Un jardí digne de ser visitat ho és perquè un relat precedeix el seu naixement: un projecte ambiciós, un profund agraïment, l’expressió d’un mite, etc. Ens preguntem, doncs, quines són les històries que amaguen els jardins més emblemàtics de Catalunya?
Salvaguardar: una tasca indispensable
Un jardí històric és una composició vegetal amb un element històric o artístic que evoca una fita important de la nostra cultura. Per aquest motiu, la població els sent com a propis, els passegen i els gaudeixen conscients que atresoren un retall de la seva història. Actualment s’està elaborant una llista, un inventari, per poder analitzar-los i detectar els espais més vulnerables per així poder protegir-los.
Hem triat cinc jardins particularment encantadors, d’una bellesa esbalaïdora i que, a més a més, tenen un atractiu que resulta captivador. Són, sens dubte, jardins amb història. Parc del Laberint d'Horta (Fotos: Job Vermeulen)
Els Jardins Artigas, un regal de Gaudí
L’any 1905, a prop del naixement del riu Llobregat, al minúscul municipi de La Pobla de Lillet, Eusebi Güell va fundar una fàbrica de ciment. Per mantenir vius els forns, els treballadors havien d’extreure el carbó de les mines del Catllaràs, les quals no quedaven precisament a prop del poble. Per tal de facilitar aquesta tasca, el mecenes de Gaudí va encarregar-li al geni de l’arquitectura la creació d’uns habitatges per als treballadors i enginyers de les mines.
La comesa va fer que Gaudí s’allotgés a la Vall de Lillet durant un temps i va quedar tan content amb l'hospitalitat de la família que el va acollir, els Srs. Artigas, que quan va finalitzar el projecte que li havia encarregat Eusebi Güell, Gaudí els va regalar el disseny d’uns jardins situats davant mateix de la casa i de la fàbrica tèxtil. D’aquesta manera, doncs, van néixer els magnífics Jardins Artigas, els quals s’aixequen sobre dos penya-segats que delimiten el riu Llobregat. Es tracta d’una simbiòtica fusió: l’arquitectura modernista i la natura del Berguedà; una mixtura de la qual va sorgir un espai màgic i únic dins del territori català, perquè els jardins van construir-se aprofitant la vegetació natural de la zona, motiu pel qual durant el recorregut podem veure-hi fonts, ponts, cascades, escultures, miradors i bancs.
Jardins Artigas (Fotos: Job Vermeulen)
El Parc de la Ciutadella: centre neuràlgic de l’Exposició Universal de 1888
Es tracta del jardí més conegut de Barcelona potser perquè va ser el primer ideat específicament per ser un parc públic. Va ser dissenyat per Josep Fontserè l’any 1872 i a finals del segle XIX ja es va convertir en l’espai verd més important de la ciutat. No obstant això, el mestre d’obres no va presidir la direcció d’obres del parc per tal de preparar-lo per a un dels esdeveniments més importants de la història de la ciutat: l’Exposició Universal de 1888.
L’enorme extensió de terreny que requeria aquest esdeveniment (recordem que es va celebrar durant vuit mesos i va veure passar un milió i mig de visitants) va comportar una millora en les infraestructures d’aquesta zona de la ciutat. Per exemple, al Parc de la Ciutadella es van construir diversos pavellons que van ser enderrocats quan l’exposició va haver finalitzat, com ara el Palau de les Belles Arts o el Palau de la Indústria, tot i que d’altres van ser destruïts a causa de les explosions de la Guerra Civil.
Malauradament, moltes de les iniciatives proposades per al Parc de la Ciutadella van perdre embranzida quan la famosa exposició conclogué, però durant els següents anys es van repensar per a ell nous espais com ara el zoològic, inaugurat l’any 1892 i visitable en l’actualitat, o el Saturno Park, el qual no va perdurar més d’una dècada.
Parc de la Ciutadella (Fotos: Job Vermeulen)
El parc del Laberint d’Horta: la recreació d’un mite
El jardí més antic de Barcelona ha esdevingut un gran atractiu turístic per a la ciutat, ja que molts visitants es proposen esbrinar si podran trobar la sortida o s’hi quedaran atrapats com li ocorregué a Teseu al laberint del Minotaure abans que Ariadna l’ajudés a sortir amb el seu fil.
L’any 1791 l’aristòcrata il·lustrat Joan Antoni Desvalls va adquirir els terrenys on es va construir aquest parc, el qual va pertànyer a la família Desvalls fins a la segona meitat del segle XX moment en què l’Ajuntament de Barcelona va passar a ser-ne el propietari.
A l’entrada del Laberint d’Horta hi ha una inscripció que al·ludeix al laberint de Creta. Aquells qui coneixen el mite, per tant, ja es tranquil·litzen, perquè saben que trobar l’eixida no serà tan complicat com va ser-ho per als protagonistes d’aquell relat de la mitologia grega. Podem, doncs, permetre’ns el luxe d’explorar amb llibertat i curiositat tots els espais intricats, molts dels quals, a més a més, evoquen altres mites de la nostra civilització com ara el jardí italià amb figures que recreen el rapte d’Europa, o bé alguna de les tres terrasses amb representacions de Dànae, Bacus, Ariadna i altres personatges mitològics.
Parc del Labertint d'Horta (Fotos: Job Vermeulen)
El Jardí Botànic Marimurtra: la materialització d’un somni
El Jardí Botànic Marimurtra va ser creat l’any 1921 per l'empresari alemany Carl Faust i des d’un punt de vista paisatgístic, és un dels jardins més rellevants d’Europa, perquè té una extensió de quatre hectàrees i més de quatre mil espècies vegetals, moltes d’elles exòtiques.
Ara bé, d’on va sorgir la iniciativa per crear aquest jardí? Faust, un gran amant de les ciències naturals, va decidir crear un espai on pogués conviure la flora d’arreu del món, d’Orient i d’Occident. D’aquesta manera, quan va jubilar-se als cinquanta anys, va voler emprendre aquest projecte en un indret per a ell idoni: a Blanes, sobre uns penya-segats que voregen el Mediterrani.
Jardí Botànic Marimurtra (Fotos: Job Vermeulen)
Parc Samà: un tast de l’exotisme d’ultramar
En ple Romanticisme, l’any 1881, el mateix arquitecte que havia ideat la Ciutadella, Josep Fontserè i Mestres, va dissenyar un parc a Cambrils que havia de ser la residència d’estiueig d’una de les famílies indianes més importants del segle XIX. D’aquesta manera, doncs, va néixer Parc Samà, un fabulós recinte de catorze hectàrees on hom havia de poder respirar l’exotisme de les colònies d’Amèrica, ja que el més important era harmonitzar la predilecció de la família Samà pel paisatge d’ultramar amb el modernisme de la nostra terra.
En aquesta petita porció de paradís terrenal hi ha una fauna i una flora molt abundants: més de vuit-centes palmeres, un gran llac envoltat per majestuosos roures i pins, galls dindi, faisans, vuit espècies d’aus d'Amèrica Central i tot un conjunt de passarel·les i grutes construïdes com si fossin parts naturals del paisatge. No és casualitat que mentre hom passeja per aquest extens parc tingui la sensació d’estar contemplant una obra de Gaudí. Efectivament, l’arquitecte català va oferir els seus coneixements i va treballar amb els mateixos materials que, pocs anys més tard, esdevindrien els seus preferits: el ferro, la ceràmica, la fusta i el vidre.
Amb el pas del temps, aquest jardí històric ha estat testimoni de grans fites: va ser la seu que acollí la visita del rei Alfons XIII i de la reina Victòria Eugènia; l’any 1936 va ser confiscat pel Comitè Antifeixista de Cambrils i se li va donar un ús estrictament militar; i dos anys més tard, el parc va rebre la coneguda Quinta del Biberó i allà milers de joves (la majoria, menors d’edat) van rebre una formació de tres dies abans de ser enviats al front.
Parc Samà (Fotos: Job Vermeulen)
L’home i els espais verds: un amor ancestral
No és en va que els jardins formin part de les pàgines inicials de la història de la humanitat. Els primers que es coneixen són els Jardins penjants de Babilònia, una de les set meravelles de l’antiguitat clàssica tot i que desconeixem si van ser una construcció real o una llicència poètica.
Els jardins històrics són joies paisatgístiques que accentuen la qualitat del paratge on s’ubiquen, perquè són documents vius amb una història al darrere. En trobem per tot arreu, en molts indrets, tant públics com privats de Catalunya: claustres de monestirs, convents, parcs, cementiris, cases d’estiueig, etc., ja que són espais idonis per relaxar-se, desconnectar i gaudir de la natura. Són, per tant, en aquest sentit, elements essencials que donen resposta a la creixent conscienciació social del benestar emocional.
