T2xC1 - Amb les cartes a la mà | Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya

Històries

T2xC1 - Amb les cartes a la mà

Una calorosa nit de l’estiu de 1667, a Santa Coloma de Farners, la rancúnia bull dins un home que fa temps que vol eliminar el seu adversari, malgrat que el seu ofici no li hauria de permetre conèixer l’odi. Fins i tot als documents més insospitats es pot resseguir el rastre d’un crim.

El 20 d’agost és Sant Bernat i, temps enrere, a Santa Coloma de Farners era el dia de la festa major. Aprofitant que la feina al camp anava de baixa després de la sega, la gent dels pobles i masos de la rodalia aprofitaven per acostar-se a la localitat, visitar-hi els parents i fer gresca i xerinola.  
 
Això és el que va fer el 1667 en Joan Parés Pagès, propietari d’un mas que encara existeix a Sant Martí Sapresa, una petita localitat a uns vuit quilòmetres de Santa Coloma. Aquella nit d’estiu, en comptes de tornar, en Parés va preferir allargar la festa i quedar-se a casa d’uns seus parents, coneguda com can Cubias, que era a l’actual plaça de Farners.  


1. Dos capellans d’excursió als entorns de Brunyola, amb cases i el castell de la població al fons. Una de les torres del castell encara avui fa de campanar. ACSE, Fons Vilallonga 

2. Rectoria de Sant Martí Sapresa. ACSE, Fons Vilallonga

3. Mas Parés (Sant Martí Sapresa, terme municipal de Brunyola) ACSE, Fons Vilallonga.

Tot i que feia estona que el sol s’havia post, la calor no marxava ni amb les finestres obertes. Com que costava dormir, va decidir passar l’estona jugant a cartes amb el barber de Sant Hilari Sacalm, que també era a la casa. Del joc de moda d’aquell temps n’hi deien “a sientos” i segurament era una adaptació del que havia començat a jugar-se a França el segle anterior. Tenia aquest nom perquè tenia per objectiu arribar als cents punts robant cartes a l’oponent. 
 
Potser perquè els dos homes estaven tan entretinguts intentant guanyar, o potser perquè a fora encara continuava la gatzara de la festa major, no van sentir com algú recolzava una escala de mà per arribar a la finestra de la sala del primer pis on estaven jugant. De sobte, un tret. A l’instant en Joan Parés va caure mort, encara amb les cartes a la mà. El seu company de joc no tingué temps de reaccionar.  


1. Plaça Farners durant un dia de mercat. En una de les cases del fons, a l’esquerra, tingueren lloc els fets. Fons Aulí


Sabem que els assassins eren dos, però només coneixem la identitat d’un, Lo Escarrà de Sant Pau. En canvi de l’altre no ens ha arribat el nom perquè era del poble i qui va deixar constància escrita del crim va preferir no anotar-lo per evitar la mala fama. En canvi, no va dubtar ni un instant a relatar que els malfactors havien actuat instigats pel rector de la parròquia de Brunyola, el municipi veí de Sant Martí Sapresa i Santa Coloma de Farners.  
 
Segons el cronista dels fets, tot i ser home d’església, el capellà feia temps que covava la rancúnia contra la víctima per culpa d’unes antigues disputes judicials que havien resultat favorables a Parés. I tant havia parlat de l’odi que sentia contra ell, que Lo Escarrà de Sant Pau i el seu còmplice havien decidit eliminar-lo convençuts que rebrien una bona recompensa per la feina. Quan el capellà de Brunyola es va veure assenyalat, va fugir cames ajudeu-me cap a Barcelona per amagar-se en un convent.  


1. Plànol de Santa Coloma de Farners del s. XVIII. Els fets tingueren lloc just davant la Casa Farners. ANC, Fons Cruïlles, secció Farners.

2. Pedrenyal del segle XVII

Temia les represàlies perquè en Parés era Familiar del Sant Ofici i això volia dir que era home influent i respectat. Els Familiars eren un tipus de càrrecs de l’organització inquisitorial presents a tots els pobles del país. Tot i que tenien una funció més aviat consultiva, solien ser escollits per exercir de Familiars aquells homes més devots, de bons costums i respectables de cada municipi. És clar que en alguns punts de Catalunya s’havien donat casos d’abusos de poder d’alguns que s’aprofitaven en benefici propi d’ostentar aquell càrrec i del temor que despertava el Sant Ofici.  
 
El matí després de l’assassinat, el cadàver de Parés va ser conduït al seu mas. Allà l’esperava la seva muller embarassada, que davant la impressió de la notícia es va posar de part. La criatura fou un nen, a qui batejaren el mateix dia per donar-li el nom del seu pare mort.  


Òbit de Joan Parés, senyor útil i propietari del mas Parés de Sant Martí Sapresa.

L' Arxiu Comarcal de la Selva

Tot això ho va deixar escrit mossèn Antoni Camps, rector de Sant Martí
Sapresa al Llibre dels Morts de la parròquia amb data del 22 d’agost de 1667, dia que va ser acomiadat el cos de Joan Parés Pagès amb una missa celebrada per vuit sacerdots.  
 
La crònica de l’assassinat es conserva a l’Arxiu Comarcal de la Selva. De la pròpia mà de Camps es poden llegir aquells fets que van passar mentre es jugava una partida de cartes en plena festa major de Santa Coloma de Farners.  


Imatges de l'Arxiu Comarcal de la Selva. Autor: Lorena Ruiz Pellicero

Vols saber més detalls d'aquesta història?

Consulta el document original a partir del qual es basa aquesta història a Arxius en Línia.

https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercaavancada/detallunitat/ACSE160-97-T2-1

I si vols consultar-lo presencialment a l'Arxiu Comarcal de la Selva, pregunta pel document "Òbit de Joan Parés, senyor útil i propietari del mas Parés de Sant Martí Sapresa" amb el codi ACSE160-97-T2-1. Pertany al Fons Vilallonga (el codi del fons és el 97).

La importància del document

I, si encara vols aprofundir-hi més, mira aquest vídeo en què Joaquim Carreras, director de l'Arxiu Comarcal de la Selva, ens explica la importància del document escollit per a explicar aquesta història.