El context natural i arqueològic
Endinsem-nos en l’entorn geogràfic per tal de conèixer el paisatge que envolta la Roca dels Moros, tracem-ne les principals tradicions rupestres que s’hi representen i recorrem el context arqueològic de la zona.
El bloc de pedra de la Roca dels Moros, 2019
Autor: Albert Rubio
El poble del Cogul i el Conjunt rupestre de la Roca dels Moros, 2022
Autor: Albert Rubio
El Cogul és un municipi de les Garrigues, situat a l’oest de la comarca. El paisatge d’aquestes terres, aspre i ondulat, està dominat pel cultiu d’oliveres arbequines i d’ametllers disposats en bancals. Hi despunten petits turons, com el tossal de les Forques (352 m), situat a l’est del Cogul.
Vista aèria del Cogul i de l’entorn de la Roca dels Moros
© Agència Catalana del Patrimoni Cultural
El terme municipal del Cogul és travessat pel riu Set, que neix de set fonts a la serra de la Llena, a Sant Miquel de la Tosca, i aflueix al riu Segre, prop de Sudanell.
Al seu curs per les Garrigues, travessa un paisatge orogràfic divers, singular i de gran atractiu que es promociona com a marca turística dins els Espais Naturals de Ponent.
Vista aèria del pas del riu Set pel Cogul i la Roca dels Moros
© Agència Catalana del Patrimoni Cultural
Valls, tossals i altiplans vorejats per torrents caracteritzen la zona central i nord-oest de la comarca de les Garrigues. Les serres del prelitoral separen la comarca de la costa.
Entorn natural de la Roca dels Moros
Autor: Albert Rubio
És precisament en aquests espais limítrofs on es localitza l’anomenat art rupestre llevantí i esquemàtic de la façana mediterrània de la península Ibèrica, inscrit a la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO. A la façana prelitoral, prop d’un miler d’abrics i parets de pedra amb pintures rupestres formen una pinacoteca a l’aire lliure.
Àrea d’extensió de l’art rupestre llevantí i esquemàtic de la façana mediterrània de la península Ibèrica declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.
Autors: Albert Rubio i Ramon Viñas
Restitució d’una escena social del Conjunt rupestre de la Roca dels Moros
© Agència Catalana del Patrimoni Cultural
L’art llevantí és un art que ens parla de la cosmovisió de les persones que el van crear en època prehistòrica, a través de diferents escenes socials, mítiques i rituals. I per primer cop, les figures humanes prenen un protagonisme especial. Les imatges es pinten amb trets figuratius realistes i amb pigments minerals vermells, castanys, negres i blancs.
Actualment, hi ha diverses hipòtesis al voltant de la datació de l’art llevantí: es pensa que o bé té l’origen en les darreres comunitats caçadores-recol·lectores de l’epipaleolític o bé es tracta d’un estil plenament neolític.
La Roca dels Moros és un dels referents més destacats de l’art llevantí per la seva temàtica.
Dibuixos de figures de l’art llevantí per Francisco Jordá Cerdá 1975, publicades a La sociedad en el arte rupestre levantino
El mural del Cogul és també testimoni de la coexistència de l’art llevantí amb l’art esquemàtic i dels sincretismes culturals que es produïren durant el procés de neolitització.
Escena de cacera amb figures esquemàtiques
© Agència Catalana del Patrimoni Cultural
L’art esquemàtic s’ubica a partir del neolític i es desenvolupa durant l’època dels metalls. És un art pictòric molt estès a la península Ibèrica i amb diferents estils regionals. Les pintures acostumen a ser de traçat senzill i representen figures humanes i d’animals, i elements abstractes i figures geomètriques.
Dibuixos de pintures rupestres de l’art esquemàtic, publicades pel Servei d’Arqueologia 1994, a l’Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya: Corpus de pintures rupestres, volum II.
Fotografia general de la balma, 2021
© Agència Catalana del Patrimoni Cultural
En total, en el mural s’han arribat a documentar 52 imatges pintades, 11 agrupaments de gravats i més de 250 signes en inscripcions ibèriques i llatines. Tot aquest fris es troba dins d’una cavitat en un gran bloc a l’aire lliure i cobreix uns 3 metres d’amplada i 2 metres d’alçada.
En un radi d’entre 8 i 10 hores a peu, localitzem nombrosos jaciments i evidències arqueològiques que indiquen una activitat humana significativa a la zona des del paleolític superior fins a l’època romana. Aquestes dades corroboren que es tracta d’un entorn habitat de manera ininterrompuda des de la prehistòria.
Materials arqueològics de la col·lecció de Ramon Huguet, 1882 – 1929
© Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Autor: desconegut
La característica més significativa de la Roca dels Moros és que inclou expressions gràfiques i simbòliques d’un ventall cronològic molt ampli, per la qual cosa es converteix en un lloc excepcional.
Vista aèria del Conjunt rupestre de la Roca dels Moros
© Agència Catalana del Patrimoni Cultural