El Museu D. i C. de Solsona presenta una nova carta d'activitats educatives amb els objectius de construir nous espais de col·laboració amb els Centres de Recursos Pedagògics i els centres educatius, establir una relació de treball conjunta i adequar les activitats als perfils curriculars del sistema educatiu a les necessitats de la comunitat educativa. Les activitats es centren en els camps temàtics del museu: arqueologia, art, història, etnografia, prehistòria i religió i comprenen els períodes educatius des de cicle inicial fins a batxillerat.
http://museusolsona.cat/wp-content/uploads/2017/10/ACTIVITATS-EDUCATIVES.pdf
Disposar d’aigua és una necessitat diària de qualsevol persona arreu del món. Amb aquest itinerari recorrerem les solucions tecnològiques per a l’abastament d’aigua al llarg de la història de la humanitat.
A l’exposició permanent hi trobem exemples de màquines i materials per a l’elevació, el transport i el control de l’aigua que han fet possible «l’aigua fàcil» de què gaudim, avui i aquí, sense perdre de vista que «l’aigua difícil» encara és la realitat quotidiana de la majoria d’habitants del nostre planeta.
El Museu de les Mines de Cercs proposa aquesta visita guiada a l'alumnat d'educació primària, secundària, batxillerat, cicles formatius, universitaris i educació d'adults.
Aquesta visita guiada us permetrà endinsar-vos a l’interior de la presa de la Baells, una de les infraestructures hidràuliques més importants del país. De la mà dels responsables de l'embassament de la Baells coneixerem la importància que tenen els pantans en la regulació del cicle de l'aigua a Catalunya i també l'aprofitament que se'n fa per a la producció d'electricitat. Objectius:conèixer la importància dels embassaments en la gestió de l'aigua, el procés de transformació de la força de l'aigua en energia elèctrica i conscienciar sobre l'estalvi d'aigua i d'energia.
El Museu de la Vida Rural ofereix propostes educatives basades en l’Educació Cultural per la Sostenibilitat entorn de temes que vinculen medi ambient i ecologia. Amb la memòria que ens aporta el passat imaginem futurs més sostenibles!
Viatjarem al 1843 i ens posarem a la pell de la botànica Anna Atkins
El 1843 Anna Atkins va publicar el llibre Photographs of British Algae: Cyanotype Impressions. Era un treball científic que bevia de les obres il·lustrades clàssiques de botànica prescrites durant tot el segle XIX per les societats britàniques, però amb una diferència molt important i reveladora: el llibre estava il·lustrat amb fotografies. Per primer cop s’ometia el dibuix per il·lustrar espècies botàniques.
Seguint les passes d’Atkins, a través de l’antiga tècnica de la cianotípia, visitarem l’hort del museu, coneixerem algunes de les seves plantes, en seleccionarem i collirem algunes i realitzarem una composició sobre una làmina preparada amb productes químics, que exposarem al sol i revelarem amb aigua.
https://museuvidarural.cat/herbari-fotografic/
Ens endinsarem en una trama detectivesca, i posarem a prova les habilitats lògiques, deductives i d’enginy per descobrir el tresor amagat a la Torre Balldovina i que coneixem gràcies a les informacions de la família Sagarra. Amb un rerefons històric i en el marc de l’edifici del Museu, esperem comptar amb la vostra col·laboració per trobar aquest antic el tresor.
Projecció de documentals pel públic adolescent. Una proposta del Docs del mes per descobrir i analitzar realitats properes i d’arreu.
Projectem la pel·lícula documental “Joana Biarnés, una entre tots” amb posterior col·loqui entre els alumnes i els directors i/o protagonistes del projecte audiovisual.
Dia: 6 de febrer // Horari: 10h o 12h // Lloc: Cinema Truffaut
Sinopsis:
Es va colar a la suite dels Beatles, va enganyar Roman Polanski, va ser fotògrafa de Raphael, va escollir el vestit de Massiel per Eurovisió, Clint Eastwood la va besar als llavis. Fou amiga de Xavier Cugat, Joan Manuel Serrat, la Duquesa d’Alba, Fernando Rey, el Cordobés, Lola Flores, Salvador Dalí…
Aquesta és la desconeguda vida i obra de la Joana Biarnés, la primera fotoperiodista espanyola, recuperada gràcies al descobriment el segle XXI de les impressionants imatges amb les que la llavors jove fotògrafa va immortalitzar les terribles riuades del Vallès l’any 1962.
Una pionera que va vèncer els prejudicis d’una època, va triomfar en la seva professió, va conèixer i immortalitzar a grans personatges de la història i quan es podia haver convertit en llegenda, va desaparèixer.
Direcció: Òscar Moreno i Jordi Rovira // Producció: 2015 // Durada: 72 minuts
Activititat de DocsBarcelona organitzada a Girona pel Museu del Cinema.
Una visita guiada per donar a conèixer l'Art Contemporani a través de la pintura i l'escultura que el pintor Pere Stämpfli ha reunit per crear la fundació que porta el seu nom.
El centre permet contemplar expressions plàstiques de diverses tendències:
- Figuració Narrativa.
- El Nou Realisme.
- El Surrealisme
- El Cinetisme
- l'Abstracció geomètrica
- El Collage i Décollage
“El que sap pensar però no sap expressar el que pensa està al mateix nivell que el que no sap pensar”
Aquesta és una frase de Pericles al segle V A.C. referint-se a l’expressió oral, que ens demostra que ja des dels seus inicis la humanitat ha sigut conscient de la importància que té per a la vida l’habilitat de saber-se comunicar. És per això que l’oratòria ha format part dels estudis més importants de totes les èpoques, com per exemple les lliçons dels clàssics grecs, el trivium medieval o els programes dels il·lustrats del XVIII.
En un món tan audiovisual i intercomunicat com el nostre, l’habilitat de saber-se expressar oralment pren encara més importància. Sigui en el mateix espai físic o a través d’una pantalla, sigui davant un gran auditori o en un cara a cara, l’acte de comunicar-se oralment amb la finalitat d’explicar, persuadir o argumentar segur que formarà part de la realitat quotidiana del nostre alumnat el dia de demà.
És per això que cal treballar la manera de comunicar-se oralment, les habilitats que permeten elaborar un discurs efectiu i precís: el plantejament, la dicció, la cohesió i el llenguatge no verbal, entre d’altres.
I sobre tot, abans que res, cal reforçar i canviar el que els americans dirien el “mindset”, o les creences que tenim sobre la nostra manera de comunicar i la nostra capacitat de fer-ho. La por escènica, el terror a quedar-nos en blanc i el desconeixement de les nostres habilitats intrínseques i dels matisos únics i individuals que conformen la nostra manera d’expressar-nos ha de ser el primer que cal treballar. Només essent conscients de la nostra pròpia vàlua com a comunicadors, podrem desenvolupar-nos en aquesta matèria, reforçant allò que ja tenim i incorporant el que ens falta.
Els mitjans de comunicació omplen la nostra vida i són el principal agent d’informació, entreteniment i comunicació. Segons els estudis, els joves catalans hi dediquen una mitjana de 3,5 hores diàries. Més de tres-centes hores de gravació es pugen cada minut a Youtube en tot el món. Cap professional seriós es planteja actualment la seva carrera sense disposar d’un video-curriculum de presentació a on les habilitats de comunicació tindran tant o més a veure en una possible contractació com els coneixements acadèmics o la experiència en el sector demandat.
Es per això que us proposem aquesta conferència, per tal de persuadir els joves de que cal tenir molt en compte aquestes habilitats, que saber comunicar pot marcar la diferencia a la seva vida professional. I oferir-los un taller a on es puguin treballar els aspectes abans esmentats, a més de donar-los les eines adequades.
Què tenen en comú l’aixeta de l’aigüera, la nevera i una bombeta? Més enllà de beure’n, l’aigua també està relacionada amb els aliments que mengem o amb l’energia que produïm.
La Central Cornellà forma part de les indústries necessàries per al funcionament quotidià de la ciutat de Barcelona. Però la relació de l'aigua amb els subministraments bàsics per a la vida urbana no s'acaba aquí: una mirada sobre Catalunya ens revela grans concentracions urbanes, grans infraestructures, rius mediterranis... Aquesta visió general serveix per contextualitzar l'emplaçament, la funció i la instal·lació original de vapor de la Central Cornellà, i vincular l'ocupació del territori amb les necessitats de la població, l'activitat econòmica, industrial i l'espai geogràfic.
Per què l’aigua és a la base de totes les formes de vida? Aquesta és la qüestió que ens empeny a investigar aquest líquid tan comú i, al mateix temps, amb unes propietats físiques i químiques tan extraordinàries.
Obtenir resultats treballant en grup i amb els procediments de la ciència sobre la solubilitat, la capil·laritat o la capacitat tèrmica ens permetrà posar en comú els coneixements adquirits, i també revelar aspectes quotidians i ambientals de l’aigua, que plantejarem a la part final del taller en forma de concurs.