El tipus de representació visual de les pintures descobertes era pràcticament desconegut fins aquell moment.

L’evolució de la recerca a la Roca dels Moros, amb els treballs de l’equip investigador que l’estudia, s’il·lustra a través d’aquestes reproduccions, anomenades calcs.

El prehistoriador Henri Breuil es desplaça també al Cogul el mateix estiu del 1908 i comença a fer-hi investigacions. Atribueix el mural al paleolític superior i en el calc que presenta, elaborat per Luis Izquierdo, transforma la figura deteriorada d’un quadrúpede en un bisó del plistocè, allà on actualment hi veiem un porc senglar comú.

L’autor assenyala altres novetats, com ara l’existència de detalls gravats, i considera que l’escena del grup de dones pot representar una «dansa fàl·lica».

Ceferí Rocafort i Juli Soler, juntament amb Lluís Vidal, duen a terme una investigació patrocinada per l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre Excursionista de Catalunya i arriben a documentar fins a 33 figures. Contràriament al que va proposar Henri Breuil, consideren que el mural pintat correspon possiblement al neolític.

El debat que acabava de començar sobre la datació del mural és encara vigent avui dia.

Uns anys després, el mural comença a relacionar-se amb altres conjunts, descoberts a les serralades del prelitoral mediterrani peninsular. Joan Cabré, el 1915, relaciona la similitud dels ornaments de la figura humana amb personatges observats a Alpera i El Charco del Agua Amarga.

El mateix autor estudia en detall les coloracions i tonalitats de les figures femenines i segueix la hipòtesi de Breuil, per tal com adscriu les pintures al final del paleolític superior.

Més tard, el 1952, Martín Almagro fa una síntesi i revisió de tots els estudis realitzats fins aleshores. Identifica un total de 45 figures pintades i diversos gravats.

És la primera còpia que incorpora les inscripcions ibèriques i romanes. L’adscripció cronològica proposada per aquest autor s’inscriu dins del mesolític.

L’any 1985, dins el Programa Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya del Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura, es porta a terme la documentació de les pintures rupestres per part dels especialistes Ramon Viñas, Anna Alonso i Elisa Sarriá.

Aquesta documentació inclou un nou calc que registra 42 representacions pintades, i s’hi aporten fragments de noves figures i diversos detalls que no havien estat observats en altres treballs. A més, s’identifiquen les superposicions com a mostra de la complexitat en la realització del mural. 

L’any 2019 l’ACdPC va impulsar una actuació de neteja de la roca. Els treballs, a càrrec d’Eudald Guillamet i Laura Ballester, van consistir en la neteja de les sals solubles d’origen antròpic i van permetre millorar la visibilitat del conjunt rupestre.

El 2019 l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural encarrega un nou treball de documentació de la Roca dels Moros als arqueòlegs Albert Rubio i Ramon Viñas, i s’elabora una nova còpia del mural, la més recent.