Històries

Tot i que feia estona que el sol s’havia post, la calor no marxava ni amb les finestres obertes. Com que costava dormir, va decidir passar l’estona jugant a cartes amb el barber de Sant Hilari Sacalm, que també era a la casa. Del joc de moda d’aquell temps n’hi deien “a sientos” i segurament era una adaptació del que havia començat a jugar-se a França el segle anterior. Tenia aquest nom perquè tenia per objectiu arribar als cents punts robant cartes a l’oponent. 
 

Potser perquè els dos homes estaven tan entretinguts intentant guanyar, o potser perquè a fora encara continuava la gatzara de la festa major, no van sentir com algú recolzava una escala de mà per arribar a la finestra de la sala del primer pis on estaven jugant. De sobte, un tret. A l’instant en Joan Parés va caure mort, encara amb les cartes a la mà. El seu company de joc no tingué temps de reaccionar.  

Temia les represàlies perquè en Parés era Familiar del Sant Ofici i això volia dir que era home influent i respectat. Els Familiars eren un tipus de càrrecs de l’organització inquisitorial presents a tots els pobles del país. Tot i que tenien una funció més aviat consultiva, solien ser escollits per exercir de Familiars aquells homes més devots, de bons costums i respectables de cada municipi. És clar que en alguns punts de Catalunya s’havien donat casos d’abusos de poder d’alguns que s’aprofitaven en benefici propi d’ostentar aquell càrrec i del temor que despertava el Sant Ofici.  
 

El matí després de l’assassinat, el cadàver de Parés va ser conduït al seu mas. Allà l’esperava la seva muller embarassada, que davant la impressió de la notícia es va posar de part. La criatura fou un nen, a qui batejaren el mateix dia per donar-li el nom del seu pare mort.