Descobrim la crònica del misteriós robatori d’un dels documents més interessants de la història de la humanitat: l'epístola d'insulis nuper inventis, la carta en la qual Cristòfol Colom anuncia els resultats del seu primer viatge a les Amèriques.
1493
El vent de l’hivern bat contra les aigües d’un Atlàntic enfurismat. L’extraordinària força de les onades separa el destí de dues naus que, sense saber-ho, estan solcant les darreres milles d’una de les aventures marítimes més fascinants de la història. El 14 de febrer de 1493, les dues caravel·les emprenen rumbs oposats després de gairebé un mes de viatge juntes: La Pinta, cap a les costes gallegues; La Niña, cap a les Açores i Portugal. L’almirall de l’expedició, un genovès universal de cognom Colom i de nom Cristòfol, és a bord de La Niña. Ell i tota la tripulació acaben de salvar-se d’una tempesta. Ensumaven el naufragi però Déu ha complert la seva prometença. «Terra a la vista!» Ara sí, la terra coneguda. Després d’un viatge extenuant i amb el cor ple de joia, ha sigut capaç d’arribar a les Índies per l’oest, tal com havia promès, i torna amb el sarró ple d’esperances per complaure ses majestats. El triomf és rotund. Els seus dits abracen una ploma i la mullen en tinta. En posar els peus al port de Lisboa, el 4 de març del 1493, el navegant conclou la redacció d’una carta que canviarà per sempre la cosmovisió del món.
Rèplica de les tres naus que van participar en el primer viatge de Cristòfor Colom, en el Moll de Las Carabelas (Palos de la Frontera, España). (Edward The Confessor/Wikimedia Commons)
Epístola de insulis nuper inventis
Colom té la necessitat de fer palès el seu inimaginable descobriment. Vol engrandir la seva gesta per passar a formar part dels annals de la història. Cal, per tant, notificar a Isabel I de Castella i a Ferran II d’Aragó la seva extraordinària proesa, i ho fa a través d’una epístola que envia al seu protector i confident, mossèn Lluís de Santàngel.
La narració s’inicia amb la sortida des del port de Palos el 3 d’agost del 1492. S’esplaia amb l’arribada al nou continent, descriu l’espoli que han fet de les illes (més enllà del Ganges) i culmina amb l’arribada al port de la capital portuguesa set mesos després. Per a ell és de vital importància transmetre que, efectivament, han descobert un territori desconegut. Un territori ric i amb un sòl fèrtil on hi abunda l’or, una quantitat d’or inquantificable. Vol, a més a més, comunicar als seus governants un detall sobre aquelles poblacions desconegudes. Una percepció que serà de vital importància per als monarques d’un regne que està a les portes de convertir-se en l’Imperi més gran mai conegut: sembla que la conversió dels habitants locals del Nou Món serà una tasca fàcil. Primer desembarcament de Colom a Amèrica (Dióscoro Puebla/Wikimedia Commons) Colom agenollat davant d’Isabel I de Castella (Desconegut. Library of Congress/Wikimedia Commons)
A l’horitzó es dibuixa Barcelona, l’última parada d’aquesta odissea sense precedents on els Reis Catòlics esperen ansiosament la seva arribada. Serà un acolliment esplèndid, al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Tot és a punt per impressionar-los amb sorprenents troballes: set indis taïnos, acolorits papagais, or, perles precioses, espècies i altres materials exquisits.
Ha posat el punt final a la seva missiva. Colom té clar que aquesta notícia ha de recórrer Europa, i la millor manera d’aconseguir-ho és mitjançant aquesta carta. No se sap del cert qui va manar la seva impressió: hi ha qui diu que foren els Reis Catòlics els qui primer van ordenar que s’imprimís en castellà i posteriorment en llatí i altres llengües. Al cap i a la fi ells eren els principals interessats a fer créixer el seu Imperi. Però, i si fou Colom? Ell també volia expandir la seva proesa, perquè creia que havia arribat a les terres del Ganges per una ruta diferent. Sigui com sigui, la carta fou editada en castellà per primera vegada als tallers de Pere Posa a Barcelona i després, a Roma per un conegut impressor qui estampà la segona edició, en llatí, la qual fou la referència per a les següents. En total es van realitzar nou edicions i diverses variants fins a arribar a un total de 17 versions. No obstant això, la ironia va voler que Colom ignorés la veritable descoberta. Qui acabava de canviar el món gràcies a la seva troballa va morir sense saber veritablement el que havia descobert i per aquest motiu va viure la resta dels seus dies convençut d’haver visitat fins a quatre vegades les Índies més enllà del Ganges.
Imatge de la carta vertadera al costat de la còpia (Biblioteca de Catalunya)
2004 – 2005
Enfilant el carrer Hospital, al cor del Raval de Barcelona, trencant a la dreta, s’accedeix al pati de la Biblioteca de Catalunya, una emblemàtica institució que des de 1918 custòdia un exemplar d’una de les versions incunables de la carta de Colom.
Durant els anys 2004 o 2005, una persona accedeix al seu interior: passa tots els controls de seguretat i demana consultar la carta original. Fins aquí, res estrany. Tot s’adequa a l’estricte ordre protocol·lari. Es desconeixen els detalls del que va passar a continuació, però en aquell instant es va produir un furt que romandria irresolt durant quasi una dècada. Els 4 folis que formen aquesta carta van ser substituïts per una còpia gairebé exacta, però falsa. Un dels documents més importants de la història acabava de ser sostret i sortia de la biblioteca d’amagat; possiblement a la butxaca de la jaqueta.
Biblioteca de Catalunya (Bob Masters/Departament de Cultura)
Comença un nou viatge
Uns anys més tard, en una llibreria parisenca, apareix l’epístola: feia un parell d’anys que un antiquari l’havia comprat a uns marxants italians per un import que vorejava els 600 mil euros. De fet, un any després, tot i que en aquesta ocasió a Nova York, el mateix antiquari la va tornar a comprar: la famosa carta semblava ser el testimoni viu d’un viatge èpic anàleg al de Colom encara que del periple de la carta no se n’hagi pogut traçar del cert el recorregut.
Se sap, emperò, que l’any 2011, a una fira que se celebrava a San Francisco, un col·leccionista privat va fixar els ulls en l’apreciat document que ara tornava a aparèixer a Nova York, era adquirit per quasi un milió d’euros i iniciava un nou viatge cap al Brasil.
L’FBI i la INTERPOL sospiten; s’ensumen que alguna cosa estranya succeeix, perquè acabaven de destapar el robatori d’un altre exemplar de la mateixa carta a la Biblioteca Ricardiana de Florència. S’afiguren que s’ha replicat el mateix modus operandi que a Barcelona i per això l’equip policial que investiga el cas comença a seguir la pista. S’informa a la Biblioteca de Catalunya i es confirmen els pitjors presagis, perquè gràcies a la digitalització del document realitzada poc abans de la sostracció es poden comparar les mostres enviades: es constata que l’incunable que hi ha al fons de reserva és una falsificació, molt ben feta, tot s’ha de dir, però una falsificació al cap i a la fi.
Paris (Chris Molloy/Pexels) San Francisco (Pixabay/Pexels)
La carta torna a port
L’any 2018 es va fer entrega de la carta a l’ambaixador d’Espanya als EEUU i l’original es va guardar a la cambra cuirassada del Ministeri de Cultura i Esport fins que l’any 2021 l’anomenada Epístola de insulis nuper inventis va tornar a la Biblioteca de Catalunya.
I així culminen les irresoltes peripècies de la carta de Colom: retornant als murs que la van resguardar durant tants anys abans del seu robatori. Indubtablement, es tracta d’un incunable d’enorme valor històric i documental, ja que és una finestra cap al passat; cap a un món que se’ns dibuixa llunyà, però que actualment podem redescobrir a través de cadascuna de les línies d’una epístola escrita per un home que va eternitzar el seu nom gràcies a un viatge mai imaginat.
Biblioteca de Catalunya (Bob Masters/Departament de Cultura)
Vols llegir la carta que va canviar el món?
La trobaràs a la Memòria Digital de Catalunya, el repositori cooperatiu des del que es poden consultar, en accés obert, col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni.
