Al barri tortosí de Remolins, el 1656, un veí moribund va llançar una acusació fatal contra dues dones del veïnat. Allò els va canviar la vida per sempre, perquè les supersticions i les creences populars tenien més pes que la realitat.
En Josep Vidal feia dies que no es trobava bé. Tot i haver provat els remeis de sempre, cada vegada se sentia més dèbil. Per això va anar a veure la Magdalena Colomer. Al poble tenia fama de fetillera, perquè deien que curava tots els mals amb les seves oracions. Però amb el pobre Vidal no s’hi va veure amb cor. Segons ella, aquell home estava “hechisat”. Assegurava que algú havia practicat les arts de bruixeria contra ell. I mossèn Talarn, rector de la parròquia de Sant Jaume, habituat a fer exorcismes, hi estava d’acord.
Ni la fetillera ni el capellà van aconseguir treure-li el mal de dins. En Josep Vidal va acabar morint però mentre agonitzava va tenir temps d’acusar la Joana Bladera i la seva filla Tomasa de ser les responsables de la seva desgràcia. Elles eren les culpables de l’embruix, n’estava segur.
1. Còpia del plànol de Tortosa, 1642. 2. Porta Vimpeçol, en el barri Remolins, finals del segle xix.
Aquella era una acusació molt greu que calia aclarir immediatament per evitar que el diable s’ensenyorís de Remolins. I això és el que es van proposar el veguer i els paers. La investigació es va posar en marxa, però no per exculpar les dones sinó per reunir proves suficients per processar-les. Van obrir diligències i van començar a citar testimonis per incriminar-les. Els primers a declarar foren el rector i Magdalena Colomer. Després va ser el torn d’una veïna del poble, anomenada Lluïsa Cervera, que estava convençuda que Tomasa Bladera era una bruixa perquè un dia, que es van trobar al carrer, havia agafat el seu nadó en braços i des d’aquell moment i durant tres dies, la criatura no havia parat de plorar i, a més, es negava a mamar. La Lluïsa, preocupada per si la seva criatura estava afectada de bruixeria, la va posar davant d’una veïna del poble de qui es deia que estava endimoniada.
Segons la creença de l’època, si al veure l’infant s’alterava, era perquè el nen havia patit les males arts. I així va passar. Per aquesta raó Lluïsa Cervera assegurava amb rotunditat que Tomasa era bruixa. I si la filla ho era, havia ser perquè n’havia après de la mare. De fet una altra veïna de la localitat, Tomasa Martí, assegurava que des que no havia volgut fer un favor a Joana, patia un mal tan dolorós al pit que no podia ser causat per una altra cosa que no fos una maledicció de la mare Bladera.
Malauradament el pas del temps ha sigut implacable i no ha permès que s’hagi conservat tot l’expedient de les Balderes i, per tant, és impossible conèixer quin va ser el desenllaç de l’acusació contra aquelles dues dones. No podem saber si van esquivar la condemna, tot i que amb la declaració dels testimonis recollits pel veguer, no fa pensar que fossin absoltes. Quan una dona era assenyalada com a bruixa, de tot arreu apareixien indicis incriminatoris per apuntalar l’acusació i difícilment sortien indemnes del procés.
Imatge del document original "Procés de paeria i veguer, contra les Bladeres (Joana i Tomasa, mare i filla), acusades de bruixeria". Autor: Lorena Ruiz
L' Arxiu Comarcal del Baix Ebre
Tampoc sabem què va empènyer a Josep Vidal a assenyalar a mare i filla. Potser tenien mala relació per alguna qüestió prèvia que se’ns escapa? Tal vegada va ser Magdalena Colomer qui el va incitar a acusar-les. Qui sap si eren dones que es dedicaven a guarir els mals fent servir remeis ancestrals i com que li feien la competència, va aprofitar aquell cas per esborrar-les del mapa? Són tan sols dues de les moltes hipòtesis que es poden plantejar mentre esperem que algú en el futur resolgui el misteri de l’acusació de les Bladera, que segueix esperant ser desxifrat ben guardat a l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre.
Pati interior de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre (ACBEB). Interior de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre. Autor: Lorena Ruiz Pellicero
Vols saber més detalls d'aquesta història?
Consulta el document original a partir del qual es basa aquesta història a Arxius en Línia.
I si vols consultar-lo presencialment a l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre, pregunta pel document "Procés de paeria i veguer, contra les Bladeres (Joana i Tomasa, mare i filla) , acusades de bruixeria" amb el codi de referència ACTE290-11-T2-1756.
La importància del document
I, si encara vols aprofundir-hi més, mira aquest vídeo en què Albert Curto Mercedes, director de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre, ens explica la importància del document escollit per a explicar aquesta història.
Català ▽
English
Català
Castellano
Occitan aranés
Aquest web utilitza galetes (cookies)
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per millorar la teva experiència de navegació, analitzar el trànsit del web i personalitzar el contingut que es mostra. Pots acceptar-les, rebutjar-les totes o configurar-les.
AnalíticaRecullen informació anònima sobre l'ús del web, les pàgines que visites, els elements amb els quals interactues i com has arribat al web. Aquesta informació es fa servir per analitzar el comportament dels usuaris al web i millorar-ne l'experiència.
