Poc s’imaginen els turistes que, untats amb protector solar i arrebossats de sorra, gaudeixen de les platges catalanes que moltes van ser escenari de terribles atacs pirates i corsaris. Alguns episodis ens han arribat en forma quasi llegendària, però n’hi ha un que el podem reconstruir pas a pas gràcies a un notari que el 1543 els va combatre.
El notari Antic Brugarol i el batlle Sebastià Caixa no treien els ulls de l’horitzó. Escodrinyaven amb atenció aquell immens blau que ja començava a perdre la brillantor de l’estiu. Tot i que no estaven a primera línia de costa, no podien badar. Des de feia una bona temporada vivien amb l’ai al cor. Un nom saltava de boca en boca entre els habitants d’aquelles terres: Barba Rossa. Les seves esquadres, amb base al nord de l’Àfrica, sembraven el terror a l’Europa cristiana. Per allà on passaven no quedava res.
Per això, quan aquell dissabte 6 d’octubre de 1543 en Brugarol i en Caixa van divisar les seves naus al nord, van donar el crit d’alarma. Calia estar a punt per si es decidia a atacar-los. I mentrestant pregar a Déu perquè els turcs passessin de llarg. Però no seria el cas. Ho van començar a sospitar quan els van veure fondejar a les Illes Medes. El notari Brugarol va comptar 23 naus: 20 galeres i 3 fustes, unes embarcacions més aviat petites, que els corsaris feien servir per arribar a la costa a tota velocitat, sense donar temps a preparar la defensa des de terra ferma. Era evident que Barba Rossa i els seus es preparaven per entrar en acció. Però, on anirien?
La resposta va arribar el matí de diumenge, quan la proa de la flota va posar rumb a la zona de Palafrugell. El lloc escollit era el moll de Palamós. Els habitants dels encontorns van córrer cap allà. Uns 200 homes hi anaven disposats a plantar cara a aquells criminals del mar, que havien fet del pillatge i la violència el seu estil de vida. I que seguien sempre el mateix modus operandi. Abans de desembarcar i lluitar cos a cos, les galeres corsàries van obrir foc amb les bombardes. Una pluja de projectils va servir per delmar els defensors i causar enormes destrosses a la zona de Palamós i la localitat veïna de Sant Joan. Quan els més valents van arribar-hi, la batalla ja havia començat. Al voltant de 25 homes intentaven plantar cara als corsari en una lluita desigual. El foc que queia des de les galeres i la poca preparació dels empordanesos va obligar a retirar-se i deixar les cases a mercè del saqueig dels assaltants. L’única opció era amagar-se i esperar que marxessin amb el botí.
Els homes de Barba Rossa van campar al seu aire per Sant Joan i Palamós fins el dilluns al vespre. Des de lluny es veien algunes columnes de fum i, de tant en tant, se sentien detonacions. A mesura que el dia anava acabant, la lluita va deixar pas a la gresca. Els assaltants celebraven la victòria. Prop de la mitjanit la flota va llevar àncores i va seguir el seu rumb a la recerca d’un nou objectiu.
Amb la primera llum del dia, els vilatans es van acostar per comprovar l’abast de l’atac. Era esgarrifós. Pels carrers hi havia els cadàvers calcinats de veïns que havien intentat defensar casa seva. Alguns presentaven signes d’una violència extrema. A un home l’havien travessat de dalt a baix amb una llança i l’havien cremat. Al notari Brugarol li va semblar que estava “cuit com per menjar”. I encara pitjor va ser el cas de mossèn Joan Andreu, sagristà de Palafrugell. L’havien decapitat, obert en canal per arrencar-li el cor i tallat els testicles.
Era evident que havien volgut destruir tot allò que tingués relació amb el cristianisme. Van profanar l’església, destrossant-ne els retaules, cremant les imatges de la Mare de Déu i de Jesús crucificat, a qui també havien tallat el cap. A part, havien robat les campanes per refondre-les i convertir-les en munició per les bombardes de les seves galeres.
La destrucció va ser tan gran que durant deu anys els habitants de les viles atacades van quedar exempts de pagar alguns tributs perquè poguessin reconstruir casa seva. Molts ho van perdre tot aquella fatídica setmana d’octubre de 1543.
Antic Brugarol, que devia ser notari fins el moll de l’os, va voler deixar constància dels fets per les generacions futures i en va escriure una crònica. El document va dormir durant segles a la notaria de Palafrugell fins que, el 1730, va ser transcrit pel metge palamosí Josep Estany Torres perquè l’Arxiu de la vila en tingués una còpia. No sabia que amb això estava salvant de l’oblit aquell episodi perquè el document original d’en Brugarol es va perdre.
Per sort, els metges del segle XVIII tenien una cal·ligrafia prou polida i tres segles més tard encara es pot llegir la seva transcripció dels crims de Barba Rossa. Ho podeu comprovar vosaltres mateixos.
