En un temps en què la sanitat pública era una utopia i la gent no tenia diners per pagar-se un metge, sempre hi havia desaprensius i il·luminats que intentaven treure profit de la misèria dels altres. Eren personatges sense cap tipus de formació que tractaven als pacients amb uns remeis que, a vegades, podien tenir greus conseqüències.
El local de la Plaça de la Creu de Terrassa
La Maria feia mesos que no estava fina. Havia començat tenint un simple malestar però havia anat a més i el dolor ja era tan intens que hi havia nits que no podia dormir. Ves a veure el Bruixot, li havien recomanat les veïnes. Totes tenien alguna coneguda que havia recorregut als seus serveis i n’explicaven meravelles. Però ella no ho veia clar.
El Bruixot era el sobrenom amb què s’anomenava a Marcel·lí Lloveras Cánovas, que el 1892 regentava un cafè a la Plaça de la Creu de Terrassa. No era un lloc de bona fama, precisament. Però a l’octubre la Maria ja es trobava tan malament que va fer el cor fort i va anar-lo a veure. D’aquell local n’hi havien explicat moltes costes. Que s’hi jugava, que s’hi bevia, que el freqüentaven dones de mala vida... Si algú la veia entrar-hi ves a saber què farien córrer.
Imatges de la Plaça de la Creu Gran de l'Arxiu Municipal de Terrassa:
1. Autor: Adrià Torija Escrich. 1 de gener de 1885. 2. Autor: Desconegut. Col·lecció fotogràfica Baltasar Ragón. 1 de gener de 1895. 3. Autor: Desconegut. 1 de gener de 1895. 4. Autor: Desconegut. 1 de gener de 1900. 5. Autor: Desconegut. 1 de gener de 1910.
Una persona de mètodes particulars
En Lloveras assegurava que tenia poders endevinatoris, que era capaç de descobrir què amagava la gent i proclamava que tenia el do de guarir els malalts. A la Maria, després de fer-li unes quantes preguntes, li va dir que aquell dolor que la tenallava li venia de la matriu. Una cullerada d’aiguardent de canya dissolt amb mig vas d’aigua tres vegades al dia durant nou dies, va ser el remei que li va receptar.
Obedient, la dona li va fer cas. Però allò no feia res i el mal persistia, així que passats dels dies del tractament el va tornar a visitar. En aquella ocasió li va receptar una infusió d’herba tripó. L’home li havia ordenat que en begués nou jorns, però quan en portava quatre o cinc, la pobra Maria va empitjorar i, desesperada, va tornar al cafè d’en Lloveras. Aleshores el curandero li va donar una paperina amb un polsim blanc. Barrejats amb vi ranci durant tres dies seguits i faria net, li va prometre.
Imatge de la Plaça de la Creu Gran de l'Arxiu Municipal de Terrassa. Autor: Desconegut. Col·lecció fotogràfica Baltasar Ragón. 1 de gener de 1895.
L'elixir
A la primera presa, la Maria tenia tantes ganes de trobar-se bé que va utilitzar gairebé la meitat del producte. S’ho va beure d’un glop. Al cap de poca estona el mal va ser espantós. I l’endemà i l’altra encara va anar a pitjor, i això que havia moderat la dosi... El marit la va veure tan malament que va enviar a avisar en Lloveras. L’home es va fer pregar però al final es va presentar al domicili amb una nova alternativa. Ara calia netejar la boca amb un elixir que els portava. Allò sí que aniria bé, els va assegurar.
La Maria s’ho va aplicar de seguida i al cap de poc mitja boca li va quedar paralitzada. Tement que la vida de la seva dona estigués en perill, i tot no tenir massa diners, l’home de la Maria va anar a buscar el metge Jaume Sallent, que va atendre la malalta. El facultatiu va voler treure l’entrellat del que havia passat i a, l’inspeccionar aquella pols blanca, ja va intuir què passava; però, per assegurar-se’n, li va demanar al químic Fructuós Verneda que analitzés la substància. I va arribar a la mateixa conclusió.
Panoràmica de Terrassa. Autor: Desconegut. 1 de gener de 1864.
Lytta vesicatoria
Era pols de cantàrida, també coneguda com a mosca espanyola. El nom científic de la bestiola era Lytta vesicatoria i de mosca en tenia poc perquè en realitat era un insecte de la família dels coleòpters que des de l’antiguitat es creia que tenia propietats medicinals. S’assecava i s’aixafava amb un morter fins convertir-lo en polsim. El perill d’aquell remei era que en excés tenia efectes nocius greus com ara butllofes a la pell.
Quan es va haver recuperat, la Maria va anar a presentar denúncia a l’ajuntament. A les autoritats no els va sorprendre massa el que els va explicar perquè feia temps que anaven al darrera del Bruixot. I no només perquè gent amb problemes de salut i pocs diners li haguessin demanat ajuda. Uns mesos abans, al febrer, un parell de pares també havien presentat denúncia contra el local que regentava aquell home perquè els seus fills, dos nois de 22 i 17 anys, hi anaven a fer timbes de cartes, orgies i bacanals d’alcohol i prostitutes, segons paraules textuals que consten a les seves declaracions.
A través del testimoni tant de la Maria com dels dos progenitors es pot palpar la seva desesperació. Una pels problemes de salut i els altres perquè volien evitar que els seus fills es comportessin com uns tarambanes i acabessin malament.
Vista de Terrassa des de Vista Alegre. Autor: Desconegut. 1 de gener de 1900.
L'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental - Arxiu Històric de Terrassa
A l’expedient contra el Bruixot, que forma part de la sèrie de sanitat de l’ajuntament egarenc no consta què li va passar a aquell curandero ni el seu establiment, però gràcies a la premsa tenim alguna pista. El diari “El Tarrasense” del 30 d’octubre de 1892 va informar que se li havia imposat una multa de 500 pessetes al “célebre cafetero del café flamenco” de la Plaça de la Creu. El Bruixot havia de ser tot un personatge en aquella època. Llegint l’expedient conservat a l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental – Arxiu Històric de Terrassa és fàcil entendre el perquè.
Vista de l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental - Arxiu Històric de Terrassa. Autor: Desconegut.
Vols saber més detalls d'aquesta història?
Consulta el document original a partir del qual es basa aquesta història a Arxius en Línia.
I si vols consultar-lo presencialment a l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental - Arxiu Històric de Terrassa, pregunta per l'expedient "CAT ACVOC-AHT, 1/1 Ajuntament de Terrassa, Disciplina i Salut Pública, expedient de 1892".
