En tres segles el turisme ha canviat molt, però, en essència, potser sempre ha estat el mateix. Repassem l'evolució del turisme a Catalunya a partir de l'estada d'intel·lectuals europeus a casa nostra.
Ibn Battuta, gran viatger i explorador àrab del segle XIV, deia que viatjar et deixa sense paraules i després et converteix en un gran narrador d’històries. Per sort, no van ser poques les persones que en els darrers tres segles varen deixar testimoni escrit (bé en format de diari personal, bé en format de llibre de narracions) del que van viure, veure i, sobretot, del que van sentir quan van tenir l’ocasió de visitar Catalunya.
Un destí predilecte
Catalunya acostuma a figurar sempre com la primera destinació del turisme estranger de l’Estat espanyol, una llista on també apareixen les Illes Balears, les Canàries i Andalusia.
Actualment, desplaçar-se d’un indret a un altre és fàcil i relativament assequible, però viatjar no sempre ha estat així, sinó que el nostre segle és l’excepció. No aniria pas malament disposar d’una màquina del temps que ens permetés d’explorar el passat dels viatgers transportant-nos als orígens de la Catalunya turística i viatgera per poder comprovar com es feia en aquella època passada. La paraula té el poder de traslladar-nos a través del temps i de l’espai i, per aquest motiu, la paraula serà el vehicle d’aquest recorregut en què els protagonistes seran diferents personatges emblemàtics de la història que van gaudir del privilegi de descobrir el món que s’amaga dins les nostres fronteres.
Pirineus al Ripollès (Joe Calhoun / Wikipedia Commons)
Els primers turistes del segle XVIII: el Grand Tour
Arthur Young, escriptor i assagista anglès que va viatjar a Catalunya l’any 1787, va ser un dels aristòcrates privilegiats que va poder recórrer Europa per nodrir-se de coneixements en el temps del Grand Tour. Un terme, aquest últim, emprat per primera vegada per l’escriptor de viatges Richard Lassels. L’any 1670 el va utilitzar per descriure els viatges que emprenien aleshores els joves aristòcrates britànics. Vinculats a l’ambició de coneixement i al prestigi social que comportava el luxe de visitar terres llunyanes sols per plaer en temps de guerra, fam i estaments socials infranquejables, aquests “tours” incloïen en el seu itinerari visites a grans espais reconeguts en el món de l’art, però també permetien observar la quotidianitat d’un altre territori. Per aquest motiu, doncs, van esdevenir una excel·lent font d’informació en molts casos i un interessant recull de curiositats en d’altres.
El juliol de 1787, l’agrònom anglès Arthur Young va viatjar per Catalunya. Durant dotze dies va poder admirar el disseny del port de Barcelona, el castell de Montjuïc, el furor del comerç de la gran ciutat, etc., però també va poder contemplar la bellesa dels camps i dels paisatges del Maresme, de Girona, de l’Empordà i de l’Anoia. El seu és un relat particularment enlluernador, perquè les seves línies són un testimoni viu de l’ambient que es respirava a Catalunya abans d’iniciar-se la Revolució Industrial. El va fascinar l’activitat del port i del barri de la Barceloneta i per això va arribar a afirmar que «com que només l’habiten mariners, botiguers humils i artesans, les cases són petites i baixes».
Arthur Young (Reproducció feta per Walter & Boutall / Wikipedia Commons) Turistes anglesos a Campagna (Carl Spitzweg / Wikipedia Commons)
Ara bé, Young no va ser l’únic personatge il·lustre que va visitar Catalunya, sinó que molts d’altres, com ara l’escriptor Henry Swinburne, que fins i tot arribà a viure uns mesos a Barcelona, també van descriure la ciutat. Apareixen així mateix a la llista el geòleg Joseph Townes o Giacomo Casanova, qui va venir a les nostres terres per motius sentimentals; una dada, emperò, poc sorprenent per a qualsevol que conegui aquest aventurer venecià.
L’eclèctic testimoni de Swinburne per terres catalanes de l’any 1775 és un recull d'observacions religioses, econòmiques, polítiques i anecdòtiques escrites per un fill de la noblesa anglesa que va transformar les seves notes de viatge en dos llibres titulats Travels through Spain.
L’Empordà (Desconegut / Wikipedia Commons) Gravat francès del segle XVIII del port de Barcelona (Desconegut / Wikipedia Commons)
La popularització de la ciutat durant el segle XIX
A l’inici del segle XIX, Catalunya havia prosperat molt més que la resta d’Espanya. Enrere quedava l’estrepitosa derrota de 1714, perquè durant el segle XVIII i els primers anys del segle XIX s’havia iniciat un llarg i laboriós procés de creixement econòmic erigit en tres grans pilars: l’especialització agrària, les manufactures de cotó i el comerç amb Amèrica.
L’amalgama d’aquesta tríada va ser la pólvora que va encendre la Revolució Industrial l’any 1830. Gràcies al sector tèxtil, es va configurar un nou model econòmic que va redefinir la societat catalana en el teixit social. S’hi cosien ara dues noves classes: la burgesia industrial i la classe obrera. Es van construir els primers hotels, com ara el Quatre Nacions de la Rambla, on va allotjar-se l’escriptor Charles Nodier el 1827 i també, tot i que deu anys més tard, Stendhal. L’escriptor de La cartoixa de Parma va poder veure de prop el fort impacte produït per la primera guerra Carlina al mateix temps que gaudia de la futura icona de la Ciutat Comtal: la Rambla.
Fotografia de l’any 1860 (aproximadament) dels accionistes i enginyers que van impulsar el tren Barcelona Mataró, la primera línia de ferrocarril a a la península (Desconegut / Wikipedia Commons) Vista de La Rambla (2006) (Mike Grote / Flickr)
Un altre escriptor enamorat dels diversos trams d’aquest passeig emblemàtic de Barcelona va ser el creador de cèlebres contes infantils, el danès Hans Christian Andersen. És cert que la seva estada a l’hotel Oriente l’any 1862 va ser caòtica, perquè va coincidir amb una de les pitjors inundacions de la història de la ciutat, però, així i tot, l’autor va acabar sentenciant que «Barcelona és el París d’Espanya». Contemplava la gent passejant pel carrer i prenia notes de la seva vestimenta: ells, elegants i fumant; elles, amb la mantellina espanyola. No ho havia pensat, però observant-los va reparar que la moda d’ambdós sexes li recordava la manera de vestir parisenca. Una comparació òptima, sens dubte. I a propòsit d’aquesta observació, hom es podria preguntar: en aquests viatges a terres catalanes, on són les protagonistes femenines?
Doncs bé, elles també hi eren des dels inicis del fenomen turístic. Lady Holland, una de les primeres dones que va trepitjar la península amb intencions purament turístiques, va anotar al seu diari les experiències viscudes arran de la seva visita a Barcelona l’any 1802. Va captivar-la, per exemple, la possibilitat d’anar en carruatge per tota la ciutat i, per descomptat, l’atractiu de les rambles. El seu itinerari incloïa els principals monestirs i edificis religiosos de la ciutat; un trajecte que la conduí, també, per Figueres, Girona i Mataró.
L’Exposició Universal de l’any 1888 va permetre finalitzar les xarxes de transport, un fet que va desencadenar la industrialització dels viatges i la implicació de les administracions públiques, els dos motius que expliquen que durant les últimes dècades del segle XIX sorgís el turisme organitzat.
Retrat de Stendhal (Olof Johan Södermark / Wikipedia Commons) L’Arc de Triomf, construït com a entrada principal del recinte de l’Exposició del 1888 (Cornell University Library /Wikipedia Commnons)
L’auge del turisme del segle XX
Ara bé, entre el 1914 i el 1918 amb la Gran Guerra sacsejant Europa, es va produir un fenomen de turisme bèl·lic liderat per totes aquelles persones que fugien de la guerra. Gent que acabaria influint en el venidor panorama d’avantguarda, com ara l’artista francès Francis Picabia, van viure de prop la bulliciosa Barcelona de principis del segle XX. I precisament va ser durant aquests anys quan es van començar a popularitzar el barri Xino i el barri del Paral·lel, i es va configurar el cosmopolita panorama barceloní dels anys 20 que va atraure molts artistes amb els seus cabarets, els més de 150 cafès escampats per la ciutat, els teatres, etc.
Així doncs, durant aquella època el nebot d’Oscar Wilde, el poeta Arthur Cravan, va boxejar a la Monumental; Georges Bataille va fer un recorregut pels locals més populars d’aquell moment digne de ser recreat avui en dia; una meravellada Simone de Beauvoir va tastar xocolata, torró i pastissos acompanyada pel seu marit Jean-Paul Sartre, i l’arquitecte Le Corbusier va somiar amb una Barcelona que mai arribaria a existir, tot i que ell va mostrar els seus ambiciosos plànols de la ciutat a Lluís Companys l’any 1933.
Terrassa del Café Español vora el 1910 (Josep Gaspar / Wikimedia Commons) Jean Paul Sartre i Simone de Beauvoir vora 1939 (Desconegut / Wikipedia Commons)
Després de la Guerra Civil, la subseqüent postguerra i el franquisme, les visites turístiques més destacades van ser les del setè art: omplien els titulars grans noms, com ara el del cineasta Orson Welles, però també apareixien el de les icòniques actrius Elizabeth Taylor o Ava Gardner, que van visitar la Costa Brava. De la mateixa manera, els mariners nord-americans també van poder gaudir de Barcelona quan van desembarcar a la Rambla, la qual cosa va contribuir enormement a l’economia de la ciutat; d’una ciutat que ja començava a percebre els beneficis del sector turístic, que acabaria consolidant-se després dels Jocs Olímpics de 1992.
Tossa de Mar va enamorar a Ava Gardner (Joan Biarnés / Flickr)
Costums que no canvien mai
L’essència del turisme és descobrir i gaudir, però també duu implícit un retorn, una tornada al lloc d’origen. I potser precisament per aquest motiu, viatjar té l’encant que té, perquè ens permet conèixer altres racons del món, veure’ls amb una mirada externa, i tornar a casa acompanyats de l’experiència viscuda; bé sigui una inoblidable vivència que mai ens cansarem d’explicar, bé es tracti d’una simple olor que es queda en el nostre record, íntima i evocadora.
El turisme segles després del Grand Tour no només segueix vigent, sinó que s’ha expandit molt més enllà del que aquells primers viatgers mai haguessin pogut sospitar. Ha canviat la forma en què ens desplacem i potser també els motius pels quals ho fem, però, gràcies a la seva gran oferta (caracteritzada per la diversitat de paisatges i monuments que enriqueixen el territori), Catalunya ha estat escollida pels turistes al llarg de la història com el destí de les seves brúixoles, la creu en els seus mapes o la ubicació en l’app dels seus mòbils. Tot i res ha canviat.
