quatre estacions: a) primavera, b) estiu, c) hivern i d) tardor (MNAT. Ramon Cornadó)
Detall dels cassetons
Cassetons amb les mènades (MNAT. Ramon Cornadó)
Part posterior del sostre (MNAT)
Detall de la part posterior del sostre sobre una superfície de vidre (MNAT)
Detall de la part posterior del sostre amb la nova base de regularització i el nou suport (MNAT)
Una vil·la al costat del mar
Tàrraco va ser, a l’època romana, la capital de la Hispània Citerior. A 12 quilòmetres de la ciutat, ben comunicada i en un lloc idíl·lic, dalt d’un turó i prop del mar, s’hi va construir la vil·la romana dels Munts, a Altafulla. D’unes dimensions i un luxe excepcionals, aquesta residència de camp datada d’inicis del segle ii dC estava destinada a l’oci i al lleure de les elits de Tàrraco. Ara és un dels nuclis residencials aristocràtics més ben conservats de la Hispània romana. Es troba inscrit a la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, i la ciutadania el pot conèixer en primera persona visitant la casa, els banys i la resta de zones.
El conjunt destaca per les restes arquitectòniques i per la riquesa dels seus elements decoratius. També s’hi poden veure pintures, mosaics, escultures, fonts, estanys artificials, columnes i placats de marbres, entre d’altres coses.
Tot i que actualment només es conserva la part de baix de la casa, sabem que aquesta tenia dues plantes. El pis superior es distribuïa al voltant d’un gran pati interior que tenia al centre un estany amb peixos. En aquesta planta es trobaven les habitacions més nobles i una galeria amb vistes al jardí i al mar. A la planta inferior hi havia més habitacions i un gran menjador (triclini). Seguint un passadís obert al jardí s’arribava als banys, amb piscines d’aigua freda (frigidarium) i d’aigua calenta (caldarium). Però la vil·la no s’acabava aquí, ja que les restes arriben fins a la platja.
La raó de tanta excepcionalitat podria relacionar-se amb l’estada de l’emperador Adrià a Tàrraco, l’hivern del 122 al 123 dC, per presidir una assemblea de notables hispans. El que sí que sabem del cert és que Caius Valerius Avitus, alt funcionari imperial i duumvir de Tàrraco, i la seva dona Faustina, van residir a la vil·la a mitjans del segle II. Coincidint amb la seva estada, l’àrea residencial va experimentar una sèrie de reformes i ampliacions. En una de les habitacions de la planta de baix, Avitus hi va fer instal·lar una cisterna d’aigua destinada a una ampliació del gran edifici de banys situat al sud.
Reconstrucció de l’àrea residencial, per Hugo Prades (MNAT)
Reconstrucció de l’àrea residencial, per Hugo Prades (MNAT)
Vista aèria de la vil·la romana dels Munts (MNAT)
La vil·la romana dels Munts. Vista de les escultures sobre la piscina d’aigua freda (frigidarium) dels banys meridionals (MNAT)
Estances del criptopòrtic decorades amb mosaics i pintures murals (CRBMC)
Detall del mosaic al criptopòrtic (MNAT)
Visitants observant les estances calefactades de la vil·la (MNAT)
Visitants observant la zona del criptopòrtic (MNAT)
Visitants observant el dipòsit d’aigua, conegut popularment com «la Tartana» (MNAT)
La troballa del sostre
El sostre cassetonat estava ubicat en una de les estances que donaven al corredor de la planta semisoterrani. A mitjans dels anys noranta del segle passat es va començar l’excavació d’un extens mosaic al corredor de la casa. El 1995 es va excavar aquesta part, però l’autèntic tresor de la vil·la encara estava per descobrir.
Un any més tard, en el marc de les excavacions a les estances, es va trobar aquest sostre caigut en un moment indeterminat dels segles V-VI dC i fragmentat en 3.000 peces.
Excavació del sostre caigut in situ (1996) (Arxiu Codex MNAT)
Estança del criptopòrtic on es va trobar el sostre cassetonat (CRBMC)
Dels Munts al MNAT
Un cop acabada la tasca de restauració, el sostre es traslladarà, en les 42 seccions actuals, al MNAT i es muntarà in situ, unint totes les parts per donar-hi una unitat.
Aquest sostre es podrà veure per primera vegada exposat al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, en la seva reobertura.
Façana del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT)
