La Casa Calvet és la primera de les tres cases que Antoni Gaudí va construir a l’Eixample de Barcelona. Construïda entre 1898 i 1900 per encàrrec del fabricant tèxtil Pere Màrtir Calvet, combina espais destinats al seu negoci, un habitatge familiar a la planta principal i altres habitatges destinats al lloguer.

Tot i ser considerada una de les obres més sòbries de l’arquitecte, ja anticipa moltes de les solucions i detalls ornamentals que caracteritzaran la seva arquitectura. Representa, de fet, un moment de transició entre dues etapes. Gaudí començava a deixar enrere els estils històrics per desenvolupar el llenguatge arquitectònic que el faria universal.

L’edifici, de fet, combina una façana tradicional i una rereguarda trencadora. La façana del carrer Casp, construïda amb pedra de Montjuïc, respon als gustos elegants i sobris de la burgesia de l’època. En canvi, a la façana que dona al pati d’illa, Gaudí substitueix les habituals galeries de l’Eixample per balcons molt semblants als de la façana principal i unes innovadores tribunes que protegeixen del sol i preserven la privacitat.

La Casa Calvet també incorpora nombrosos detalls simbòlics i ornamentals. Hi destaquen els balcons de ferro forjat, les columnes de l’entrada amb forma de bobines de fil, en al·lusió a l’activitat tèxtil del propietari, i la tribuna principal, decorada amb un xiprer, una branca d’olivera, l’escut de Catalunya i altres motius que evoquen la pau, l’hospitalitat i l’abundància.

A l’interior, Gaudí va donar una especial atenció al vestíbul, l’escala i els patis de llum, convertint uns espais de pas en un conjunt de gran qualitat arquitectònica. També va dissenyar bona part del mobiliari i dels elements decoratius de les oficines de la família Calvet situades als baixos.

L’any 1900 la Casa Calvet va rebre el premi al millor edifici artístic concedit per l’Ajuntament de Barcelona.